Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Formació professional

Estudi Comparatiu d'Obres Mestres: Arquitectura i Pintura

Art i humanitats22,53 KB

Magatzems Carson (1891)

Magatzems Carson - 1891: L’obra a analitzar són els Magatzems Carson, dissenyada per l’arquitecte i enginyer Louis Sullivan, datada al 1891 i localitzada al centre de la ciutat de Chicago. L’estil de l’obra pertany a l’Escola de Chicago. Els materials que s’utilitzen en aquest edifici són el formigó, el ferro armat i el vidre. El sistema constructiu emprat és a base de materials sorgits de la Revolució Industrial. Tot i que és del 1891, se li va fer una petita remodelació a principis del segle XX.

En aquest temps, els Estats Units assoleixen ser la principal potència mundial, comparable amb el Japó, França, Anglaterra i Alemanya en indústria i comerç. Com que els Estats Units no tenen una tradició...

Continua llegint "Estudi Comparatiu d'Obres Mestres: Arquitectura i Pintura" »

Colosseu i altres monuments romans

Art i humanitats1,26 KB

Colosseu

Època: Alt Imperial (31 a.C. - s.II d.C.) Cronologia: 72 - 80 d.C.Històric:...

Romà Imperial

Tipologia: AmfiteatreMaterial: Marbre travertí, pedra tova i morter cobert de maó. Utilitza opus caementicium, a les voltes i murs radial, l’opus quadratum (blocs de travertí quadrats a mode de mur isòdom) i opus spicatum al pavimentSistema constructiu:...

Panteó de Roma

Cronològic: 118-119 a.CÈpoca: Romà Imperial, alt imperi (I a.C. - II d.C.)Dinastia: Antonina. Emperador Adrià, l’imperi arriba a la seva màxima expansió...

Aqüeducte de les Ferreres

Cronològic: Primera meitat del segle I d.C (transició de la República a l’Imperi) durant l’estada d’Octavi a Tarraco...

Sarcòfag dels Esposos

Cronològic: 520 a.C. Etrúria,...

Continua llegint "Colosseu i altres monuments romans" »

Renaixement a la Península: Art i Descobriments

Art i humanitats2,48 KB

L'escultura i la pintura renaixentistes peninsulars

Una escultura espiritualista

Tant a Castella com a Aragó, els escultors van destacar per la intensitat a l'hora d'expressar els sentiments religiosos i la representació de l'espiritualitat més que no pas la bellesa. Van treballar sobretot retaules, monuments funeraris i també imatges religioses.

La pintura

La pintura també estava orientada cap a la religiositat, ja que els temes profans i mitològics eren escassos. Al segle XV, ja va destacar el pintor castellà Pedro Berruguete, d'influències renaixentistes italianes, i al XVI, Luis de Morales i Sánchez Coello.

El Greco

Però el gran geni de la pintura renaixentista va ser Domínikos Theotokópoulos, El Greco, que es va instal·lar a Toledo....

Continua llegint "Renaixement a la Península: Art i Descobriments" »

Anàlisi Comparativa: Retaule de l’Esperit Sant i Mare de Déu dels Consellers

Art i humanitats3,69 KB

Retaule de l’Esperit Sant

Fitxa Tècnica

  • Títol: Retaule de l’Esperit Sant
  • Autor: Pere Serra
  • Cronologia: 1393-1394
  • Tècnica: Pintura al tremp sobre fusta
  • Mides: 146 x 96 cm
  • Estil: Italogòtic
  • Tema: Religiós
  • Localització: Capella de l’Esperit Sant de la Seu de Manresa

Estructura i Composició

S’estructura a partir d’un cos central de 5 carrers separats, decorats amb diferents figures i una predel·la. El carrer central, més ample, està dividit en 3 registres superposats. Els altres es divideixen en 3 compartiments de dimensions més reduïdes. La part superior del retaule està coronada amb motius arquitectònics gòtics i el guardapols està decorat amb motius florals i escuts.

Estil i Característiques Artístiques

L’obra mostra una influència...

Continua llegint "Anàlisi Comparativa: Retaule de l’Esperit Sant i Mare de Déu dels Consellers" »

La Madeleine de París: Arquitectura Neoclàssica i Història

Art i humanitats2,88 KB

Introducció

Identificació

  • Nom: Església de la Madeleine.
  • Autor: Pierre Vignon.
  • Datació: 1806 – 1842.
  • Lloc: Plaça de la Madeleine, París.

Tipologia

Església.

Estil: Neoclassicisme

Arquitectura

L’arquitectura grega i romana va ser el model fonamental del Neoclassicisme.

Escultura

  • Claredat compositiva.
  • Sense policromar.
  • Interès per la figura humana.
  • Materials escultòrics més nobles.

Pintura

  • Claredat compositiva.
  • El dibuix preocupa més que el color.
  • La il·luminació és freda.
  • Temàtica: heroica i moralitzant.

Autor

Pierre Vignon.

Context Històric

Aquest edifici es va iniciar durant l’imperi de Napoleó. Aquesta època suposa la confirmació dels guanys revolucionaris. Napoleó va impulsar la redacció d’un Codi Civil.

Època en la qual hi havia constants...

Continua llegint "La Madeleine de París: Arquitectura Neoclàssica i Història" »

Escultura Eqüestre de Marc Aureli, Ara Pacis i Casa del Poeta Tràgic: Art i Poder a l'Imperi Romà

Art i humanitats9,23 KB

Escultura Eqüestre de Marc Aureli

1. Context Històric i Artístic

  • Marc Antoni fou nomenat emperador l'any 161, després de la mort d'Antoní Pius.
  • Regnat marcat per conflictes militars.
  • Home culte, seguidor de la filosofia estoica, va evitar persecucions contra els cristians.
  • Gran producció de retrats i escultures per a exalçar la classe eqüestre.

Cronologia: Original: 20 aC / Còpia: 14 dC

Època: Romà imperial, alt imperi (I aC - II dC)

Dinastia: Antonina (96-192). Període d'Adrià o Marc Aureli, màxima expansió territorial i prosperitat econòmica i cultural.

2. Estil

Romà imperial.

3. Anàlisi Formal i Tècnica

  • Material: Bronze daurat, tècnica de la cera perduda.
  • Forma: Exempta.
  • Cromatisme: Policroma (originalment), monocromia actual (daurat
...
Continua llegint "Escultura Eqüestre de Marc Aureli, Ara Pacis i Casa del Poeta Tràgic: Art i Poder a l'Imperi Romà" »

Anàlisi de Dinar Campestre i Sol Ixent: Impressionisme i Avantguarda

Art i humanitats4,51 KB

Dinar Campestre (Manet, 1863)

Autor: Manet
Cronologia: 1863
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 2,64 x 2,08 m
Estil: Realisme i Impressionisme
Tema: Escena costumista
Localització: Musée d’Orsay, París

Anteriorment titulada El bany, l'obra reflecteix una escena de descans al bosc. En primer pla, hi trobem el germà del pintor (Eugène, amb un bastó), l'escultor holandès Leenhoff i la model Victorine Meurent. L'obra expressa la llibertat de l'artista en la tria del tema.

Presentada al Saló Oficial, l'obra no va ser admesa per les següents raons:

  • La nuesa injustificada de la dona, ja que no es tractava d'una escena mitològica.
  • La manca de relació entre les figures.
  • La sensació que la figura del rierol està flotant a l'aire a causa de la perspectiva.
...
Continua llegint "Anàlisi de Dinar Campestre i Sol Ixent: Impressionisme i Avantguarda" »

El Dorífor de Policlet: Art Grec Clàssic, Característiques i Iconografia

Art i humanitats2,86 KB

El Dorífor de Policlet i l'Art Grec Clàssic

b) Estil i característiques de l'obra
El Dorífor de Policlet pertany a l’art grec clàssic, concretament al primer classicisme (o clàssic sublim 460-400 aC).

Característiques de l'Art Grec Clàssic:

  • Religiositat: Art sagrat que representava divinitats i herois. Els antics grecs tenien una relació amb els déus més propera que altres cultures de l’antiguitat, ja que aquests tenien comportaments molt «humans».
  • Recerca de la bellesa: Per als grecs, la bellesa resideix en la simetria, la proporcionalitat, l’equilibri i la mesura.
  • Racionalitat: Per aconseguir la bellesa ideal, l’harmonia, l’equilibri i la proporció, recorren a fórmules matemàtiques i se cenyeixen a un cànon.
  • Antropocentrisme:
...
Continua llegint "El Dorífor de Policlet: Art Grec Clàssic, Característiques i Iconografia" »

El Grup del Laocoont: Anàlisi de l'Escultura Hel·lenística

Art i humanitats3,12 KB

El Grup Escultòric del Laocoont i l'Art Hel·lenístic

Aquesta fragmentació va fer prosperar nous centres culturals fora de Grècia, com Pèrgam, Rodes, Antioquia i Alexandria, que van contribuir a expandir la civilització hel·lenística (el resultat de la fusió de les cultures de Grècia i l'Orient Pròxim).

Context Històric i Cultural Hel·lenístic

El grup del Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes, que va ser conquerida per Alexandre el Gran als perses. Mort aquest, l’illa es va independitzar i no només va aconseguir defensar la seva llibertat, sinó que va arribar a formar un petit imperi que abastava part de la costa d’Àsia Menor.

L'Escola Escultòrica de Rodes i el Laocoont

En aquesta època de riquesa i esplendor,...

Continua llegint "El Grup del Laocoont: Anàlisi de l'Escultura Hel·lenística" »

La Casa Milà: Arquitectura Orgànica de Gaudí a Barcelona

Art i humanitats2,59 KB

La Casa Milà: Un Edifici Singular

Les plantes són irregulars, organitzades a partir dels patis, amb habitacions poligonals. El mobiliari es va haver de dissenyar expressament (lligam entre arquitectura i arts decoratives). Consta de planta baixa, 5 pisos i un àtic. Al soterrani hi ha garatge i cotxera, actualment remodelat com a auditori. Sota el carrer, un túnel amb les canalitzacions dels serveis volta l’edifici. La porta principal és de ferro forjat, amb vidres irregulars i amb obertures més grans a la part superior (per aprofitar millor la llum i perquè així suporta millor el pes). L’escala principal, que donava accés al pis de la família Milà, té forma serpentejant. Gaudí va disposar un sistema d’ascensors que porten...

Continua llegint "La Casa Milà: Arquitectura Orgànica de Gaudí a Barcelona" »