Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Francès de Batxillerat

Art Bizantí

Localització i Evolució Artística

Geogràficament, l'escenari principal en el qual es desenvolupa l'art bizantí va ser la part oriental de l'Imperi Romà, l'anomenat Exarcat de Ravenna a Itàlia i, a partir del segle X, Rússia, a més d'altres països eslaus.

Pel que fa a la temporalitat, l'art bizantí comprèn un període cronològic de gairebé 1000 anys, en els quals es poden distingir 3 períodes:

1. El "Segle d'Or" de la cultura i l'art bizantins, que va coincidir amb el regnat de Justinià.
2. El Període Iconoclasta, en el qual es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses i es van destruir les que hi havia.
3. El Període Posticonoclasta, en el qual es va produir el Cisma d'Orient i que va suposar la separació entre l'Església

Anàlisi de Personatges i Simbolisme a Terra Baixa

Simbolisme Clau a Terra Baixa

• El llop: És l'amo Sebastià, perquè és dolent i cruel.
• L'ovella: És la Marta.
• El sentit del duro: Representació de la llei de propietat de la Terra Baixa.
• La sang: Defineix la llei de la Terra Alta. També té la funció de purificar la Marta quan es talla, sagna i es trenca la unió que té amb Sebastià.

Les Perdiganes: Xafarderes i Crueltat

Són les xafarderes de l'obra. Arriben a ser cruels amb els seus comentaris i burles malintencionades tant cap a la Marta com cap al Manelic.

Per què el Xeixa està Gelós?

Perquè està enamorat de la Marta.

La Pregària d'en Manelic

Resava perquè volia casar-se amb una bona dona i demanava que li n'escollissin una muller.

Relació

Conceptes Fonamentals de Lexicologia

1. Els Semes, Components Essencials dels Mots

El significat no és la realitat que designen, sinó la representació mental que cada persona es fa d'aquesta realitat. Els lingüistes anomenen referent aquesta representació.

• Són monosèmics els mots que utilitza el llenguatge científic.
• Cada un dels diversos significats d'un mot s'anomena accepció.

Els lingüistes han establert els components d'un sentit dels mots, els semes. Un sema serveix per definir un mot d'una manera essencial, explicant els trets característics de l'objecte a què es refereix.

2. Homonímia i Polisèmia: Economia Lingüística

Aquests fenòmens responen al principi d'economia en què es basen les llengües, ja que no perquè una llengua...

L'anàfora: definició i tipus principals

L'anàfora és un element lingüístic que s'interpreta segons un antecedent. Exemple: He fet la feina però me l'he deixada a casa. L'hauré de tornar a fer.

Existeixen tres tipus d'anàfora:

• 1. Anàfora de referència: dos elements són coreferents quan representen un mateix referent, designen la mateixa persona o cosa. Exemple: Han construït una nova escola. L'edifici és molt modern. Dins d'aquest grup existeixen dos tipus:
  • Anàfores gramaticals: tenen a veure amb els pronoms i la substitució de paraules (els, ells, seva, aquest, que, qui, què).
  • Anàfores lèxiques: consisteixen a canviar un nom per un altre nom. Exemple: Aquell gat tenia males puces. Ningú s'atrevia a tocar l'animal.
• 2. Anàfora

Models d'Estructura Organitzativa

Model Linial o Jeràrquic

Es basa en el principi de comandament. Tothom depèn d'un superior (qui dona ordres) i només se'n poden rebre d'aquesta persona.

Model Funcional

Especialistes que dediquen tot el seu esforç a una tasca concreta. Tots els nivells inferiors estan connectats a diversos caps, i cadascun d'ells desenvolupa una funció de la qual és especialista.

Model en Línia i d'Assessorament (Staff)

Estructura central de manera jeràrquica amb un suport per part dels departaments d'assessorament, que no tenen autoritat en l'organització.

Model en Comitè

Cooperació de diverses persones a l'hora d'assumir autoritat i responsabilitat.

Model Matricial

Propi d'empreses industrials. Combina com a mínim dues...

Varietats dialectals del català

Català occidental (Valencià)

• Fonètica: Sistema vocàlic tònic amb 7 sons; sistema àton amb 5, com en el nord-occidental. Pronunciació de la -r final (tret de la zona septentrional i l’extrem meridional, on s’emmudeix).
• Morfosintaxi: Desinència [e] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació, i [ᴓ] en la 2a i 3a conjugacions (cante, perd, tem, sent). Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics meua, teua, seua, i dels possessius àtons mon, ton, son, ma, ta, sa, etc. (emprats sobretot davant de noms de parentiu).
• Lèxic i semàntica: Ús molt freqüent de diminutius (ex: gens ni miqueta). Mots característics: agranar (escombrar),

La variació lingüística en el català

Les llengües no s'utilitzen de manera monolítica, sinó que s'empren de manera diferent segons una sèrie de factors. Dins de la variació lingüística trobem unes varietats que s'associen amb els usuaris:

• Varietat individual: L'usuari fa l'elecció entre les opcions que li ofereix el codi.
• Varietat geogràfica: Classifica la llengua catalana segons la zona on es parla. Així, distingim entre el català occidental (nord-occidental i valencià) i el català oriental (rossellonès, central, balear i alguerès).
• Varietat històrica: Determinada per l'època en què viu el parlant.
• Varietat social: En funció de les condicions socioculturals del parlant.
• Varietat estàndard: Neutralitza les diferències en

L'experimentalisme i les ciències naturals

L’experimentalisme, les ciències naturals i la medicina són els pilars d'aquest moviment.

Comparativa entre Realisme i Naturalisme

El Naturalisme, doncs, reforça i exagera algunes característiques del Realisme:

Panorama general del segle XX

A partir de la Primera Guerra Mundial, es pot considerar que el segle XX començava pròpiament. És en l'anomenada "època d'entreguerres" que coincidirien circumstàncies com:

• Radicalització dels règims polítics: ascens del nazisme a Alemanya, el feixisme a Itàlia i el comunisme a Rússia.
• Esclat dels moviments d'avantguarda: (cubisme, futurisme...) que volien trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous.
• Revolució estètica del segle XX: en la qual apareixen escriptors com James Joyce i artistes com Pablo Picasso.
• Aparició d'un nou art popular i de masses: que sovint era reivindicat pels creadors cultes.
• Reacció classicitzant: que pretén un retorn a l'ordre i a la mesura (a Catalunya, Eugeni

Les Varietats Dialectals

És un determinat registre d'acord amb una situació dialectal.

Tipus:

• Varietats dialectals històriques i generacionals: la gent gran tendeix a ser conservadora, mentre que el jovent se sent atret per la innovació. Neologismes -> Neixen certs mots / Arcaismes -> s'arraconen altres mots.
• Varietats dialectals socials (o diastràtiques): usos que fan de la llengua determinats sectors socials, pretén diferenciar entre classes socials (alta-baixa). EXEMPLE -> Argot: designa la parla privada que un grup social o estament adopta com a senyal distintiu (personal sanitari, músics, estudiants, advocats...).
• Varietats dialectals geogràfiques: El català és una llengua romànica, el seu domini lingüístic: Espanya