Vocabulari Filosòfic de Sòcrates: Conceptes Clau i Definició

Vocabulari Socràtic

Definició

Posar límits a una cosa. Sòcrates busca la definició d'un tipus de conceptes morals. Serveix en la mesura de buscar i explicar valors ètics amb caràcter universal.

Ironia

La ironia socràtica és una manera de demostrar a una persona que diu que sap, que en realitat no sap, fent-la caure en contradiccions. Es relaciona amb la falsa consciència.

Maièutica

Del grec maieúo, que significa "donar a llum" o "ajudar a néixer". Sòcrates ajuda a fer néixer la veritat, que d'alguna manera tots portem a l'interior, a través d'una sèrie de preguntes orientades. Ell es considera el "parter" de la veritat.

Consciència

Coneixement que té l'esperit humà de la seva existència. La veritat moral la coneixem a través de la nostra consciència, sempre interior. El daimon és la veu de la consciència; no obliga a fer res, sinó que impedeix el mal.

Moral

Estudi de la conducta humana, segons principis de bé i mal. Sòcrates creu que la moral té un fonament que es troba en l'ànima. Els principis morals tenen valor universal i actuen com a exigència interna de la raó.

Escepticisme

Del grec "observar curosament". L'escepticisme és una teoria que sosté que no hi ha res que sigui veritablement cert. Sòcrates critica l'escepticisme dels sofistes i defensa els valors universals.

Virtut

Per Sòcrates, les virtuts fonamentals són les morals. Només la virtut ens fa feliços. Tot home just és savi perquè la saviesa no és una posició teòrica, sinó una forma pràctica d'encarar la vida. Ser savi és viure bé.

Antinòmia

Teoria de la contradicció. Sòcrates contradiu per arribar a la veritat, no pas per debatre. La ironia és un instrument per desmuntar el fals saber.

Filòsof

Del grec filo-sofos ("el qui estima la saviesa", "l'amic de la saviesa"). Sofos significa "savi". Ningú posseeix la saviesa de manera absoluta; l'home aspira i desitja saber.

Relativisme

Sòcrates es manifesta radicalment contrari al relativisme dels sofistes. Pensa que els valors morals existeixen realment i no depenen de les circumstàncies.

Daimon

Esperit, però també consciència. Sòcrates creia ser posseït per un daimon, representat de manera kantiana. El daimon socràtic és també una exigència radical de solidaritat amb la ciutat.