Vocabulari, Gramàtica i Ortografia del Valencià
Vocabulari del Llibre i la Lectura
- Índex: Taula ordenada o llistat del contingut.
- Epíleg: Part final on es conclou o recapitula.
- Citació: Breu fragment de text d'una altra obra que s'introdueix en el llibre.
- Capítol: Parts principals en què es divideix un llibre.
- Dedicatoria: Escrit en què algú dedica l'obra.
- Nota al peu: Breu comentari al peu de la pàgina.
- Pròleg: Introducció que ressenya els mèrits i situa l'obra en un context.
- Colofó: Anotació final amb el nom de l'impressor, el lloc i la data d'edició.
- Títol: Designació que va introduïda al començament.
El Valencià
El valencià és el dialecte que es parla a la part meridional. Les seves característiques són:
Fonètiques
- Hi ha 5 vocals àtones.
- Es pronuncien la r i la t finals. Exemple: vent.
- La x al principi o al mig de paraula és africada. Exemple: xicot.
- La -d- entre vocals cau. Exemple: mocador.
Morfosintaxi
- Variants particulars per als numerals: désset, huit…
- Ús de la forma plena dels pronoms: me, te, se.
- Formes femenines del possessiu: meua, seua, teua.
- La 1a persona d'indicatiu fa la desinència: jo cante.
- L'article coincideix amb el català oriental i els noms no porten article. Exemple: Maria fa el sopar.
Lèxic
- Ús usual dels diminutius: xicotet, vicenteta…
- Arabismes. Influència de l'àrab: dacsa - 'blat de moro'.
L'Ortografia de la b, v i h
B
- Darrere de m.
- Davant de l i r.
- Quan apareix una p en la mateixa família de paraules.
V
- A l'imperfet d'indicatiu de la 1a conjugació.
- Quan apareix una u en la mateixa família de paraules.
- Mot català amb v i pseudoderivat amb b.
- Mot català amb b i pseudoderivat amb v.
H
- La podem trobar a la posició inicial, intercalada, final…
- En el verb haver i en alguns manlleus.
Oracions Subordinades Adjectives
Aquestes oracions fan de complement nominal i equivalen a un adjectiu. El pronom relatiu que introdueix la subordinada fa dues funcions:
- Fa de nexe i uneix l'oració subordinada amb la principal, sempre serà complement nominal.
- El pronom substitueix un element a l'oració principal, s'anomena antecedent.
Tipus
- Especificatives: Determinen l'antecedent i el precisen. No van entre comes. Exemple: Els atletes que han acabat el triatló guanyaran.
- Explicatives: Afegeixen una informació addicional sobre l'antecedent. Sempre van entre comes. Exemple: Els nois, que han vist un rècord, aplaudeixen.
Pronoms
- Que: Fa la funció de subjecte, complement circumstancial o complement directe. Exemple: El dia que vulguis en parlem.
- Qui: Fa la funció de complement circumstancial de companyia, complement de règim verbal i complement indirecte. Sempre porta una preposició al davant i es pot substituir per la qual, el qual, els quals i les quals. Exemple: Hem conegut les noies amb qui vas anar a Londres.
- Què: Fa la funció de complement circumstancial o complement de règim verbal. Sempre porta una preposició al davant i es pot substituir per la qual, el qual, els quals i les quals. Exemple: Vam visitar el lloc en què Mozart va compondre les seves obres.
- On: Pot fer la funció de complement circumstancial, té com a antecedent un lloc i es pot substituir per en què, o a què. Exemple: Vam visitar el lloc on Mozart va compondre les seves obres.
Remarques
- Els pronoms la qual, el qual, els quals i les quals poden fer diverses funcions, com de subjecte, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement circumstancial.
- El pronom amb funció de complement nominal pren les formes del, de la, dels, de les i el relatiu qual, quals.