Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Formació professional

Centres subcomarcals

Són poblacions que, sense ser centres comarcals, exerceixen una certa centralitat respecte a les poblacions que les envolten:

• Roses
• Bellver de Cerdanya

Xarxa urbana espanyola

Es divideix en 6 subsistemes urbans:

• Mediterrani: El més important. És la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l'europeu.
• Central: Integrat per l'àrea metropolitana de Madrid.
• Meridional: Presenta dos eixos: el de la vall del Guadalquivir i l'eix litoral.
• Cantàbric: Integra les ciutats de la cornisa cantàbrica.
• Atlàntic: Situat a Galícia, connecta amb el sistema urbà portuguès.
• Canari: L'arxipèlag canari forma un sistema urbà propi.

El Quart Món

Es refereix a les bosses de pobresa situades al bell mig de la riquesa urbana. Solen trobar-...

El Sector Terciari a Espanya: Dades Clau

• Representa al voltant del 70% del PIB i de l’ocupació.
• Les comunitats autònomes amb més pes són: Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana.
• El 99% de les empreses del sector són petites.
• Les activitats amb més volum de negoci són: el comerç, el transport i el turisme.

Comerç

Comerç Interior

• Les petites botigues de barri han perdut importància enfront de les grans superfícies.
• Una minoria utilitza altres formes de comerç (venda per televisió o electrònica).

Comerç Exterior

• Les importacions han estat quantioses, resultant en una balança comercial espanyola negativa.
• La gran majoria dels intercanvis comercials tenen lloc amb la Unió Europea (UE).

Turisme

Espanya és la segona potència turística...

Terminologia i Conceptes Industrials

El Procés d'Urbanització a Catalunya

La Primera Xarxa Urbana a Catalunya

L'origen ibèric

L'origen de la primera estructura urbana a Catalunya es troba en el problema ibèric. Eren poblats fortificats, protegits amb muralles, amb carrers ben delimitats, espais públics i subministrament d’aigua. Hi destacaven les activitats tèxtils, de ceràmica i metal·lúrgica, i el comerç.

Poblats ibèrics importants:

• Kesse (Tarragona)
• Ilerda (Lleida)
• Hibera (Tortosa)

El desenvolupament romà

Amb els romans es va desenvolupar la primera xarxa urbana ja jerarquitzada, amb Tarraco com a capital de la província romana i una sèrie de municipis destacats com Bàctulo, Iluro i Ilerda.

L’entramat urbà s’articulava al llarg de la xarxa de la Via Augusta.

L'Època

Aigua

Aigua: L'ús dels salts d'aigua s'emprava en el passat per al funcionament dels molins fariners, però també per a l'obtenció d'energia hidroelèctrica, que és neta i renovable, ja que assegura la continuïtat dels salts d'aigua i regula els cabals dels rius.

• La quantitat d'energia hidroelèctrica generada a Espanya continua sent important. El problema d'aquestes centrals és el seu cost inicial; el manteniment, però, és relativament econòmic. No obstant això, la capacitat dels pantans es va reduint al llarg dels anys a causa de la sedimentació dels materials arrossegats pels rius.
• La major part del cabal es consumeix a l'hivern (per la demanda elèctrica) i això provoca l'esgotament de les reserves que podrien aprofitar-se per

Les Migracions a Catalunya i Espanya (1880-1930)

L’arribada d’immigrants a Catalunya va ser la destinació del 4,2% de tots els immigrants que van rebre les províncies espanyoles amb un saldo migratori positiu. Així, l’any 1930, un de cada cinc residents a Catalunya havia nascut fora del territori català.

L'Emigració a Ultramar (1880-1914)

L’emigració a ultramar, iniciada cap al 1880, va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuir notablement amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Les causes d’aquest moviment migratori cal cercar-les, d’una banda, en una economia en què l’ocupació creixia menys que la població per la manca de les transformacions econòmiques necessàries durant els decennis inicials del...

Transformació de l'espai urbà

Transformació de l'espai urbà: Des del final del segle XX, la globalització de l'economia ha transformat l'espai urbà i ha afavorit l'aparició d'un tipus nou de ciutat: ciutats globals. Són llocs privilegiats perquè:

• Concentren les seus principals, bancs, borses i centres de producció de les activitats més innovadores i dels serveis més avançats.
• Controlen intercanvis internacionals: capital, tecnologia i informació.
• Exemples: Tòquio, Nova York... en el marc d'una economia global.

Xarxes urbanes

Xarxes urbanes: Els pobles i les ciutats no estan aïllats sinó que es connecten mitjançant intercanvis. Tots aquests fluxos uneixen ciutats i formen xarxes urbanes. Aquestes xarxes estan interconnectades i configuren...

Producció i Comerç Agrari

La Producció Agrícola

Conreus de Secà

• Els cereals es conreen de manera extensiva. La feina està molt mecanitzada i se seleccionen bones llavors. El blat era el cereal predominant a tota la península, però actualment augmenten les superfícies destinades a pinso.
• La vinya no admet un grau tan alt de mecanització, i l’obtenció de productes de qualitat exigeix més atencions. S’estén tant a les zones atlàntiques com a les mediterrànies. La seva producció s’ha especialitzat en vins de qualitat.
• Amb les oliveres passa el mateix: no admeten un grau tan alt de mecanització. S'ha millorat el conreu perquè ha augmentat la superfície destinada a olives per fer oli, mentre que ha disminuït la que es destinava

Definició de conceptes energètics

• Taxa de Retorn Energètic (TRE): Relació entre l'energia obtinguda d'una font i l'energia invertida per obtenir-la. Mesura l'eficiència; si és baixa, la font no és viable.
• Escalabilitat d'un sistema energètic: Capacitat d'augmentar la producció a gran escala sense perdre eficiència ni generar problemes tècnics o econòmics.
• Corba de Hubbert, zènit i taxa de declivi: La corba de Hubbert descriu la producció d'un recurs en forma de campana. El zènit és el punt màxim de producció, seguit d'un declivi la velocitat del qual es mesura amb la taxa de declivi.
• Vector energètic: Mitjà per emmagatzemar, transportar o utilitzar energia (ex. electricitat o hidrogen), però no és una font en si mateixa.
• Energia

Què és la sostenibilitat?

La sostenibilitat busca satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures. Es basa en hàbits i estratègies per aconseguir un equilibri entre el progrés econòmic, el benestar social i la protecció del medi ambient, mitjançant la reducció del consum de recursos, el reciclatge, l'ús d'energies renovables, l'equitat i l'educació ambiental.

Els tres pilars fonamentals

• Ambiental: Relació entre les activitats humanes i el medi natural.
• Social: Garantir el benestar, la igualtat i la qualitat de vida de totes les persones.
• Econòmica: Aconseguir una economia que creixi de manera equilibrada, sense malbaratar recursos i sense generar desigualtats extremes.

Història i fites