Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

La Societat Feudal

L'Agricultura Feudal

Tècniques Agrícoles

Guaret: Després de la collita, calia deixar reposar els camps durant un any per tal que la terra recuperés la seva riquesa natural. Les famílies pageses treballaven cada any, de manera alternativa, només la meitat de les seves terres (rotació biennal).

Manca d'estabulació: El bestiar s'alimentava a les terres de guaret o en altres zones no sembrades. Com que els ramats no estaven estabulats, no s'obtenien els adobs orgànics que haurien permès millorar el rendiment de les terres.

Conreus Medievals

Dominava el policonreu: cereals (d'hivern: blat i sègol; de primavera: ordi i civada) i altres conreus complementaris (llegums —faves i pèsols—, productes d'horta —cols, naps,...

Economia, Societat i Cultura a l'Edat Moderna

Creixement Econòmic i Comerç

El creixement demogràfic va ser la principal causa del creixement econòmic durant aquest període. Les rutes de comerç més importants eren les rutes marítimes. L'auge del comerç al segle XV es va deure al creixement de l'activitat econòmica.

Sistemes de Pagament i Préstec

Per fer pagaments, s'utilitzaven sistemes monetaris basats en l'or i la plata, complementats amb formes de préstec amb interessos.

Estructura Social

La societat es dividia en dos grans grups:

• Privilegiats: Noblesa i alta jerarquia de l'Església (alt clergat).
• No privilegiats: Pagesos, artesans i burgesos.

Relació entre Pagesos i Senyors

La relació entre pagesos i senyors va canviar significativament....

Les monarquies i les repúbliques

Monarquia: el cap d'estat és un rei, càrrec per dret de naixement, els transmet als fills. Poden ser constitucionals (hi ha constitució, parlament) o dictatorial. Repúbliques: el cap d'estat és un president, en les democràcies elegit pels ciutadans i en les dictadures elegit pels grups que controlen el poder.

Estats laics, confessionals i teocràcies

Segons la posició que ocupa la religió en l'estat. A) Laics: separació estat-religió. Els ciutadans poden profesar la religió que designen. B) Confessionals: hi ha una religió oficial que gaudeix de tots els privilegis. Alguns són democràtics: Dinamarca, Grècia, Regne Unit, Suècia. La majoria no són democràtics, prohibeixen altra religió. C) Teocràcies:...

Causes de l'imperialisme

Buscar nous mercats per vendre l'excedent industrial. El preu el posa la metròpoli que ven productes elaborats a les colònies. Per reduir la taxa d'atur l'estat facilita als aturats a que vagin a les colònies. La població treballava les plantacions com a mà dobra barata o d'esclaus. Ampliar zones d'influència de cada potència per augmentar el poder poític i obstaculitzar l'expansió de les competidores. La unió d'Itàlia i Alemanya va promoure una cursa per controlar nous territoris. Apareixen les concepcions racistes i nacionalistes. Era una idea d'una raça blanca superior. Compraven matèries primeres i productes colonials a preu baix.

Imperialisme

Tendència que adopten les principals potències que consisteix...

Tipus de Colònies i Imperialisme al Segle XIX

Colònies d'Explotació Econòmica

1. Destinades a crear grans plantacions (sucre) o explotar jaciments (coure).
2. Mà d'obra indígena amb salaris molt baixos.
3. La metròpoli té el monopoli de l'explotació i del comerç.
4. L'administració i el govern estan en mans dels europeus. Ex: Índia.

Colònies de Poblament: Dominis

1. Colònies destinades a rebre població dels països europeus que s'hi instal·la permanentment.
2. En alguns casos, els colons europeus són majoria respecte a la població indígena.
3. Els colons europeus tenen una àmplia autonomia de govern. Ex: Nova Zelanda.

Protectorats

1. Govern indígena i organització estatal i administrativa pròpia.
2. La metròpoli controla aquest govern local.
3. Política exterior

L'Europa de la Monarquia Absoluta: Poder i Limitacions

Al llarg dels segles XV i XVI, la monarquia autoritària va anar consolidant el poder dels reis. Al segle XVII, aquest poder es va fer més fort i la monarquia autoritària va evolucionar cap a la monarquia absoluta, practicada per bona part dels monarques europeus.

L'Exercici de l'Autoritat Reial Absoluta

Per exercir la seva autoritat, el rei comptava amb l'ajut de diverses institucions i figures clau:

• Consells d'Estat: Institucions que l'assessoraven directament.
• Ministres: Aplicaven les ordres del rei amb l'ajut d'una gran quantitat de funcionaris, coneguts com a burocràcia.
• Delegats reials: S'encarregaven del govern de les províncies (com els "intendents" a França). Viatjaven pel territori,

Mapa portolà

Representació cartogràfica dels principals ports, units per línies que assenyalaven les rutes més curtes. Van ser de gran ajuda per a la navegació durant l'Edat Mitjana i Moderna. Un exemple molt important és l'Atles Català d'Abraham i Jafudà Cresques.

Brúixola

Aparell imantat, útil per a la navegació, que marca el nord geogràfic.

Astrolabi

Aparell útil per a la navegació que serveix per orientar-se basant-se en la posició de les estrelles.

Caravel·la

Embarcació de vela amb tres pals. Combinava veles quadrades i triangulars, permetent-li assolir una gran velocitat. Comptava amb molt d'espai per a la càrrega, ja que no duia remers. La seva tripulació estava formada per uns 30 homes.

Quadrant

Instrument utilitzat en astronomia...

L'Àmbit Polític Global: Factors Clau

En les relacions internacionals actuals cal tenir en compte factors clau que defineixen l'escenari geopolític:

• El pes dels Estats Units i el Multilateralisme

  Els Estats Units són la gran potència militar mundial i tendeixen a dirigir l'espai polític internacional. Per contrarestar aquesta situació, s'observa una tendència creixent cap al multilateralisme, basat en l'establiment d'acords entre diferents països sobre qüestions determinades.

• La irrupció de l'Islamisme Polític

  L'islamisme com a guia política en alguns estats (com l'Iran) ha orientat aquests països cap a un trencament, sovint violent, amb tot allò propi del món occidental.

• El protagonisme creixent de la Xina

  El protagonisme cada vegada

La Disgregació del Califat: Els Regnes de Taifes (1031-1212) i el Regne Nassarita de Granada (1232-1492)

Fragmentació en 25 regnes taifes independents governats per princeps locals.

Els regnes cristians del nord avancen cap al sud.

1085 cristians prenen la taifa de Toledo.

Musulmans demanen ajuda als almoravids del nord d’Àfrica, els quals derroten als cristians en la batalla de Zalaca. Brutal ocupació i intransigència política dels almoràvids provoquen rebel·lions.

1145 pressió dels almohades sobre els almoravids substituint-los en el poder per dentrendre l’avanç cristia (radicalisme religiós)

1212 victòria cristiana de la batalla de les Navas de Tolosa, inici de la fi del domini almohade.

Territori musulmà reduït al regne nassarita...

El model de David Easton

David Easton va definir un sistema polític aplicable a tots els estats, regions o governs locals. El seu esquema planteja interaccions de poder derivades de la relació entre entrades (demandes) i sortides (decisions) – inputs i outputs–, retroalimentant el sistema dins d'un context determinat.

Aplicació al sistema mundial

Aquest sistema, aplicable a nivells subestatals i estatals, no funciona igual al sistema internacional o mundial. Aquest darrer, des d'un punt de vista material, engloba la totalitat del món i, per tant, la suma de tots els sistemes polítics existents. Però el sistema polític mundial va més enllà.

Quin tipus de sistema polític mundial tenim?

Actualment, podríem parlar d'un sistema unipolar...