Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Anglès de Batxillerat

Factors Clau en Xarxes de Transport i Comunicació

El Nivell de Desenvolupament Econòmic

Com més desenvolupat és un país, més densa i complexa és la xarxa de transport i comunicació.

La Densitat d'Assentaments Humans

Com més concentració de població i més grans siguin els nuclis urbans, més necessitat de desplaçaments i intensitat dels intercanvis.

Els Condicionants Físics del Territori

Les característiques del relleu i el clima comporten que la construcció d'infraestructures de transport tingui més o menys dificultat per a la realització i, per tant, que la xarxa de transport i comunicació sigui més o menys densa.

Reducció de l'Impacte Ambiental del Transport

• Millora de les xarxes de transport públic.
• Ampliació de les zones de

Normalització Lingüística

Implica que una llengua pugui ser usada d'una manera normal en una societat, és a dir, que s'hi puguin cobrir tots els àmbits d'ús sense haver de recórrer a cap altra llengua.

Procés:

1. Existència d'una normativa (crear un estàndard eficaç / filòlegs)
2. Creació d'un marc legal favorable a la llengua (juristes)
3. Recuperació d'una estructura política i de poder (segons el principi de personalitat i territorialitat)
4. Implicació de la societat (ús convencional de la llengua, ús intencional de la llengua)

Llengua minoritzada i minoritària.

Substitució Lingüística

Procés:

Estructura lingüística:

1. Incorporació de préstecs lingüístics
2. Degradació de l'idioma

Cos social:

1. Bilingüització
2. Minva la freqüència d'ús de

Influència de la Dictadura Franquista en el Català

1. Com ha influït la dictadura del general Franco en la situació sociolingüística actual de la llengua catalana?

Amb l'entrada de les tropes del general Franco a Barcelona es va iniciar un llarg període de persecució i repressió de la llengua i de la cultura catalana. Un dels objectius de la dictadura va ser la imposició d'una situació diglòssica com a primer pas cap a la substitució lingüística definitiva, per tant la prohibició de l'ús del català afectava qualsevol àmbit d'ús.

Hi havia el propòsit per part del règim franquista de destruir la cultura catalana: el català va desaparèixer de tots els organismes públics, es varen dur a terme mesures de colonització lingüística...

Biografies d'economistes clau

Anna Schwartz

Anna Schwartz: Economista monetària. Va col·laborar amb Milton Friedman en diversos estudis i llibres, incloent-hi treballs sobre la Gran Depressió, atribuint-ne la culpa, en part, a les polítiques governamentals. Va realitzar anàlisis estadístiques i financeres a The Review of Economics and Statistics.

John Forbes Nash

John Forbes Nash: Matemàtic i professor universitari. Premi Nobel d'Economia pel seu article sobre la teoria de jocs. La seva teoria se centra en la presa de decisions estratègiques, considerant les accions dels altres.

Harriet Martineau

Harriet Martineau: Filòsofa i experta en ciències socials. Activista contra l'esclavitud, coincident amb A. Smith en alguns aspectes. Creia en...

Models de Planificació Lingüística

Monolingüisme com a Objectiu

El monolingüisme és un model de política lingüística on només hi ha una llengua oficial. No obstant això, no és l'única llengua que s'hi parla; normalment, hi ha un bilingüisme diglòssic.

• Portugal: llengua oficial (galaicoportuguès) / altra (antic asturlleonès)
• Alemanya: llengua oficial (alemany) / llengües minoritàries (sòrab, danès, frisó)
• França: llengua oficial (francès) / llengües minoritàries (provençal, bretó, català, èuscar, alsacià, neerlandès, cors)
• Itàlia: llengua oficial (italià) / llengües minoritàries (provençal, retoromànic, alguerès, sard, alemany, eslovè, grec, albanès)
• Grècia: llengua oficial (grec) / llengües minoritàries

Les llengües es comporten com si fossin organismes vius: neixen, entren en contacte, es relacionen entre si, s’interfereixen i, finalment, moren quan deixen d'usar-se. Hem de parlar del concepte de llengües en contacte: les fronteres entre les comunitats lingüístiques són difícils de fixar perquè no es corresponen amb criteris normals. A més, a la complexitat amb què es distribueixen les diferents llengües en el món, se suma el fet que les comunitats lingüístiques no viuen aïllades, sinó que és habitual la convivència de persones que pertanyen a comunitats lingüístiques diferents.

Contra posició entre bilingüisme i diglossia:

Bilingüisme: Dona a entendre una situació de convivència entre dues o més llengües en igualtat...

Chaterbox: Xerraire Deadline: Data limit Knowledge: Coneixement Overtime: Hores extra Privilege: Privilegi Rise: Augment Shift: Canvi Staff: Personal Stuff: Material Team player: Jugador d’equip Challenge: Desafiar Commute: Canviar/commutar Fire: Acomiadar Flourish: Prosperar Freelance: Treballar per lliure Presume: Suposar Promote: Promocionar Propose: Proposar Raise: Augmentar Resign: Dimitir Switch: Agitar/canviar Accomplished: Hàbil, experta Assertive: Enèrgic Conscientious: Encaparrat d fer algo Devoted: Dedicat Experienced: Experiència Pushy: Persona activa, emprenedora Reliable: Fiable Rewarding: Valuós Self-employed: Autònom Skilled: habilitats Trustworthy: Honrat Unapproachable: Inaccessible (no pots arribar) Be bound to: Estar...

Complement Directe (CD)

Extensió del significat del verb. Cosa feta, vista o demanada. Admet la transformació en passiva. S'introdueix sense preposició.

Estructura: SN / INF / CONJ + SUB + O

Pronominalització:

• Determinat per article: el, la, els, les
• NO determinat: en / Això: ho

Verbs típics: apassionar, atraure, causar, complaure, concernir, empapar, entusiasmar, preocupar, horroritzar, guanyar, satisfer, impressionar, molestar.

Complement Indirecte (CI)

Receptor de l'acció verbal. Se situa darrere del CD i s'introdueix amb la preposició 'a'.

Estructura: SPREP / CONJ + SUB + O

Pronominalització:

• Singular: li
• Plural: els
• Combinació amb CD (el, la, els, les): li + hi (esdevé 'hi')

Verbs típics: oferir, escriure, regalar, donar, telefonar, trucar,...

La societat de finals del segle XV

És molt inestable i es caracteritza per la consolidació de la burgesia com a classe social ascendent, impulsora del comerç i de la vida urbana, i col·laboradora amb la reaparició de ciutats fortes i vitals. Aquesta classe social adquireix gran influència, i posseeix educació, fortuna, negocis i càrrecs a l'administració de l'Estat. Per aconseguir noblesa, l'alta burgesia compra títols nobiliaris i possessions agrícoles, i utilitza els enllaços familiars i una sèrie de privilegis per tal d’identificar-se amb els nobles de segona categoria, als quals desplaça.

Cristòfol Despuig, un cavaller educat

En un ambient cortesà, a una casa d'un cavaller valencià i amb preceptors particulars, va tenir...

_{La llengua catalana, la sortida del franquisme i l'arribada del període democràtic}