Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Evolució dels Regims Liberals al Segle XIX

Els països amb règims liberals, com ara el Regne Unit o França, van anar ampliant a poc a poc el sistema polític. Aquestes reformes van incloure:

• Reforma de la divisió de poders: Els parlaments van començar a controlar l'acció dels governs, reforçant el seu paper.
• Reconeixement de nous drets: Es van reconèixer llibertats fonamentals com la llibertat religiosa, la d'expressió i la d'associació.
• Ampliació del dret al sufragi:
  • A mitjan segle XIX, existia un sufragi censatari, que només reconeixia el dret al vot a aquelles persones amb determinades propietats.
  • Posteriorment, es va introduir el sufragi universal masculí, que va permetre que tots els homes majors d'edat poguessin votar.

Aquesta ampliació...

Mecanització i Sistema Fabril a la Revolució Industrial

La primera conseqüència del creixement de la població va ser la necessitat de transformar la producció de béns de consum. El sistema artesanal ja no era suficient i es va haver de buscar una alternativa. En el sistema artesanal manual, els beneficis eren principalment per a l'artesà o petit empresari, mentre que en el nou sistema industrial, els beneficis es concentraven en mans del propietari de la fàbrica.

La Industrialització i el Naixement de les Fàbriques

Es va iniciar un procés d'industrialització, i el treball es va traslladar a les fàbriques. Aquestes eren grans edificis on es concentraven obrers i obreres per a la producció massiva. Aquest canvi va suposar la progressiva...

Revolució Industrial: Canvis Econòmics i Tecnològics

La Revolució Industrial va portar canvis econòmics i tecnològics significatius, transformant la societat.

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Entre el 1914 i el 1918 es va produir la Primera Guerra Mundial. Les causes de la guerra es van anar gestant des del segle XIX, "una guerra anunciada".

Cursa d'armaments i aliances

El malestar entre les grans potències va originar una cursa d'armaments. Els estats van invertir grans quantitats de diners en la fabricació d'armes, etc. Totes les potències es van llençar a un sistema d'aliances per preparar-se per a un possible enfrontament. El 1882 Alemanya, Àustria, Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. França es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb la Gran Bretanya. Les tres potències van acabar signant la Triple Entesa el 1907.

L'esclat de la guerra

El 28 de juny del 1914 va ser...

El Romanticisme: Tècniques i Temes Essencials

El Romanticisme va marcar un trencament amb les normes establertes, exaltant la llibertat creativa de l'artista. El geni ja no es troba sotmès a cap regla; s'abandonen les tres unitats neoclàssiques i l'originalitat triomfa sobre la imitació. La finalitat didàctica dona pas al pur goig sensual immediat, sense importar que aquest goig derivi de la lletjor. L'artista ja no imita el món, sinó que ha de crear-ne un de nou, passant de ser un simple creador a ser concebut com el germà petit de Déu: un geni.

Temes Clau del Romanticisme

• L'exaltació del jo individual.
• L'heroi demoníac, parcialment inventat, com el poeta anglès Lord Byron.
• El descobriment del paisatge, elevat a la categoria de símbol.

L'Antic Règim

Característiques Polítiques

• Monarquia absoluta: El poder es justificava per dret diví.
• Política basada en el mercantilisme, buscant l'enriquiment de la nació.
• El rei governava amb el suport de la burocràcia i l'exèrcit.
• El poble no tenia drets reconeguts.
• Les lleis eren diferents per als diversos grups socials.

Economia

La crisi econòmica es va iniciar amb les revolucions americana i francesa. La burgesia va augmentar el seu poder econòmic gràcies al comerç. L'economia es basava en:

• Agricultura i ramaderia.
• Comerç triangular, poc desenvolupat.
• Intercanvi desigual.
• Agricultura de subsistència (poc productiva).

La riquesa dels països es mesurava per la quantitat d'or i plata que posseïen.

Societat

La societat era estamental: burgesia,...

Felip III: el govern dels privats

Felip III, fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política, ja que va renunciar a exercir personalment les tasques de govern. Aquestes van passar a mans de ministres omnipotents, els anomenats privats o favorits. Felip III va lliurar el govern al duc de Lerma, el qual va aconseguir mantenir la pau a l’exterior, propiciant un regnat breu i pacífic. No obstant això, durant el seu regnat es va produir l'expulsió dels moriscos (1609), una decisió molt mal rebuda al Regne de València, on va agreujar els problemes agrícoles.

Felip IV: la fi de l’hegemonia a Europa

Durant el seu regnat, la monarquia es va tornar a involucrar en els conflictes europeus amb l’esclat de la Guerra dels Trenta

Inicis de la Revolució Industrial

A partir de la segona meitat del segle XVIII, la natalitat es va mantenir, i la mortalitat va baixar molt. Consegüentment, hi va haver una revolució demogràfica, que va portar un augment del consum.

Canvis al Sector Primari

Es van iniciar els canvis econòmics al sector primari:

• Es van millorar les tècniques agrícoles (com l'eliminació del guaret) i es van introduir noves màquines i adobs químics per produir més.
• Es va reformar la ramaderia (estabulació).
• Van canviar les estructures agràries (propietat privada).

Els agricultors van poder formar un capital, i alguns van emigrar a les ciutats (èxode rural).

Principis de la Revolució Industrial

La Revolució Industrial estava oberta a la inversió, la innovació,...

Sistemes Polítics i Formes d'Estat

Sistemes de Govern

Absolutisme: Sistema en què una persona tenia tot el poder.

Sistema Autoritari: El poder es concentra en mans d'una persona, un grup o una classe social.

Sistema Participatiu: (Anglaterra, segle XVII, oposició a l'absolutisme) Els ciutadans participen en l'elaboració de normes.

Apartheid: Sistema de segregació racial imposat a la República de Sud-àfrica.

Democràcia: Organització política on part del poder resideix en els ciutadans.

Dictadura: Tot el poder recau en una persona sense tenir en compte els ciutadans.

Monarquies: El cap d'estat és un rei o una reina, o en alguns casos un emperador (Japó). El càrrec és vitalici i hereditari.

República: Els càrrecs de l'estat són elegits...