Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Història de la Unió Europea

Ciències socials10,49 KB

Institucions europees.

-Consell Europeu. Caps de govern i president de la Comissió Europea. 2 reunions a l'any. -Consell de Ministres. Ministres d'afers estrangers o ram pertinent. Seu a Brussel·les. Presidència rotativa. Decisions per unanimitat o majoria qualificada -Comissió Europea. Una persona pels països petits, 2 els grans. Seu a Brussel·les. President triat pel Parlament Europeu. Executa la política comunitària -Parlament Europeu. Per sufragi universal des de 1979. La quantitat de diputats d'un país depèn de la seva població. Aprova el pressupost. Fa informes, dictàmens. -Tribunal de Justícia. Interpreta Tractats i Normativa Comunitària. Seu a Luxemburg -Banc Central Europeu. -Comité Econòmic i Social. -Comité de les...

Continua llegint "Història de la Unió Europea" »

Primera Guerra Mundial: Causes, Conseqüències i Imperialisme

Ciències socials2,26 KB

Causes de la Primera Guerra Mundial

Rivalitats colonials

Descontent alemany pel repartiment d'Àfrica i exigència de més colònies.

Rivalitats territorials

Disputes entre França i Alemanya per Alsàcia i Lorena.

Rivalitats econòmiques

Lluita entre Alemanya i el Regne Unit per la supremacia comercial i industrial a Europa.

Conflictes balcànics

Annexion de Bòsnia per l'Imperi Austrohongarès el 1908, provocant el descontentament de Sèrbia, aliada de Rússia. Esclat de dues guerres balcàniques entre 1912 i 1913.

Configuració d'aliances

Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) i Triple Entesa (Regne Unit, França i Rússia). Inici d'una cursa d'armaments.

Conseqüències de l'Imperialisme

Territorials

  • Creació d'estats amb fronteres artificials.
...
Continua llegint "Primera Guerra Mundial: Causes, Conseqüències i Imperialisme" »

Transformacions Agrícoles: Propietat, Conreu i Mecanització

Ciències socials2,57 KB

Transformacions de l'Agricultura

Ordenar la propietat, mecanitzar les feines agrícoles i introduir nous sistemes de conreu van impulsar un increment de població agrícola a la segona meitat del segle XVIII.

La Nova Estructura de la Propietat

Grans extensions de terres de conreu i de pastures van passar a ser de propietat privada, ja que va pujar el preu dels cereals.

El Parlament anglès va promulgar una sèrie de lleis de tancament (Enclosure Acts) que van beneficiar els grans propietaris, que van produir més i van incrementar els beneficis.

La individualització de la producció va incentivar la millora de les tècniques de conreu i es va passar de camps oberts (openfields) a camps tancats (enclosures).

Això va perjudicar els pagesos pobres,...

Continua llegint "Transformacions Agrícoles: Propietat, Conreu i Mecanització" »

La II Revolució Industrial i les consequències a Europa

Ciències socials2,85 KB

La II Revolució Industrial

Al segle XIX hi té lloc la II Revolució Industrial. Gràcies a l'ús del carbó de coc i el ferro es van poder fabricar noves màquines que les fàbriques van incorporar i amb les quals la producció va augmentar considerablament. Aquest augment de producció i l'ús de les màquines va tenir com a consequències la necessitat de moltes matèries primeres, l'augment de la producció amb la qual hi va haver un accedent de productes manufacturats i la mà d'obra també sobrava ara substituïda per les màquines. Tot açò va trobar una sortida en l'imperialisme, ja que la possessió de colònies significava un lloc d'on obtenir matèries primeres molt barates, un mercat on trobar sortides als accedents de productes...

Continua llegint "La II Revolució Industrial i les consequències a Europa" »

Crisi de l'Antic Règim: Causes i Conseqüències

Ciències socials2,76 KB

Per què va entrar en crisi l'Antic Règim?

L'Antic Règim era el sistema econòmic, social i polític del feudalisme medieval de l'Europa del segle XVIII.

El sistema de govern era l'absolutisme monàrquic. La societat es fonamentava en els privilegis d'una minoria, i l'agricultura era la base de la població pagesa.

El desenvolupament de les activitats manufacturades i comercials havia generat noves fonts de riquesa, que beneficiaven la burgesia.

Va ser un segle de transició: el vell món aristocràtic declinava i la burgesia emergia amb força.

Això va marcar una època i la gestació del món contemporani.

Economia Agrícola i Senyorial

L'economia era rural; la majoria de la població es dedicava a les feines agrícoles. La propietat de la terra...

Continua llegint "Crisi de l'Antic Règim: Causes i Conseqüències" »

El Repartiment del Món: Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX

Ciències socials3,9 KB

El Repartiment del Món: Imperialisme i Colonialisme

La Conferència de Berlín (1884-1885)

  • Establiment del lliure comerç al centre d'Àfrica.
  • Creació de l'Estat Lliure del Congo, sota el domini personal del rei Leopold II de Bèlgica.
  • Principi d'ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania.
  • Alemanya i Itàlia arriben tard al repartiment colonial.

Conflictes Colonials Destacats

  • Guerres Anglo-Zulu i Guerres Bòer (finals del segle XIX).
  • Conflictes al Congo (des de 1885).
  • Incident de Fashoda (1898).

El Repartiment a Àsia

  • Xina:
    • Tractat de Nanquín.
    • Guerres de l'Opi (des de 1840).
  • Índia i Birmània: Controlades pel Regne Unit.
    • Revolta dels Sipais (1857).
  • Indoxina: Sota domini francès.
  • Indonèsia: Sota domini holandès.
  • Filipines: Sota domini espanyol
...
Continua llegint "El Repartiment del Món: Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX" »

La Gran Divergència: Anàlisi de l'Evolució Econòmica Mundial

Ciències socials12 KB

1. La Gran Divergència

1.1 Evolució de l'economia mundial a llarg termini

Creixement econòmic: augment de la renda o el valor dels béns i serveis finals que produeix una economia en un període determinat. PIB/PIB per càpita ➔ 4 factors: població (treball), recursos naturals, tecnologia (innovacions) i institucions (àmbit social).

Canvis Nivell PIB: Descobriment d'Amèrica i Revolució Industrial.

Els sistemes polítics han tingut una alta influència en el creixement econòmic. En general, la democràcia va experimentar un creixement més alt que l'autocràcia (a excepció de la Xina).

Desenvolupament: capacitat dels països o regions per crear riquesa amb l'objectiu de promoure i mantenir la prosperitat o benestar econòmic i social dels...

Continua llegint "La Gran Divergència: Anàlisi de l'Evolució Econòmica Mundial" »

Corrents polítics i econòmics del segle XX

Ciències socials2,51 KB

Nacionalisme

El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com en culturals.

Totalitarisme

Regim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i concentra tots els poders.

Espai vital

És una teoria segons la qual la població de qualsevol poble necessita assentar-se i protegir-se en espais que corresponen a àrees de civilització naturals.

Dictadura

Forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu i es caracteritza per una absència de divisió de poders.

Sobreproducció

Excés de producció o producció d'una cosa per damunt de les necessitats de compra del mercat.

Nazisme

És la...

Continua llegint "Corrents polítics i econòmics del segle XX" »

Moviment Obrer i Colonialisme: Anàlisi i Impacte Històric

Ciències socials2,8 KB

El Moviment Obrer

El moviment obrer: tots els obrers, independentment de la seua nacionalitat, s'uneixen en l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) o la Internacional per a ser més forts. El fracàs del primer intent de revolució obrera i les disputes entre marxisme i anarquistes faran fracassar aquesta associació. A partir del 1889 es fa una Segona Internacional, però sols de marxistes o socialistes, que instauren l'1 de maig com a dia del treballador.

Colonialisme i Imperialisme

El colonialisme és la doctrina política que defensa l'ocupació efectiva d'un territori per part d'un altre. L'imperialisme defensa el domini econòmic, però sense l'ocupació del territori.

La gran època del colonialisme contemporani es desenvolupa...

Continua llegint "Moviment Obrer i Colonialisme: Anàlisi i Impacte Històric" »

Teoria Marxista i Anarquisme: Anàlisi, Crítica i Futur

Ciències socials3,66 KB

Teoria Marxista i Anarquisme

La teoria marxista, elaborada per Marx i Engels, es basa en tres eixos:

1. Anàlisi del Passat

Pel marxisme, el motor de la història és l'economia i la lluita de classes, és a dir, l'enfrontament entre opressors i oprimits a causa de la possessió dels mitjans de producció. Segons aquesta visió, des que es va abandonar el comunisme primitiu existent a la prehistòria, en el qual la producció i el consum eren col·lectius, al llarg de la història s'han succeït tres modes de producció: l'esclavisme (homes lliures-esclaus), el feudalisme (senyors-serfs) i el capitalisme (burgesos-proletaris).

2. Crítica del Present (Crítica del Capitalisme)

En el seu llibre El Capital, Marx analitza el sistema de producció capitalista...

Continua llegint "Teoria Marxista i Anarquisme: Anàlisi, Crítica i Futur" »