Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Altres cursos

Las Meninas: Anàlisi i Interpretació de l'Obra Mestra de Velázquez

Art i humanitats3,51 KB

Las Meninas

Autor: Diego Rodríguez de Silva i Velázquez

Cronologia: 1656 (S.XVII)

Estil: Barroc

Tècnica: Oli

Suport: Tela; 3.18x2.76m

Localització actual i organització: Museu del Prado a Madrid

Tema:

A primera vista sembla un retrat col·lectiu de la infanta Margarida i els seus acompanyants, però l'objectiu del pintor era el retrat dels reis.

Anàlisi formal

Elements plàstics:

Velázquez es recreà amb la llum fent que incidís sobre les figures en primer pla i submergint en la penombra les que s'allunyaven. El joc de llum i ombra ajuda a crear la il·lusió d'espai. La llum entra per la porta del fons i el seu contrast amb la foscor del sostre i de la paret lateral a la dreta donen profunditat a l'escena. La paleta és clara, lluminosa i d'una

...

Continua llegint "Las Meninas: Anàlisi i Interpretació de l'Obra Mestra de Velázquez" »

El Gran Masturbador de Dalí: Anàlisi i Significat

Art i humanitats3,31 KB

El Gran Masturbador

Doc. gen. Cron: 1929
Estil: surrealisme oníric
Tèc: oli
Suport: tela 1,1m x 1,5m
Loc: Museu d’Art Reina Sofia, Madrid.

Context Històric

Surrealisme. L’any 1929 va ser decisiu no solament pel que fa a la biografia de Dalí, sinó també a l’evolució del moviment pictòric del surrealisme, del qual aquesta obra és una de les manifestacions més representatives. Elabora allò que s’anomenava mètode paranoicocrític que es basava en relacionar imatges d’allò més arbitràries amb altres que sorgeixen com a obsessió. Dalí domina a la perfecció la tècnica pictòrica: dibuix impecable i precís, colors brillants i lluminosos, realisme quasi fotogràfic. La diferència amb la pintura tradicional rau en les associacions...

Continua llegint "El Gran Masturbador de Dalí: Anàlisi i Significat" »

Neoclassicisme: Art, Escultura i Pintura

Art i humanitats3,85 KB

El Neoclassicisme: Un Retorn a l'Antiguitat

El terme Neoclassicisme va sorgir a principis del segle XIX amb un notable valor pejoratiu. Es va utilitzar per designar una etapa breu d'imitació aparent dels models de Grècia i de Roma en la cerca d'un art asèptic i impersonal. L'interès per l'antiguitat grecoromana es va estendre a Europa a partir de la segona meitat del segle XVIII i va tenir la seva màxima expressió en la creació de l'estil neoclàssic.

El Neoclassicisme va ser una crítica constant als excessos del Barroc i del Rococó. Va voler abandonar la imaginació en benefici de la recerca de la bellesa. L'art es va posar al servei d'una filosofia de l'estètica basada en l'antiguitat grega, considerada un model superior i més pur...

Continua llegint "Neoclassicisme: Art, Escultura i Pintura" »

Dona i Ocell: Simbolisme i Interpretació

Art i humanitats4,1 KB

Dona i Ocell: Simbolisme i Interpretació

El primer que suggereix el títol (tema), Dona i ocell, és fer-ne una lectura figurativa: una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa a sobre. Hem de tenir en compte que Dona i ocell és sobretot un exemple molt clar de l’univers iconogràfic desenvolupat per Joan Miró al llarg de la seva vida com a artista. Per tant, hem de prestar atenció al valor sígnic dels elements representats.

Simbolisme i elements

Amb aquesta escultura, veiem que Miró estableix una connexió entre el món masculí (forma fàl·lica del cos central de l’escultura) i el món femení, representat en l’obra per una marcada incisió negra, en una clara al·lusió al sexe femení (vulva). L’escultura esdevé

...

Continua llegint "Dona i Ocell: Simbolisme i Interpretació" »

Laocoont i els seus fills: Escola de Rodes, segle I a.C.

Art i humanitats3,48 KB

Laocoont i els seus fills

Fitxa tècnica

  • Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor, de l'escola de Rodes.
  • Context històric: El món grec estava dividit en estats hel·lenístics. Alexandre el Gran ja era mort i apareixen les escoles per tractar l'expressió artística pròpia de cada estat. Alguns historiadors creuen que aquesta còpia representa l'original, que era de bronze, del segle II a.C. L'escola de Rodes feia obres colossals i utilitzava el dramatisme i el patetisme.
  • Data: segle I a.C.
  • Estil: hel·lenístic. Escola de Rodes.
  • Forma: escultura exempta.
  • Materials: marbre.
  • Tècnica: talla.
  • Cromatisme: monocroma.
  • Localització original: trobada l'any 1506 a les restes de la vil·la de Titus a Roma.
  • Localització actual: al Museu del Vaticà.
  • Tema: mitològic.
...
Continua llegint "Laocoont i els seus fills: Escola de Rodes, segle I a.C." »

Arquitectura i Art del Segle XIX: Tendències i Obres Clau

Art i humanitats3,86 KB

Arquitectura i Art del Segle XIX

Tendències Arquitectòniques del S. XIX

Diferents tendències es desenvolupen durant el segle XIX. La industrialització transforma la societat: la gent va del camp a la ciutat i la ciutat creix. Es fa el Pla Cerdà, una nova arquitectura adaptada a les necessitats de la gent. Trobem l'arquitectura historicista i eclèctica (mirant al passat), l'arquitectura del ferro (inici de l'escola de Chicago en el funcionalisme) i, a finals de segle, el modernisme, on deixen de mirar al passat.

Amb la industrialització, Barcelona creix i s'enderroquen les muralles. Es fa el pla reticular per al benestar dels ciutadans, amb carrers amples i il·luminats. Es creen xamfrans i patis d'illa enmig dels edificis.

L'Escola de Chicago

Típica...

Continua llegint "Arquitectura i Art del Segle XIX: Tendències i Obres Clau" »

Eivissa i Balears: Monuments, Museus i Gastronomia Típica

Art i humanitats4,2 KB

Monuments d'Eivissa: Descobreix la Història de Dalt Vila

  • Catedral d'Eivissa
  • Sa Punta des Molí
  • Baluard de Sant Jaume: Fortificació Històrica d'Eivissa

    El Baluard de Sant Jaume es troba a la Ronda Calvi, Dalt Vila, i representa la tecnologia militar dels segles XVI al XVIII. Acull un centre d'interpretació sobre les armes que defensaven la fortalesa eivissenca.

    S'hi exposen canons, un morter pesant, mosquetons, espases, cascs i faixes que els visitants es podran posar. Tenen com a objectiu mostrar als visitants com l'aparició de les noves tecnologies va afectar les estructures i els mètodes de defensa.

Museus de les Illes Balears: Art, Història i Cultura

  • Menorca

    • Museu Militar de Menorca
    • Museu de Menorca - Maó
    • Museu del Formatge de Maó
  • Mallorca

    • Fundació
...
Continua llegint "Eivissa i Balears: Monuments, Museus i Gastronomia Típica" »

La Torre Eiffel i el Modernisme: Un Viatge a través de l'Arquitectura

Art i humanitats8,08 KB

Torre Eiffel
Au: Alexandre Gustave Eiffel
Cr: 1887-1889
Es: Arq de ferro
Mat: Ferro forjat
Tip: Monument commemoratiu
Sisconstructiu: Noves tècniques i materials industrials
Loc: Champ de Mars, París.

La Torre Eiffel va ser construïda per a l'Exposició Universal que se celebrà en París l’any 1889, i es va convertir en el símbol d’aquesta exposició, servint com a arc d’entrada a la fira. L’exposició va cobrir una extensió de 96 hectàrees, incloent el camp de Mart i altres zones de París, i hi van participar 35 països. Des de 1883, dos enginyers de l’empresa Eiffel idearen una torre metàl·lica, idea de la qual s’apropià Eiffel. Primer va proposar la idea a l’ajuntament de Barcelona, però aquest la rebutjà. Llavors...

Continua llegint "La Torre Eiffel i el Modernisme: Un Viatge a través de l'Arquitectura" »

Escultura i Arquitectura Grega: Èpoques, Autors i Obres Clau

Art i humanitats3,7 KB

Època Arcaica (Segle VII a.C. - Segle V a.C.)

Escultura

  • Kuros Anavissos (Museu Arqueològic Nacional, Atenes): marbre policromat, funerària, frontalitat, geometria cabells, simetria, ulls ametllats, somriure arcaic.
  • Koré amb Peplum (Museu de l’Acròpolis, Atenes): marbre policromat, funerària, frontalitat, geometria cabells, simetria, ulls ametllats, somriure arcaic.
  • L’Auriga de Delfos (Museu de Delfos)

Etapa Clàssica (Segle V a.C.)

  • Discòbol (Miró, Museu del Louvre, París)
  • Dorífor (Políclit, Museu de Nàpols)
  • Diadumen (Políclit, Museu Arqueològic Nacional, Atenes)
  • Relleus del Partenó (Fídies, British Museum, Londres)

Etapa Hel·lenística (Final Segle IV a.C. - 31 a.C.)

  • Apol·lo del Belvedere (Leòcrates, Museus Vaticans, Roma)
  • Victòria
...
Continua llegint "Escultura i Arquitectura Grega: Èpoques, Autors i Obres Clau" »

L'Altar de Zeus a Pèrgam: Història, Art i Significat

Art i humanitats3,12 KB

L'Altar de Zeus a Pèrgam

Fitxa Tècnica

  • Autor: Desconegut
  • Tipus: Edifici de culte religiós
  • Estil: Helenístic
  • Ordre: Jònic
  • Cronologia: 180-160 aC
  • Mides: 36,44 m (est-oest) x 34,29 m (nord-sud)
  • Material: Marbre
  • Sistema constructiu: Arquitravat
  • Localització original: Pèrgam, Turquia
  • Localització actual: Façana est al Pergamonmuseum de Berlín

Context Històric

A la mort d'Alexandre el Gran (323 aC), els seus generals es van repartir l'imperi en diversos regnes. La cultura hel·lenística va ser el resultat del mestissatge de l'esperit grec amb les cultures de l'Orient Pròxim. Aquest període comença amb la mort d'Alexandre i acaba amb el suïcidi de Cleopatra VII (31 aC). Durant aquest període, Atenes manté la seva importància, però apareixen...

Continua llegint "L'Altar de Zeus a Pèrgam: Història, Art i Significat" »