Visió Heliocèntrica i el Mètode Científic de Francis Bacon
La Visió Heliocèntrica de l'Univers
El model heliocèntric és el model cosmològic segons el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant. Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va anar evolucionant a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric.
Nicolau Copèrnic i la Revolució Astronòmica
Copèrnic es considera el primer científic que va proposar, demostrar i defensar un model heliocèntric de manera sistemàtica. Va revolucionar l'astronomia i la ciència en general al postular que:
- La Terra i els altres planetes es mouen en òrbites circulars al voltant del Sol.
- La Lluna gira al voltant de la Terra.
- La Terra està en moviment i, a més, gira sobre si mateixa, mentre que el Sol roman immòbil.
La seva idea era tan revolucionària que va buscar suport en els filòsofs grecs com Aristarc. Va publicar les seves idees, el 1543, en el llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium, dedicat al papa Pau III. Es considera la primera obra que exposa la hipòtesi que la Terra no és el centre de l'univers, sinó que ho és el Sol, que roman immòbil. Altres filòsofs, com Aristarc de Samos, ja van proposar un model heliocèntric, però Copèrnic fou el primer que en va donar prou arguments i, per tant, se li atribueix el mèrit.
Galileu Galilei: Observació i Telescopi
L'any 1610, Galileu va construir un telescopi i el va enfocar cap al cel, sent el primer a adonar-se de la magnitud de l’univers. Va observar estrelles que no s’havien vist abans i va fer descobriments crucials que donaven suport al model heliocèntric de Copèrnic:
- Els quatre satèl·lits de Júpiter, constatant que giren al voltant del planeta i que, per tant, la Terra no és el centre de tots els moviments dels cossos.
- Els cràters de la Lluna.
- Les taques solars.
- Les fases de Venus.
Aquestes explicacions gairebé li van costar la vida, ja que va adoptar obertament el model heliocèntric.
Francis Bacon i la Visió del Coneixement
Francis Bacon va voler reorganitzar el mètode científic, ja que buscava un canvi i un progrés en la ciència, apostant per un tipus de ciència pràctica i útil. Aquest nou mètode és el que exposa en la seva obra Novum Organum, la qual va influir molt en l’acceptació de la ciència com a procés d’observació i experimentació. Bacon deia que s’havien d’abandonar tots els prejudicis i actituds preconcebudes de la realitat. Aquesta obra pretén ocupar el lloc de la lògica aristotèlica (l'Organon).
El Nou Mètode: Destrucció i Construcció
La seva nova lògica té dues parts fonamentals:
1. La Part Destructiva: La Doctrina dels Ídols
Consisteix en la doctrina dels ídols. Els ídols són els errors o prejudicis que cal evitar quan es fa ciència:
- Ídols de la Tribu: Errors deguts a la natura humana i les inclinacions naturals. Són propis de tots els humans.
- Ídols de la Caverna: Errors deguts a la natura de l’individu, l'educació rebuda o el caràcter personal. Són propis de cada individu.
- Ídols del Fòrum: Errors deguts a les limitacions del llenguatge i la comunicació entre humans.
- Ídols del Teatre: Errors deguts a l’excessiva servitud a les tradicions i a l'acceptació acrítica dels sistemes filosòfics anteriors.
2. La Part Constructiva: La Inducció Baconiana
Aquesta part exposa les regles del nou mètode. És l’exposició de la teoria de la inducció baconiana (mètode inductista), que té com a objectiu extreure coneixements del món natural mitjançant l’experimentació, l’observació i l’examen d’hipòtesis. Pretén arribar al coneixement dels fets generals a partir dels particulars i es fa amb les següents taules:
- Taula de la presència (analitzem quan apareix el fenomen estudiat).
- Taula de l’absència (analitzem quan no apareix el fenomen estudiat).
- Taula dels graus (analitzem quina gradació té el fenomen estudiat).
- Taula de l’exclusió (separem les qualitats essencials de les accidentals).
Les Tres Facultats Fonamentals de la Ment
Segons Bacon, només eliminant tota noció preconcebuda del món es podria estudiar l’ésser humà i el seu entorn mitjançant observacions detallades i controlades. Considerava que la ment humana té tres facultats fonamentals:
- La memòria (es plasma en la història).
- La raó (s’ocupa de la filosofia).
- La imaginació (crea l’art).