Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres cursos

Fòrums i Edificis d'Oci de Tàrraco: Guia dels Monuments Romans

Llatí3,1 KB

Fòrums de Tàrraco: Centres Administratius i Religiosos

El Fòrum Provincial (Zona Alta)

El Fòrum Provincial estava situat a la zona alta de la ciutat i tenia com a funció resoldre els assumptes de la província de la Hispània Citerior. Tenia unes dimensions de 320 x 175 metres. L’accidentada topografia del terreny va comportar l’execució de grans treballs d’anivellament, creant diverses terraces. Part dels seus murs són visibles encara en nombrosos punts del casc antic de la ciutat.

Aquest fòrum era un centre administratiu i religiós estructurat en diversos espais:

  • Terrassa Superior: Hi havia una plaça porticada amb un temple dedicat al culte de l’emperador (actualment, hi ha la Catedral i les cases del voltant).
  • Terrassa del Mig:
...
Continua llegint "Fòrums i Edificis d'Oci de Tàrraco: Guia dels Monuments Romans" »

Guia de Tècniques de Mostreig: Probabilístic i No Probabilístic

Francès2,79 KB

Conceptes bàsics d'estadística

El mostreig és la tècnica de selecció d’una mostra a partir d’una població. La inferència estadística és el procés d’utilitzar resultats mostrals per obtenir conclusions respecte a les característiques d’una població.

Mètodes de mostreig probabilístic

Mostreig aleatori simple

És el mètode on la mostra se selecciona de manera que cada individu de la població té les mateixes possibilitats de ser inclòs.

Mostreig aleatori sistemàtic

És el mètode on se selecciona un punt aleatori d’inici i, posteriorment, es tria cada k-èssim individu de la població (on k = N/n).

Mostreig aleatori estratificat

És el mètode on una població es divideix en subgrups (anomenats estrats) i se selecciona una...

Continua llegint "Guia de Tècniques de Mostreig: Probabilístic i No Probabilístic" »

Aparell reproductor masculí: anatomia, espermatogènesi i anàlisi seminal

Biologia6,12 KB

Anatomia de l'aparell reproductor masculí

Testicles

Als testicles es troben els túbuls seminífers, a les parets dels quals hi ha les cèl·lules seminals que formen els espermatozoides. També hi ha les cèl·lules de Leydig, que produeixen l'hormona testosterona.

Vies genitals

  • Epidídim: És un tub llarg on desemboquen els túbuls seminífers. Aquí té lloc la maduració i l'emmagatzematge dels espermatozoides.
  • Conductes deferents: Són els tubs que condueixen els espermatozoides fins a la uretra.
  • Uretra: És el conducte d'evacuació de la bufeta, on també desemboquen els conductes deferents, permetent la sortida del líquid seminal.
  • Gland: És l'extrem final del penis, on es troba el meat urinari.

Glàndules annexes

  • Vesícules seminals: Segreguen
...
Continua llegint "Aparell reproductor masculí: anatomia, espermatogènesi i anàlisi seminal" »

Anàlisi del Noucentisme, l'Escola Mallorquina i les Avantguardes Catalanes

Altres llengües estrangeres16,29 KB

Noucentisme, Escola Mallorquina i Avantguardes

NOUCENTISME: Inici del moviment el 1906, any en què se celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i es publica La nacionalitat catalana i més llibres amb un model de classicisme clau en les noves propostes estètiques del noucentisme. Aquest es va extingir el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

Definició i característiques

Les paraules noucentista i noucentisme, introduïdes per Eugeni d'Ors, fan referència al segle nou-cents (segle que acaba de començar i és sinònim de modernitat). Eugeni d'Ors es dedicà a la ideologia i va definir unes paraules com a base ideològica del Noucentisme:

  1. Classicisme mediterrani (els noucentistes rebutgen les teories romàntiques.
...
Continua llegint "Anàlisi del Noucentisme, l'Escola Mallorquina i les Avantguardes Catalanes" »

Xarxes Urbanes i Sistemes Urbans: Definició i Tipus

Geografia2,62 KB

La població urbana mundial no para de créixer. Les ciutats, grans o petites, no estan aïllades, sinó que es relacionen per raons econòmiques i de complementarietat de serveis, donant lloc a la creació de xarxes urbanes.

Definició de Xarxa i Sistema Urbà

Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d’un territori que mantenen entre elles relacions intenses que es manifesten a través dels moviments de població, de mercaderies o d’informació.

Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics, ja que s’estableix una relació de dependència, i per tant s’utilitza l’expressió sistema urbà per anomenar-les.

Tipus d'Integració del Sistema Urbà

  • Sistema urbà molt integrat: Quan entre els seus nuclis hi ha una important circulació i intercanvi
...
Continua llegint "Xarxes Urbanes i Sistemes Urbans: Definició i Tipus" »

Franquisme: Característiques i Estructura del Règim Totalitari

Història2,87 KB

Franquisme dura 40 anys, naixerà com a dictadura i estarà legitimat per la seva victòria militar, consolidarà els poders absoluts de Franco, mantenint tot el caràcter antidemocràtic i la repressió. Nou estat es basa en pilars familiars, municipals i sindicals. Característiques: 1. Règim totalitari que neix com a dictadura inspirada en feixisme i nazisme. Suprimeix la constitució de 1931 i les garanties constitucionals, individuals i col·lectives, es tanquen les corts, es prohibeixen partits i sindicats. Només es permet la Falange i el sindicat oficial CNS. Autors parlen del règim com un semblant al de l'Antic Règim (autoritari), però altres diuen que la repressió sostinguda en el temps indica que era un règim feixista. 2. Absolutisme:

...
Continua llegint "Franquisme: Característiques i Estructura del Règim Totalitari" »

Sociolingüística Catalana: Llengües, Bilingüisme i Normalització

Anglès2,52 KB

Categories de Llengües a Catalunya

  1. Llengües pròpies

    Són aquelles originades històricament al territori català i percebudes com a signe d'identitat col·lectiva, la qual cosa els atorga una funció de cohesió social. Exemple: el català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

  2. Llengües incorporades

    Són aquelles que, tot i no haver-se originat a Catalunya ni representar un signe diferencial d'identitat, tenen una presència rellevant en la societat catalana. Exemple: el castellà.

  3. Altres llengües

    Són aquelles presents a la societat catalana que no tenen un estatus clarament definit. Exemple: l'àrab i l'amazic.

Tipus de Bilingüisme

A continuació, es presenten les definicions dels diferents tipus de bilingüisme:

  1. Bilingüisme individual

    Ús

...

Continua llegint "Sociolingüística Catalana: Llengües, Bilingüisme i Normalització" »

Glossari de Medi Ambient i Tipus de Vegetació

Geografia3,08 KB

Delicte ecològic

Acció comesa contra les normatives vigents en matèria de medi ambient, atemptant contra un espai natural protegit. Exemple: Llei de Residus Tòxics i Perillosos.

Desastre natural

Fenomen del medi físic i de caràcter imprevisible; tenen rellevància la sequera i les precipitacions torrencials. Exemple: inundacions al llevant de Mallorca.

Desforestació

Destrucció de la coberta vegetal a causa de rompudes agràries, incendis o ocupació de l'espai per a altres usos.

Endemisme

Espècies vegetals i animals d'una àrea restringida i aïllada; es tracta d'un fenomen biològic que consisteix en l'aïllament geogràfic d'una espècie. Exemple: la violeta del Teide.

Garriga

Formació vegetal mediterrània arbustiva i de matolls de poca...

Continua llegint "Glossari de Medi Ambient i Tipus de Vegetació" »

Opinió sobre les grans superfícies comercials a la ciutat

Formació i orientació laboral2,55 KB

Exemples d'articles

1 Títol

Introducció

Desenvolupament

Conclusió

Emissor

Grans superfícies comercials

Voldria manifestar la meva opinió sobre la polèmica que s'ha desfermat a la nostra ciutat per l'establiment d'una gran superfície comercial.

En primer lloc, els actes de protesta que han organitzat els petits comerciants, per la instal·lació de l'hipermercat Pont, han estat fora de lloc perquè no han comptat amb el suport de la resta de la població.

En segon lloc, l'emplaçament d'aquesta gran superfície no suposa cap amenaça per a la resta de comerços, ja que l'oferta que existeix ara no cobreix les necessitats dels consumidors. Tots els ciutadans de Tàrrega hem hagut de desplaçar-nos a altres localitats per comprar certs productes...

Continua llegint "Opinió sobre les grans superfícies comercials a la ciutat" »

Tirant lo Blanc: parts finals, resum i influències

Llengua i literatura3,32 KB

Tercera part — Tirant a l'Imperi Grec

Té com a font la Crònica de Ramon Muntaner i el capdill Roger de Flor (1307–1313). També recull testimonis de combatents i croats; s'esmenten esdeveniments com la presa de Constantinoble (1453). Aquí comença la relació sentimental entre Carmesina i Tirant i hi ha una quantitat d'episodis amorosos que complicaran la vida de la Viuda Reposada.

Hi apareixen, a més, episodis militars: la reconquesta de terres als turcs i l'alliberament de l'imperi. Un cop retornat a Sicília, Tirant rep una carta de l'emperador de Constantinoble en què li demana ajuda per plantar cara als turcs que han envaït l'imperi. El cavaller s'embarca amb la seva gent i arriba a Constantinoble, on els combats contra els turcs...

Continua llegint "Tirant lo Blanc: parts finals, resum i influències" »