Vocabulari de l'Antic Règim i la Monarquia Hispànica: conceptes clau

Antic Règim

Antic Règim: període que es va iniciar a Europa al segle XVI i que va assolir la seva plenitud al segle XVIII. Es va caracteritzar per una economia de base agrària, la permanència de les estructures feudals, la societat estamental i la monarquia absoluta. Aquests trets van anar desapareixent com a conseqüència dels canvis introduïts per la Revolució Francesa.

Conversos: jueus i musulmans convertits al cristianisme, voluntàriament o per la força. Durant els segles XV, XVI i XVII van ser sovint sospitosos de mantenir la seva fe en secret i acusats d'heretgia i perseguits per la Inquisició.

Mudèjars i moriscos: cristians d'origen musulmà que mantenien els seus costums, llengua i aspecte extern propis dels musulmans. Van protagonitzar revoltes contra Felip II a les Alpujarres i van ser expulsats definitivament el 1609 per Felip III.

Juntes del Regne de Galícia: institució creada al segle XVI, formada per representants de les capitals de les províncies del Regne de Galícia i presidides pel Capità General de Galícia. Eren convocades pels monarques quan necessitaven augmentar els impostos o fer lleves militars a Galícia.

Tercios: unitat d'infanteria de l'exèrcit espanyol de l'Edat Moderna, formada per soldats professionals, voluntaris o de reclutament. Lluitaven combinant armes blanques (piques i espases) i armes de foc (arcabussos i mosquets). Estaven distribuïts pels regnes i províncies de la Monarquia Hispànica, destacant, pel seu nombre i fama, els de Flandes.

Despotisme Il·lustrat i Motí d'Esquilache

Despotisme Il·lustrat: sistema polític de la segona meitat del segle XVIII que tractava de conciliar l'absolutisme amb les noves idees de la Il·lustració, intentant conjugar els interessos de la monarquia amb el benestar dels seus súbdits. El seu lema va ser "Tot per al poble, però sense el poble", i el millor representant a Espanya va ser Carles III.

Motí d'Esquilache: revolta popular succeïda el 1766 a Madrid provocada pel decret d'Esquilache, ministre de Carles III, que prohibia l'ús de capes llargues i barrets de teula d'ala ampla. El seu origen està en el descontentament social per la carestia del pa, l'oposició dels privilegiats a les reformes del rei i la xenofòbia davant l'abundància de ministres italians.

Pau d'Utrecht: conjunt de tractats (1713-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió espanyola. Amb l'objectiu de mantenir l'equilibri europeu, els tractats reconeixien Felip V de Borbó com a rei d'Espanya i de les Indies, a canvi de concessions a Gran Bretanya (Gibraltar, Menorca i privilegis comercials amb Amèrica) i cessions territorials a Àustria (Flandes, Nàpols i Milà).

Guerra d'Independència i Restauració absolutista

Abdicació de Baiona: renúncies successives, succeïdes a la ciutat francesa de Baiona el 1808, de Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte, qui poc després va cedir aquests drets al seu germà, que va regnar amb el nom de José I Bonaparte.

Afrancesats: reduït grup d'espanyols que va donar suport a José I Bonaparte en les tasques de govern. Consideraven que el reformisme autoritari francès era l'únic mitjà per aconseguir la renovació i el canvi a Espanya. En finalitzar la Guerra d'Independència van ser perseguits i molts es van exiliar a França.

Tractat de Valençay: acord de pau signat el 1813 en aquesta ciutat francesa, pel qual Napoleó acceptava la suspensió de les hostilitats, el retorn de Ferran VII al tron d'Espanya, la devolució dels territoris ocupats i la renúncia de José I. Tant les tropes franceses com les britàniques havien d'abandonar Espanya, finalitzant així la Guerra d'Independència.

Manifest dels Perses: document que van presentar el 1814 diputats absolutistes a Ferran VII després del seu retorn de l'exili a França, sol·licitant-li l'abolició dels decrets promulgats per les Corts de Cadis i la Constitució de 1812, així com la restauració de l'Antic Règim. El monarca va atendre les peticions restablint l'absolutisme.

Pragmàtica sanció de 1830: disposició promulgada per Ferran VII que anul·lava la coneguda com a Llei Sàlica, aprovada per Felip V, que impedia accedir al tron a les dones. Aquesta mesura va suposar l'exclusió del germà del rei, l'infant Carles de Borbó, del tron d'Espanya, i va convertir la filla de Ferran VII, la futura Isabel II, en hereva.

Pronunciament: aixecament d'una part de l'exèrcit, amb el suport d'un determinat sector de la societat, que "es pronuncia" a favor del canvi del sistema polític vigent. Van ser freqüents els que defensaven el liberalisme davant l'absolutisme de Ferran VII i els que defensaven el liberalisme progressista davant el conservador durant el regnat d'Isabel II.

Reformes borbòniques i institucions

Reformisme borbònic: política de control i limitació del poder de l'Església catòlica duta a terme pels Borbons a Espanya al segle XVIII. Entre altres mesures van imposar el nomenament dels càrrecs eclesiàstics pel rei (reconegut pel Concordat de 1753), l'expulsió dels jesuïtes i la reducció del poder de la Inquisició.

Decrets de Nova Planta: conjunt de decrets promulgats per Felip V, entre 1707 i 1716, que imposaven, en els territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca i Catalunya), l'organització polític-administrativa de Castella, eliminant els seus privilegis forals. Van permetre la implantació d'un model d'estat centralista i uniforme a Espanya, excepte a les províncies bascongades i Navarra pel seu suport a la Guerra de Successió.

Cadastre d'Ensenada: mesura del regnat de Ferran VI (1749) proposada pel marquès d'Ensenada, per modernitzar la Hisenda castellana amb la creació d'un nou tribut proporcional a la riquesa de cada contribuent. Per al seu cobrament es va elaborar un cens, el Cadastre d'Ensenada, que va registrar persones, propietats i ingressos amb l'objectiu d'establir un sistema fiscal més racional. Va ser molt criticat per la noblesa i el clergat.

Política i Monarquia Hispànica

Gran Armada: gran flota formada per Felip II el 1588 per envair Anglaterra i destronar Isabel I. No va aconseguir el seu objectiu, perquè els atacs anglesos i les tempestes van fer naufragar molts vaixells i van obligar les naus a donar la volta. Després de la derrota, els anglesos la van qualificar com a Armada Invencible.

Valido: personatge en el qual el rei delegava les funcions de govern. Aquesta figura es va generalitzar al segle XVII amb els Àustries Menors (Felip III, Felip IV i Carles II). Entre els validos van destacar el duc de Lerma (Felip III) i el Comte-Duc d'Olivares (Felip IV).

Unió d'Armes: projecte polític elaborat pel valido de Felip IV, el Comte-Duc d'Olivares, per repartir la càrrega militar i fiscal entre tots els regnes de la Monarquia Hispànica, càrrega que fins aleshores només recaia sobre el Regne de Castella. El projecte va provocar oposició i va fracassar per les revoltes de Catalunya i Portugal el 1640.