Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

L'Antic Règim fou el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII. Les seves característiques principals eren:

• Manteniment de la societat estamental d'origen feudal.
• Sistema econòmic basat en l'agricultura, la ramaderia i el treball artesà.
• Monarquia absoluta i despotisme il·lustrat com a formes de govern.

La Societat Estamental

La societat estamental, originada durant l'Edat Mitjana, dividia la societat en tres ordres: clergat, noblesa i el poble o tercer estat. Les seves característiques principals eren:

• Immobilisme vertical: un individu del tercer estat no podia ascendir i pertànyer a la noblesa.

Introducció: L'Expansió Medieval

Entre els segles XII i XIII va millorar l'agricultura i va augmentar la població. Es va desenvolupar la burgesia. Les ciutats van créixer, es van protegir amb muralles i van permetre construir edificis més alts i esvelts.

Expansió Agrària

Al segle XI, la fi de les grans invasions i la disminució de les guerres senyorials van afavorir la millora de l'agricultura. La introducció de nous instruments i tècniques agrícoles va comportar un augment de la productivitat agrària.

Noves Tècniques de Conreu

Només es deixava la terra en un terç del guaret i en una mateixa parcel·la es plantaven cereals d'hivern i de primavera.

Nous Instruments Agrícoles

Com l'arada normal i l'ús del cavall com a animal de tir....

L'Antic Règim a Europa

L'Antic Règim va ser un conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que predominaven a Europa. Les seves característiques principals inclouen:

• Societat estamental
• Sistema econòmic basat en l'agricultura i la ramaderia
• Monarquia absoluta i despotisme il·lustrat

Societat Estamental

La societat estamental era la forma d'organització social de l'Antic Règim.

Noblesa

La noblesa es dividia en alta i baixa noblesa:

• Alta noblesa: posseïa moltes propietats i recursos econòmics, permetent-los mantenir un alt nivell de vida.
• Baixa noblesa: tenia pocs recursos i dificultats per mantenir el seu estatus.

Clergat

El clergat també es dividia en alt i baix clergat:

• Alt clergat: format per eclesiàstics, sovint fills menors de

A

Agricultura de subsistència

Sistema d'agricultura en què la producció s'utilitza exclusivament per alimentar les persones que hi treballen.

Antic Règim

Sistema econòmic, social i polític a Europa entre els segles XV i XVIII, caracteritzat per un règim econòmic senyorial amb agricultura de subsistència, una societat estamental i l'absolutisme monàrquic.

Aranzel

Impost que s'aplica a les importacions en el marc d'una política econòmica proteccionista. Quantitat fixada que es paga per alguns serveis de l'Administració pública.

Aristocràcia

Forma de govern en què el poder resideix en els millors o notables d'una comunitat.

Arxiduc

Càrrec nobiliari.

Assemblea Nacional Constituent

Primera assemblea nacional francesa formada per diputats del...

La Nova Societat Industrial: Classes Socials

En el nou sistema industrial, les diferències socials no s’establien, com en l’Antic Règim, per naixement, sinó per riquesa. Per tant, la vella societat estamental va donar pas a la societat de classes, estructurada principalment en dos grans grups en els quals era factible l’ascens social: la burgesia, formada pels que tenien capital, terres, indústries, etc., i el proletariat, constituït pels que vivien d’un salari.

La Burgesia: Classe Dirigent i les Seves Capes

La burgesia es va convertir en la classe dirigent, perquè era la propietària de les indústries i dels negocis, però no constituïa un grup homogeni. Es distingien diverses capes:

• La gran burgesia: integrada per banquers, rendistes

Revolució Industrial

Extensió de la Industrialització

Relació entre Revolució Industrial i Revolució Demogràfica

La Revolució Industrial va ser un motor clau per a la Revolució Demogràfica, generant canvis profunds en la població:

• Natalitat alta i descens de la mortalitat: La millora de les condicions de vida, gràcies a les vacunes, una higiene més acurada i una alimentació més abundant i variada, va provocar una disminució significativa de la mortalitat.
• Augment de la fecunditat: Les persones es casaven més aviat i, en conseqüència, tenien més fills, contribuint a l'increment demogràfic.
• Transformacions agràries i migracions: La millora de les tècniques agràries (amb més treball disponible), la reforma de la ramaderia (amb l'estabulació i la propietat privada) i els canvis

Nació

Una nació:

• Posseeix un sentiment permanent de pertànyer a una mateixa comunitat.
• Expressa aquest sentiment amb símbols comuns com banderes, himnes i festes.
• Ocupa un espai delimitat i es distingeix clarament dels altres grups veïns.

Exemples de nacions actuals són Alemanya, Anglaterra i Escòcia.

Estat

Un estat és un conjunt de persones i institucions que controla, organitza i satisfà una part de les necessitats comunes de tots els habitants d'un territori clarament delimitat per fronteres.

Les persones que treballen al servei d'un estat s'anomenen funcionaris o funcionàries, com ara els ministres, els jutges, els metges i els policies.

El territori de la nació i el territori de l'estat

Algunes funcions dels estats són impartir justícia,...

Marxisme: Enfocament Historicista i Dialèctic

1. La humanitat sempre s'ha dividit en classes socials.

2. La relació entre aquestes classes socials sempre ha estat de domini i explotació d'una classe sobre l'altra.

3. Per tant, sempre hi ha hagut un enfrontament entre classes, una lluita per explotar els de sota i una altra lluita per no ser explotada.

4. La història de la humanitat és la història de la lluita de classes. Tot el que ha succeït, les guerres, els matrimonis per interès, ha succeït per la lluita d'aquestes classes pel poder, no hi ha res que sigui aleatori.

5. El capitalisme porta implícita la lluita de classes perquè hi ha dues classes, el capitalisme i l'obrer.

6. L'alternativa per a una societat més justa, més cooperativa, més harmònica,

Efectes de la Reforma Agrària

L'abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals no va eliminar els drets dels antics senyors sobre les terres perquè aquests les van transformar en propietat privada. Els pagesos, que reclamaven la terra que conreaven, es van queixar, però els tribunals estaven de part de la noblesa, que era la propietària natural, llevat que els pagesos tinguessin contractes. Així, els pagesos no pagaven rendes però no van millorar la seva situació, tot i que després de la reforma van passar a ser arrendataris o assalariats d'un propietari privat. Això va crear el problema dels arrendaments curts, que era greu. Desvincular la terra i desamortitzar-la va canviar la propietat territorial i va fer que moltes propietats...