Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Oposicions

El Contracte de Compraventa Mercantil

Dret2,65 KB

El Contracte de Compraventa

Definició

Un contracte és una declaració de voluntats mitjançant el qual dues o més persones físiques o jurídiques estableixen les condicions a complir per cada una d'aquestes durant el període de vigència del mateix.

El contracte de compraventa és una modalitat de contracte pel qual una part entrega una cosa determinada i l'altra entrega el preu que convé. Hi ha dos tipus de contracte de compraventa:

  • El de compraventa civil, regulat pel Codi Civil.
  • El de compraventa mercantil, regulat pel Codi de Comerç.

El Contracte de Compraventa Mercantil

El contracte de compraventa mercantil és el contracte que defineix el Codi de Comerç com la compraventa de béns mobles per a revendre'ls, bé en la seva mateixa forma...

Continua llegint "El Contracte de Compraventa Mercantil" »

Legislació del Socorrista: Responsabilitat Civil i Penal

Dret3,21 KB

Legislació del Socorrista

La legislació està vinculada en funció de 3 principis fonamentals:

  1. Responsabilitat civil i penal del socorrista.
  2. Reglament d'instal·lacions aquàtiques.
  3. Reglament de costes i zones de bany.

Responsabilitat Civil i Penal del Socorrista

Responsabilitat Civil

Obligació de reparar els danys causats a una altra persona, a ella mateixa o als seus béns.

Distinció Civil vs Penal (General)

Serà civil o penal:

  • Civil: S'intenta assegurar a les víctimes la reparació dels danys causats i restablir l'equilibri que ha desaparegut entre les persones.
  • Penal: Els danys són de caràcter social, considerats com atemptats contra l'ordre públic, prou greus per ser castigats amb força.

Responsabilitat Civil Contractual

Donada per l'incompliment...

Continua llegint "Legislació del Socorrista: Responsabilitat Civil i Penal" »

Institucions Clau de la Unió Europea: Funcions i Estructura

Dret3,74 KB

La Comissió Europea

La Comissió Europea és l'òrgan que actua amb independència dels estats membres. Té com a objectiu vetllar i protegir els interessos dels ciutadans.

Està formada per 27 membres nomenats pels governs dels estats. Des de l'1 de maig de 2004, correspon un comissari per cada estat. El seu període és de 5 anys.

La seva oficina és a Brussel·les. Els 20 membres de la Comissió són responsables de la seva política i direcció. El president de la Comissió és elegit pels caps d'estat o de govern reunits en el Consell Europeu.

Funcions de la Comissió

  • Presentar propostes de legislació.
  • Defensar els interessos europeus.
  • Consultar amb els governs dels estats.
  • Respectar el principi de subsidiarietat.
  • Vetllar per l'aplicació dels
...
Continua llegint "Institucions Clau de la Unió Europea: Funcions i Estructura" »

Normativa Tècnica i Normalització: Guia Completa

Dret5,66 KB

Tipus de Normes: Obligatòries i No Obligatòries

La normativa es classifica principalment en dos tipus: els reglaments i les normes d'obligat compliment, i les normes no obligatòries.

Normes d'Obligat Compliment per Nivell

Nivell Comunitari

A nivell comunitari, trobem:

  • Reglaments: Són els actes jurídics més importants i d'obligat compliment.
  • Directives: Estableixen objectius que els estats membres han d'assolir, deixant llibertat en els mitjans.
  • Decisions: Actes jurídics dirigits a un estat membre concret per a una aplicació específica.

Nivell Nacional (B.O.E.)

A Espanya, les normes d'obligat compliment es publiquen al Butlletí Oficial de l'Estat (B.O.E.). Un exemple és el Reglament de Seguretat Industrial, que conté normes d'obligat compliment...

Continua llegint "Normativa Tècnica i Normalització: Guia Completa" »

Societat Anònima (S.A.): Característiques, Constitució i Òrgans

Dret2,26 KB

Societat Anònima (S.A.)

Constitueix una societat capitalista ja que les condicions personals dels socis no tenen cap rellevància. És el tipus de societat que s'adapta millor a les necessitats de les grans empreses.

Característiques generals:

  • (a) Nombre mínim de socis és d'1 o més, ja siguin persones físiques o jurídiques. Si només hi ha un, s'anomenen societats unipersonals.
  • (b) La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat.
  • (c) Capital mínim de constitució és de 60.101,21€, dividit en accions nominatives o al portador. La fundació pot ser simultània (es desemborsen totes les accions en el moment de la creació) o successiva (les accions es van desemborsant de forma successiva). En el moment de la constitució, el
...
Continua llegint "Societat Anònima (S.A.): Característiques, Constitució i Òrgans" »

Jerarquia del Dret Laboral i Conceptes Clau

Dret2,32 KB

Característiques del Treball per Compte d'Altre

  • Alienitat: El fruit o producte del treball no pertany al treballador, sinó a la persona que el contracta.
  • Dependència: El treballador està sota la disciplina i la direcció de l'empresari.
  • Retribució: A canvi del treball fet, el treballador rep un salari.

Jerarquia en el Dret Laboral

No tots els convenis, els tractats i les lleis tenen la mateixa importància. La jerarquia del dret laboral és l'organització de tota la normativa laboral per ordre d'importància.

  1. Dret Comunitari Europeu: La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea estableix els drets dels treballadors a tota la Unió Europea.
  2. La Constitució Espanyola:
    • Drets fonamentals: No discriminació, reunió, lliure sindicació, vaga
...
Continua llegint "Jerarquia del Dret Laboral i Conceptes Clau" »

L'Estat i la Democràcia: Tipus, Legitimitat i Origen

Dret2,42 KB

L'Estat: Definició i Funcions

Estat necessari: Per a aquells que defensen aquesta posició, l'estat és imprescindible per dues raons:

  • Com que l'estat monopolitza la força, limita i controla els brots de violència que puguin donar-se.
  • L'estat és necessari perquè és l'única instància que promou el bé comú.

Formes de l'Estat

Estat autoritari:

El poder s'exerceix amb una autoritat sense límits i sense sotmetre's a cap tipus de control. No existeix separació de poders, no es trien els governants ni es pot expressar disconformitat amb la forma d'exercir el poder. Hi ha dos tipus:

  • Estat absolutista: El propugna Thomas Hobbes: cedim els nostres drets a un sobirà que passa a exercir el poder sense cap restricció dins de les fronteres del seu
...
Continua llegint "L'Estat i la Democràcia: Tipus, Legitimitat i Origen" »

Reserves i Dipòsit de Tractats Internacionals

Dret6,4 KB

Reserves als Tractats Internacionals

Seguint el criteri actual, preval l'objecte i el fi del tractat. Com a norma general, un Estat o una Organització Internacional (OI) poden formular reserves sempre que no siguin incompatibles amb l'objecte i el fi del tractat. En funció de la voluntat de les parts negociadores, es poden establir regles particulars:

  • No es podran formular reserves prohibides pel tractat, expressament o implícitament.
  • No es podran formular reserves que no figurin entre les permeses en el tractat.

La prohibició expressa de formular reserves (art. 19.a CV 1969 i 1986) pot ser general, admetre excepcions o circumscriure's a determinades disposicions o tipus de reserves.

La prohibició d'efectuar reserves també pot ser implícita....

Continua llegint "Reserves i Dipòsit de Tractats Internacionals" »

El Senat Espanyol: Composició, Funcions i Vies de Reforma

Dret3,07 KB

El Senat Espanyol: Composició, Funcions i Reforma

El Senat comença a anomenar-se així a la segona cambra a partir de 1977, moment en què també s'introdueix el bicameralisme amb la Llei de Reforma Política. Així, les Corts Generals estarien dividides en Congrés i Senat. La inclusió del Senat es va basar en la seva presència a la Llei de 1977 i en les oportunitats polítiques del moment per defensar el bicameralisme.

Tipus de senadors

Segons l'article 69 de la Constitució Espanyola, es poden distingir dos tipus de senadors:

Senadors electes

Provenen de les províncies. Hi ha quatre senadors elegits en cada província a través de sufragi universal, lliure, directe i secret. A les illes més importants, es designen tres senadors per cadascuna...

Continua llegint "El Senat Espanyol: Composició, Funcions i Vies de Reforma" »

Reforma Constitucional Espanyola, TC i Control del Govern

Dret5,73 KB

Reforma Constitucional

Hi va haver unes Corts Constituents que responien a la característica de sobirania popular. En formaren part, entre d'altres: Miquel Roca i Junyent, Manuel Fraga, Miguel Herrero de Miñón, José Pedro Pérez-Llorca, Gabriel Cisneros, Gregorio Peces-Barba i Jordi Solé Tura. Les constitucions són modificables, tot i que és complex i exigeix majories qualificades. La Constitució Espanyola és tota ella modificable, però hi ha dos procediments:

Article 167: Procediment Ordinari

És el procediment ordinari per a la modificació del text constitucional que no afecti ni el Títol Preliminar, ni el Títol Segon (La Corona), ni el Títol Primer, Secció Primera, Capítol Segon (Drets Fonamentals i Llibertats Públiques).

La

...

Continua llegint "Reforma Constitucional Espanyola, TC i Control del Govern" »