La zona insurrecta i l'ascens de Franco (1936-1939)

Les rereguardes: La zona insurrecta (1936-1939)

Primera etapa: de juliol a octubre de 1936

La mort en accident d'aviació del general Sanjurjo, qui havia de liderar el cop, va suposar que Francisco Franco liderés l'aixecament militar amb l'exèrcit africanista.

• 24 de juliol: Creació a Burgos de la Junta de Defensa Nacional. Integrada per militars, s'encarregava de governar el territori ocupat. Les primeres mesures van incloure la prohibició de l'activitat de tots els partits polítics i sindicats, la suspensió de la Constitució i l'inici de la persecució i judicis a tribunals militars.
• 21 de setembre: Davant la guerra, els militars veuen la necessitat d'un comandament únic. Franco es converteix en la màxima autoritat política. Hitler i Mussolini el van reconèixer com a únic interlocutor. El seu prestigi va augmentar amb l'alliberament de l'Alcázar de Toledo.
• 29 de setembre de 1936: Franco va ser nomenat cap del govern i Generalíssim dels exèrcits espanyols, concentrant cada cop més poder a les seves mans.

La Junta de Defensa Nacional va ser finalment substituïda per la Junta Tècnica de l'Estat, embrió d'un futur govern.

Segona etapa: d'octubre de 1936 a febrer de 1939

Franco necessitava cohesionar políticament les diverses forces que van donar suport a l'aixecament militar. Inspirant-se en el model feixista de partit únic que atorga plens poders a un cap (duce, führer), es van prendre les següents mesures:

• Abril de 1937: Es promulgà el Decret d'Unificació, que va suposar la creació del partit únic del règim, el Movimiento Nacional, del qual Franco era el Cap Nacional. Aquesta formació, anomenada Falange Española Tradicionalista y de las JONS, unia els pilars ideològics del pensament falangista i del carlisme. Això va provocar l'oposició i la purga del falangista Hedilla i del carlí Fal Conde.
• Juliol de 1937: Publicació de la Pastoral de l'episcopat, que justificava l'aixecament militar i la guerra, atorgant-li un caràcter de "cruzada".
• Gener de 1938: Formació del primer govern "nacional", del qual Franco era Cap de l'Estat i President del govern (el "Caudillo" d'Espanya).
• Març de 1938: Aprovació del Fuero del Trabajo. Inspirat en el model italià, va establir la creació del sindicat únic vertical que agrupava empresaris i treballadors. La sindicació era obligatòria i estava controlada pel Movimiento. Es va prohibir el dret de vaga.
• Febrer de 1939: Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques per a la persecució dels opositors al nou règim.