Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Altres cursos

L'Absolutisme Monàrquic: Característiques i Fonaments

En la monarquia absoluta, el rei tenia un poder absolut, per damunt de tots els habitants del regne, i tots els seus súbdits li estaven sotmesos.

La monarquia era hereditària i de dret diví, és a dir, l’autoritat del rei provenia directament de Déu, en el nom del qual exercia el poder.

Aquest model monàrquic era totalment centralista.

El Poder Absolut del Monarca

Del monarca depenien totes les institucions de l’Estat. El rei:

• Era la llei.
• Era l’autoritat màxima del govern i el cap de la justícia.
• Dirigia la política interior i l’exterior i tenia el comandament suprem de l’exèrcit.

El monarca absolut no se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú.

Però els...

1. Introducció a la Revolució Industrial

La Revolució Industrial va començar a Gran Bretanya al segle XVIII i va transformar completament l’economia, la societat i la manera de viure.

• Abans: societat agrícola i rural, producció manual, poca tecnologia.
• Després: societat industrial i urbana, ús de màquines, augment de la producció.

Idees clau: la revolució industrial canvia l’economia de l’Antic Règim, apareixen les fàbriques i les ciutats industrials, i neix una nova societat dividida en burgesia i proletariat.

Mini resum: La Revolució Industrial transforma una societat rural en una societat industrial i urbana.

2. Canvis principals: de l'agricultura a la indústria

Es produeix el pas d'una societat agrària a una industrial.

• Antic

1. Introducció: La fi d'una dinastia i l'inici de la crisi

Pere III el Cerimoniós va deixar el poder als seus dos fills: Joan I el Caçador, que va morir sense descendència, i Martí I l’Humà, que seria l’últim rei d’aquesta dinastia. Durant el segle XIV, s’aturà bruscament l’etapa de creixement al camp i començà una fase de decadència determinada per una sèrie de causes diverses:

• Conflictes polítics: Tensions a tot Europa entre regnes, comtats i famílies.
• Conflictes al camp: Revoltes de pagesos.
• Conflictes a les ciutats: Revoltes polítiques a viles i ciutats.
• Problemes climatològics: Sequeres, plagues (com la de llagostes a Catalunya) i inundacions.
• Problemes mèdics: L'impacte de les pestes.
• Problemes alimentaris: Crisis

La vida econòmica a l'antiga Roma

El comerç dels romans i, en general, el de tots els pobles del Mediterrani, es va desenvolupar gràcies als vaixells. La principal font d'economia dels romans era l'agricultura, amb productes com l'espelta, l'ordi, la fava, l'olivera, la vinya i les figues.

A poc a poc, a causa de les freqüents guerres i el contacte amb altres pobles, el camp va donar pas als negocis, als diners i al comerç. Roma i tot Itàlia eren grans centres de consum; amb la seva densitat de població i poder adquisitiu, atreien productes de totes les regions, incloent-hi articles de luxe com pells, cuirs, perfums, ambre i seda.

Transport i comerç marítim

La situació de Roma vora el Tíber va fer possible el comerç per mar i per riu....

1. El regnat dels Reis Catòlics

Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó van establir una unió dinàstica o personal. Políticament, cada regne es va mantenir independent i diferenciat, conservant les seves institucions, lleis, administració pública i moneda pròpia. Les duanes no van desaparèixer i els súbdits eren considerats estrangers a l'altre regne. Aquesta unió va donar lloc a una nova entitat política, la monarquia hispànica, que va incorporar Granada, Navarra i les Canàries. L'any 1492, els jueus van ser expulsats per no voler convertir-se al cristianisme. A Castella, els musulmans van ser obligats a batejar-se.

1.2 La monarquia dels Àustries

Quan va morir Isabel I, la seva filla Joana, coneguda com la Boja, va ser proclamada...

Aquí tens el 20% de les idees clau que t’ajudaran a comprendre el 80% del tema sobre les transformacions del segle XVIII:

1. Transformació de l'Antic Règim

• L’Antic Règim es basava en una societat estamental (desigualtat per naixement), l'absolutisme monàrquic (el rei concentrava tots els poders) i una economia agrària senyorial (subsistència i càrregues feudals).
• Els privilegiats (noblesa i clero) controlaven les terres i estaven exempts de pagar impostos. Els no privilegiats (Tercer Estat, el 90-95% de la població) suportaven la càrrega fiscal i vivien en condicions precàries.

2. Societat desigual i resistència al canvi

• La societat estamental era pràcticament tancada, dificultant la mobilitat social. La noblesa i el clero mantenien

La Revolució Industrial Britànica

El sector capdavanter de la Revolució Industrial Britànica va ser el tèxtil, especialment el de les indianes (teles de cotó en pèl estampades). Cap a l'any 1700, la Gran Bretanya importava indianes mitjançant el putting-out system (treball a domicili). A partir de 1750, s'imposa el model de fàbrica.

La indústria tèxtil cotonera

Dins la indústria tèxtil cotonera distingim entre la indústria domèstica i la fàbrica. Es produeixen tant béns d'ús i de consum com béns d'ús de producció o d'equip.

Canvis de la Revolució Industrial

La Revolució Industrial i la industrialització van comportar els següents canvis fonamentals:

• Canvi tècnic: la mecanització dels processos.
• Canvi econòmic: l'aparició

John Locke i el pensament liberal

• Defensa del parlamentarisme: Locke argumenta que els membres de la societat han de sotmetre's a les lleis emanades del parlament.
• Centralitat de l'individu: El liberalisme considera l'individu i els seus drets com a eixos centrals en la política.
• Protecció dels drets individuals: L'Estat ha de garantir un marc legal que protegeixi els drets i llibertats dels individus, permetent la lliure interacció econòmica i respectant les regles de la competència.
• Llibertats civils: Defensa de la vida, la propietat i la llibertat, incloent-hi l'honor, la llibertat de culte i la de reunió.
• Llibertat de mercat: L'economia esdevé el nucli de la societat amb mínimes interferències estatals.

Adam Smith i el pensament capitalista

• Llei

Els principis econòmics del liberalisme els van elaborar a la darreria del segle XIX un conjunt de pensadors britànics. L’escola clàssica britànica estava formada pels principals valedors d’aquesta doctrina, com ara Adam Smith (la mà invisible del mercat equilibra els interessos contraposats amb els preus ajustats segons l’oferta i la demanda, perquè l’Estat no ha d’intervenir en l’economia i ha d’eliminar aranzels duaners proteccionistes i monopolis), David Ricardo (com el treball és una mercaderia, els salaris no poden pujar per damunt del mínim imprescindible), Thomas Robert Malthus (el creixement de la població en progressió geomètrica farà empitjorar el nivell de vida per l’augment dels recursos en progressió...

La Revolució Industrial: Transformacions i Creixement

La Revolució Industrial va sorgir gràcies a transformacions agràries i institucionals, acompanyades d'un notable creixement demogràfic i urbanització, on la mortalitat va baixar mentre la natalitat es mantenia.

Transformacions agràries i institucionals

• Innovacions tècniques: Eliminació del guaret i implementació del Sistema Norfolk.
• Transformacions institucionals: Enclosure Acts, política colonial i hegemonia marítima.

La mecanització de la indústria tèxtil

L'augment de la població va ampliar el mercat interior de manufactures barates. Per satisfer aquesta demanda, van sorgir nous invents:

• Desenvolupament tecnològic: invents que creen la demanda d'altres invents.
• Spinning Jenny: