udolar:fer crits prolongats i forts
enfollida:embogida
ànsia:inquietud
irruència:envestida, embranzida
borrada:desgastada, erosionada
balandra:veler d'un sol pal
corda de fondeig: permet subjectar la nau al fons del mar amb seguretat
iniqua:malvada, odiosa
no se'n cantarà gall ni gallina: s'oblidarà
Consisteix a introduir un tub flexible (catèter) per l'interior d'una artèria, sovint fins al cor (cateterisme cardíac). Prèviament, s'injecta un líquid de contrast per obtenir una radiografia (raigs X) d'alta qualitat (angiografia).
Serveix per observar l'evolució del cor quan...
Són partícules que s'afegeixen al lexema i, en el cas dels substantius i adjectius, indiquen el gènere i el nombre; i en els verbs, indiquen el temps, el nombre, la persona, el mode i l'aspecte.
Són partícules que s'afegeixen per matisar el significat del mot.
És el mateix concepte que els morfemes derivatius.
Van situats davant del lexema. La majoria provenen del llatí i del grec.
Van situats al mig, entre el lexema i el sufix. Generalment no aporten cap significat, però de vegades serveixen per diferenciar significats de paraules amb el mateix sufix.
Van situats al final, darrere del lexema. Són els afixos més nombrosos i permeten...
La tecnologia de control abasta tots els procediments i dispositius que permeten automatitzar les màquines i els processos. Un sistema automàtic té per objectiu aconseguir que una màquina o un procés faci les seves funcions reduint al mínim la intervenció humana, tant física com mental.
Hi ha sistemes semiautomàtics, en els quals cal la intervenció humana en alguna de les accions que fa la màquina o el procés.
El terme robot prové d’unes màquines esclaves dels homes que apareixien a l’obra Rossum’s Universal Robots, de l’autor txec Karel Čapek, representada al teatre l’any 1920, moment a partir del qual es va estendre l’ús del mot. En txec, la paraula robot...
La recollida de dades científiques consisteix en fenòmens recollits pels sentits que donen informació sobre la naturalesa. Aquestes dades són intersubjectives, repetibles i amb observadors intercanviables. Per dur-la a terme, cal tenir coneixements sobre l'ús correcte de l'instrumental i coneixements científics previs.
Els instruments científics són de caràcter molt divers (espàtules, feixos d'imants, sistemes de buit, acceleradors de partícules, etc.) i representen un dels elements més importants de la cultura científica. Un objecte es transforma en científic (scientific apparatus) pel seu ús, segons J.C. Maxwell, per:
El so és una successió de canvis de pressió, provocats per una vibració que es transmet en forma d'ones sonores, propagades per un medi que sol ser l'aire. La funció expressiva del so té tres propòsits principals:
Per aconseguir aquests propòsits, disposem de diversos recursos sonors:
L'exactitud d'una mesura ve determinada pel grau d'aproximació al valor real o convencional de la magnitud que mesurem.
És la capacitat d'un instrument de mesura de donar els resultats amb molta exactitud.
És el valor de la mínima fracció de la unitat de mesura que es pugui llegir en un instrument.
És el valor al qual ens hem d'aproximar a l'hora de construir alguna peça.
Es defineix com la diferència entre el valor obtingut de la mesura i el valor convencional de la magnitud.
Es defineix com el quocient entre l'error absolut i el valor convencional de la magnitud.
Podem llegir el valor de la mesura directament de les divisions d'un instrument.
La campanya electoral és el període de 15 dies abans de les eleccions en què els candidats poden demanar el vot.
Exemple: Diumenge 18 de maig
La jornada de reflexió no existeix a tots els països. Hi ha moltes persones que qüestionen l’existència del dia de la reflexió en l’actualitat, perquè no té prou sentit.
Aquella persona que vota al nostre partit o no vota. Cada vegada existeix menys aquest tipus
Esclata una balena quan un biòleg comença a fer-ne una dissecció. Un vídeo que s'ha fet viral a internet mostra l'insòlit incident que ha tingut lloc a les Illes Fèroe, a l'Atlàntic Nord, en fer explosió una balena. La sobtada explosió va tenir lloc quan un biòleg començava a fer la dissecció de l'animal, mort per causes naturals. Els científics creuen que el motiu de l'explosió és que el biòleg encarregat de la dissecció va tocar una bossa de gas a l'aparell digestiu de l'animal, la qual cosa va fer que s'obrís de forma violenta. El biòleg, que anava protegit per una granota, va haver de sortir corrent però no va resultar ferit.