Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Revolució Industrial

Extensió de la Industrialització

Relació entre Revolució Industrial i Revolució Demogràfica

La Revolució Industrial va ser un motor clau per a la Revolució Demogràfica, generant canvis profunds en la població:

• Natalitat alta i descens de la mortalitat: La millora de les condicions de vida, gràcies a les vacunes, una higiene més acurada i una alimentació més abundant i variada, va provocar una disminució significativa de la mortalitat.
• Augment de la fecunditat: Les persones es casaven més aviat i, en conseqüència, tenien més fills, contribuint a l'increment demogràfic.
• Transformacions agràries i migracions: La millora de les tècniques agràries (amb més treball disponible), la reforma de la ramaderia (amb l'estabulació i la propietat privada) i els canvis

Nació

Una nació:

• Posseeix un sentiment permanent de pertànyer a una mateixa comunitat.
• Expressa aquest sentiment amb símbols comuns com banderes, himnes i festes.
• Ocupa un espai delimitat i es distingeix clarament dels altres grups veïns.

Exemples de nacions actuals són Alemanya, Anglaterra i Escòcia.

Estat

Un estat és un conjunt de persones i institucions que controla, organitza i satisfà una part de les necessitats comunes de tots els habitants d'un territori clarament delimitat per fronteres.

Les persones que treballen al servei d'un estat s'anomenen funcionaris o funcionàries, com ara els ministres, els jutges, els metges i els policies.

El territori de la nació i el territori de l'estat

Algunes funcions dels estats són impartir justícia,...

La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme

La Segona Revolució Industrial va portar innovacions tècniques i noves formes d'organització del treball, fet que va augmentar significativament la producció. El creixement de la banca i la millora dels transports van impulsar el comerç. Aquesta expansió va generar la necessitat de buscar nous mercats, donant lloc a l'imperialisme (també conegut com a colonialisme).

Causes de l'Imperialisme

Causes Econòmiques

• Buscar nous mercats per vendre l'excedent de la seva producció industrial.
• Comprar al millor preu possible matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú, etc.) i productes colonials (sucre, xocolata, te, etc.).
• Invertir els seus excedents de capital en llocs fora d'Europa, on la mà

L'Estat

Elements de l'Estat

• Territori: Tots els estats tenen un territori sobre el qual exerceixen el seu poder. Aquest territori està delimitat per unes fronteres.
• Població: Els ciutadans tenen uns drets reconeguts que l'estat ha de respectar, però també tenen una sèrie d'obligacions.
• El poder de l'estat: L'estat dicta un conjunt de lleis que totes les persones i les organitzacions que en formen part han de complir.

Funcions principals de l'Estat

• Mantenir l'ordre públic
• Defensar el territori
• Establir relacions internacionals
• Elaborar lleis
• Proporcionar serveis
• Regular l'economia

Tipus d'estat segons l'exercici del poder polític

• Democràcia: El poble pren part de les decisions polítiques.
• Dictadura: Una persona o un grup concentra tots els poders

La Revolució Americana: Causes i Conseqüències

La Revolució Americana va ser el conflicte entre els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya.

Causes de la Revolució Americana

• La Gran Bretanya estava interessada a disposar de les matèries primeres americanes, però no a desenvolupar la indústria colonial.
• A les colònies regia el pacte colonial, que obligava els colons a pagar impostos a la Gran Bretanya, però gairebé mai ho feien, la qual cosa va generar una gran tensió política.
• Les colònies van començar a veure la metròpoli com una barrera per al seu desenvolupament.
• Es va generar el conflicte dels impostos, en què el rei Jordi III va establir lleis per regular els impostos colonials, però les colònies van protestar i van boicotejar

Apogeu Absolut

Al segle XVIII es va assolir l'apogeu de la monarquia autoritària, que va culminar amb la seva transformació en monarquia absoluta.

Monarquia Absoluta: França

Al segle XVIII, els monarques Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI governaven directament sense haver de justificar les seves decisions.

• El dret diví: es consideraven representants de Déu a la terra.
• El gran centralisme: les decisions estaven concentrades en la figura del rei.
• La burocràcia: el rei governava a través de funcionaris elegits per ell.

Monarquia Parlamentària: Anglaterra

Al segle XVII, el parlament anglès va refermar el seu poder enfront del rei fins a enderrocar-lo. El nou monarca es va comprometre a respectar la Declaració dels Drets.

El Segle de les Llums

Al...

Introducció a la Catalunya Medieval

Economia i Societat al Segle XIII

Activitats Econòmiques Principals al Segle XIII

• Les activitats econòmiques principals a la Catalunya del segle XIII eren l'agricultura, el comerç i l'activitat artesana.

Diferències Socials entre Habitants de Ciutats

• Es podien establir diferències entre els habitants de les ciutats, dividits en:
  • Els grups privilegiats: la noblesa i el clergat (barons, homes rics, cavallers).
  • Els grups no privilegiats: la mà mitjana, la mà major i la mà menor, i els esclaus.

Què eren els pagesos de remença? Per què es deien així?

• Els pagesos de remença eren pagesos lligats a les seves terres, dels quals no podien marxar sense pagar una redempció, anomenada remença.

Institucions de Govern

Estructura Social a l'Antic Egipte

Classes Privilegiades

• Faraó: Era considerat un déu i reunia a les seves mans tots els poders i grans quantitats de terres i riqueses.
• Nobles: Eren els membres de la família del faraó i tenien moltes possessions. Governaven les províncies i vivien en palaus.
• Sacerdots: Dirigien els ritus religiosos i dominaven a molts serfs que treballaven per a ells.
• Escribes: Eren els encarregats d'escriure els documents oficials, de portar els comptes i de controlar els impostos. Encara que no eren privilegiats stricto sensu, eren molt importants dins la societat.

Classes Lliures i Esclaus

• Pagesos: Eren el grup més nombrós. Vivien de manera modesta i amb el fruit del seu treball havien d'alimentar les seves famílies i pagar

Liberalisme

Adam Smith (segle XVIII): Els principis fonamentals del liberalisme són l'interès personal i la recerca del benefici màxim com a motor de l'economia. Segons aquesta teoria, els diversos interessos s'equilibren en el mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l'oferta a la demanda. L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

Capitalisme

El capitalisme s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció són propietat privada d'un grup reduït, la burgesia, i els treballadors de les fàbriques, els obrers, sense propietat, treballen a canvi d'un salari. En el capitalisme es succeeixen les crisis per...