Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Clima i Dominis Climàtics

Dominis Climàtics: Definició i Influències

• Un domini climàtic és un territori caracteritzat per unes condicions climàtiques comunes.
• Contacte de masses d'aire:
  • Influència del Mediterrani: Hiverns suaus i secs, estius calorosos, precipitacions intenses a primavera i tardor. Tendència al clima continental.
  • Influència de l'Atlàntic: Vents irregulars (marinada i fogony).

Principals Dominis Climàtics

• Alpí i Subalpí:
  • Alt Pirineu: Temperatures baixes i innivació o pluviositat elevada.
• Atlàntic o Oceànic:
  • Reduït a la Vall d'Aran: Plujós i fresc.
• Mediterrani:
  • Clima Mediterrani de Muntanya (Prepirineu): Període sec curt, temperatures suaus i poques precipitacions.
  • Mediterrani Prelitoral i d'Influència Continental Humit.

Tipus d'energies i característiques

A continuació es presenten diferents fonts d'energia amb les seves característiques, avantatges i inconvenients. S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'ha ajustat l'ús de majúscules i s'han afegit indicacions per a una lectura més clara.

Aigua (energia hidràulica)

L'ús de la força mitjançant salts d'aigua s'utilitzava per al funcionament de molins fariners. Els forts desnivells permeten aprofitar la força de l'aigua per al funcionament de centrals hidroelèctriques.

Característiques:

• Dóna una energia neta, no contamina i és renovable.
• Cost inicial molt elevat, dificultats de construcció i costos socials importants.

Carbó

Energia més constant i eficaç. Es produeix mitjançant mines,...

Conques i vessants més regulars

Les conques (demarcacions hidrogràfiques) del vessant cantàbric presenten rius curts que han de salvar un gran desnivell amb un recorregut relativament curt. La climatologia i l’orografia de la zona fan que tinguin un cabal regular durant tot l’any. Aquestes característiques els confereixen una gran força erosiva; tot i així, l’abundància de vegetació en redueix els efectes.

De les conques (demarcacions hidrogràfiques) del vessant atlàntic, les més regulars són les de Galícia Costa i la del Miño-Sil. Tot i pertànyer al vessant atlàntic, comparteixen unes característiques més pròpies de les del vessant cantàbric.

Conques i vessants afectats per estiatges

Les conques (demarcacions hidrogràfiques)...

Expansió Econòmica (1959-1975): El Desarrollismo

Pla d'Estabilització i Liberalització (1959) i Plans de Desenvolupament (1964)

Pla d'Estabilització (PE)

• Objectius: Sortir del bloqueig econòmic de l'autarquia, suprimir els obstacles a la liberalització econòmica, industrialitzar Espanya i fomentar el creixement econòmic.
• Mesures:
  • Liberalització econòmica.
  • Augment d'impostos (p. ex., gasolina).
  • Aturar la inflació.
  • Permetre la compra i venda, eliminant aranzels.
  • Devaluació de la pesseta (va afavorir el turisme i la creació d'indústria per a l'exportació).
  • Fi de la regulació de preus.

El creixement econòmic d'Espanya als anys 60 es va basar en la combinació de mà d'obra submisa i l'entrada de capital estranger, resultant en un gran creixement...

El Sector Terciari a Espanya: Dades Clau

• Representa al voltant del 70% del PIB i de l’ocupació.
• Les comunitats autònomes amb més pes són: Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana.
• El 99% de les empreses del sector són petites.
• Les activitats amb més volum de negoci són: el comerç, el transport i el turisme.

Comerç

Comerç Interior

• Les petites botigues de barri han perdut importància enfront de les grans superfícies.
• Una minoria utilitza altres formes de comerç (venda per televisió o electrònica).

Comerç Exterior

• Les importacions han estat quantioses, resultant en una balança comercial espanyola negativa.
• La gran majoria dels intercanvis comercials tenen lloc amb la Unió Europea (UE).

Turisme

Espanya és la segona potència turística...

Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

És un indicador compost, determinat anualment des del 1990 pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).

Aquest índex constitueix una alternativa al PIB per càpita i és més ajustat a la realitat social.

Paràmetres de l'IDH

Està compost per 3 paràmetres fonamentals:

1. Salut: Representada per l’esperança de vida en néixer.
2. Educació: Calculada a partir d’índexs combinats:
   • Nivell d’alfabetització d’adults.
   • Nivell mitjà de matriculació a nivell d’educació primària, secundària i terciària.
3. Estàndard de vida: Calculat pel PIB per càpita.

El resultat és un valor entre 0 i 1 i es classifiquen els estats del món en 4 grans grups: molt alt, alt, mig i baix.

Índex de Pobresa Multidimensional

El Progrés del Sector Terciari i la Terciarització (Anys 60)

Durant la dècada de 1960 es va produir un augment considerable del pes dels serveis a l'economia espanyola. Els factors clau que van influir en aquesta terciarització van ser:

• Procés d’urbanització molt intens.
• Augment de les xarxes de distribució i del comerç en general.
• Millora dels mitjans de transport i comunicació.
• El turisme, que va ser el factor més important.

El Boom Turístic dels Anys 60

El boom turístic dels anys 60 va comportar una font d’ingressos elevats i l’augment de l’activitat hotelera i dels serveis complementaris. El benestar creixent dels europeus i la generalització de les vacances pagades van fer que els turistes escollissin Espanya com a destinació,...

Anàlisi de les Xarxes de Transport i Turisme

Xarxa Ferroviària

Radial o convencional: La xarxa ferroviària es correspon d'una xarxa convencional, d'alta velocitat i via estreta. La xarxa convencional està equipada per a circulacions a velocitats inferiors a 200 km/h. Té estructura radial a la península, ja que les línies bàsiques parteixen de la capital cap a les principals ciutats.

Carreteres d'Alta Capacitat

Carreteres alta capacitat: Presenten un disseny radial, amb centre a Madrid i eixos cap a principals ports i ciutats de la perifèria. Aquest model correspon a la concepció centralista d'Estat iniciada al segle XIX i consolidada al segle XX. Actualment, aquesta estructura radial es manté, encara que s'han afegit eixos transversals....

El sector primari català

L’agricultura

A Catalunya trobem una agricultura intensiva i d’elevada productivitat a la façana marítima, a la plana litoral i als cursos baixos dels rius, gràcies a les condicions climàtiques idònies i la disposició del sòl. Tot i això, l’elevada taxa d’urbanització ha fet molt difícil la proliferació d’aquest tipus d’activitat.

Pel que fa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, només a la comarca del Maresme hi ha algun tipus d’activitat relacionada amb l’agricultura.

A l’extrem sud de la província de Tarragona l’agricultura està focalitzada en l’arròs; a les terres interiors hi predominen les petites explotacions de fruiters, que basen la seva exportació en la pera, la poma i el

Varietat Mediterrània amb Influència Atlàntica

Comprèn la franja costanera andalusa, la Punta de Tarifa, el riu Guadiana, part de la depressió del Guadalquivir i part d'Extremadura. Reben influència atlàntica pel fet que els relleus no impedeixen la penetració de les depressions i dels fronts atlàntics. Les precipitacions són relativament abundants de l'octubre al maig. Els estius són secs i calorosos degut a la influència de l'anticicló de les Açores.

Varietat de Muntanya Mediterrània

Comprèn els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català, Mallorca, les estribacions valencianes, els relleus de les serralades Bètiques de Múrcia i Alacant, el nus que formen les serres de Segura i Cazorla, i els relleus de Sierra Nevada. Reben precipitacions...