Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Primària

IMMIGRANT: Persona que prové d’un altre indret i que s’instal·la per un període més o menys llarg de temps en un nou lloc de residència.

MOVIMENT PENDULAR: Desplaçament diari d’una persona entre el seu lloc de residència i el lloc on treballa o estudia.

PELEGRINATGE: Desplaçament de persones a un lloc considerat sagrat o de culte per motius religiosos o espirituals.

TURISME: Desplaçament de persones fora del seu entorn habitual per descansar o divertir-se (en cap cas per realitzar una activitat remunerada) durant un període de temps superior a 24h i inferior a 1 any.

IMMIGRACIÓ NETA: Resultat d’un saldo migratori positiu

SALDO MIGRATORI: Diferència entre l’emigració i la immigració registrades en un territori durant un període...

Inundacions i Resposta a la Comunitat Valenciana

a) La Comunitat Valenciana va patir una de les pitjors catàstrofes naturals de la seva història a causa d’una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts). Aquest fenomen va provocar pluges torrencials de més de 600 litres per metre quadrat en algunes zones, afectant greument municipis com Turís, Xiva, Xest, etc.

Les conseqüències van ser devastadores: més de 200 víctimes mortals, nombrosos desapareguts i danys materials valorats en milers de milions d’euros. Rius i barrancs desbordats van destruir infraestructures, habitatges i negocis.

Aquest desastre està relacionat amb el canvi climàtic, ja que l’escalfament global ha elevat la temperatura de la mar Mediterrània, intensificant...

Migracions

Definició

Migracions: Moviment de la població en l'espai.

Emigrar: Sortida del lloc d'origen.

Immigrar: Arribada al lloc de destinació.

Causes

• Demogràfiques: Pujada de la població sense crear llocs de treball, provoca desocupació i salaris baixos (emigració cap a Amèrica Llatina i Europa occidental, i migracions interiors).
• Catàstrofes naturals: Terratrèmols, desertització, plagues, sequeres...
• Polítiques: Guerres, persecucions, exilis forçosos (Guerra Civil).
• Socioculturals: Desig de viure en estats més democràtics i amb condicions climàtiques i socials favorables.

Conseqüències

• País d'origen: Baixa la pressió social, origina desocupació, pèrdua de força de treball i despoblament.
• País de destinació: Conflictes laborals,

El Pla Irregular: Fa referència a la ciutat preindustrial.

Delimitació de muralles que aprofiten tot l’espai interior, i té com a resultat un conjunt caòtic d’edificis alts i sense un ordre fix, carrers estrets i irregulars. Els carrers s’han adaptat a les exigències del trànsit i una part dels habitatges s’han remodelat i s’han dotat de serveis imprescindibles. Els sectors monumentals estan ben adequats i es poden convertir en barris museu.

El Pla Ortogonal: Al segle XIX i XX, quan les ciutats es van dissenyar en eixamples. Els carrers es tallen perpendiculars entre ells, això fa que les illes siguin quadrades o rectangulars i els edificis en una disposició molt ordenada. Facilita la parcel·lació dels terrenys i el traçat...

Avaluació de Riscs Globals (segons estudi WEF): resumeixi els més probables i de més potencial impacte disruptiu

1. Desempleo y subempleo + Inestabilidad social profunda

2. Migración involuntaria a gran escala + colapso o crisis del estado

3. Falta de adaptación al cambio climático + crisis del agua

4. Fracaso del gobierno nacional + Inestabilidad social profunda

5. Conflictos interestatales con consecuencia regionales a gran escala involuntaria

Indicadors relatius a l’atur i l’ocupació al Mecanisme d’Alerta del MIP:

Al Macroeconomitybalanceprocessy l’atur es troba en l’apartat de desequilibris interns i l’indicador s’anomena Unemploymentrate, és a dir, taxa d’atur en el país, la taxa amb la qual ja és preocupant la situació...

Els paisatges agraris mediterranis

• Es donen en zones amb influència mediterrània.
• Les precipitacions són escasses i es dóna la secada estival.
• Hi ha relleus accidentals, combinats amb planes fèrtils. L'explotació forestal és poc important. La base és la trilogia mediterrània.
• També destaquen l'ametller, l'avellaner i el garrofer.
• Allà on es pot, es practica l'agricultura de regadiu per produir hortalisses, cítrics, fruits tropicals...
• La ramaderia ovina i caprina és extensiva en les zones de secà. La porcina és intensiva.
• Depenent de les zones, les dimensions de les explotacions varien.
• La població tendeix a concentrar-se en grans pobles, tot i que també hi ha hàbitat dispers.

Els paisatges agraris d’interior

• Es dóna a l'interior

Globalització social i cultural

La globalització ha provocat grans canvis socials, fent el món molt igual en gustos i demandes, augmentant el consum i fent que el mercat laboral també tingui una gran mobilitat a tot el món. Els gustos artístics i l'esport es globalitzen, la investigació tecnològica també es fa global, i els avenços s'usen aviat a tot arreu.

Desigualtat al món

Països en vies de desenvolupament i països pobres

Els països en vies de desenvolupament són aquells que tenen un baix nivell de vida, un elevat creixement de població i una economia poc desenvolupada amb una base agrària i poca indústria. Entre aquests hi ha els emergents (G5) que tenen un gran potencial, entrant de ple dins el sistema industrial modern,...

Geografia Política i Organització Territorial

Organització Territorial a Catalunya

L'organització territorial de Catalunya es basa en dues unitats principals: les províncies i les comarques.

Les Províncies Actuals

Les províncies actuals són el resultat de la divisió estatal, creada per aconseguir una millor administració del territori per part de l'Estat. A Catalunya, aquesta divisió coexisteix amb una estructura pròpia.

Les Comarques: Unitats Territorials Històriques

En el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya, les comarques es van definir com una unitat territorial d'origen històric, amb una identitat i funció pròpies dins l'ordenament català.

Administració de les Unitats Territorials

• Províncies: Estan administrades per les Diputacions

Mapa d'Ocupats al Sector Industrial a Espanya

1. Descripció del Mapa Temàtic

Es tracta d’un mapa temàtic sobre el percentatge d’ocupats a la indústria. Les cinc trames de la llegenda representen intervals de població ocupada, en percentatges sobre el total d’Espanya. La font és l’INE i la data, el 2008.

Concentració Geogràfica de la Indústria

L’anàlisi del mapa mostra diverses zones de concentració industrial:

• La concentració de **Barcelona**.
• Els eixos principals: l'eix **Mediterrani** (Catalunya, País Valencià, Múrcia) i l'eix de l'**Ebre** (Saragossa, Navarra, País Basc).
• La concentració de **Madrid**.
• En menor mesura, la concentració de la costa gallega i de **Sevilla**.

3. Principals Subsectors Industrials a Espanya

Subsectors

Els Fons de la Unió Europea

La Unió Europea (UE) pretén que les regions menys desenvolupades s’acostin a la mitjana europea de consum i benestar. Més d’un terç del pressupost anual total es dedica a aquesta política regional a través dels següents instruments:

Fons Estructurals i d'Inversió Europeus (FEIE)

• Són el principal instrument de la política d’inversió de la UE.
• El seu objectiu és combatre les causes de l’endarreriment social i econòmic de les regions.
• La seva gestió és compartida entre els Estats membres i la Comissió Europea.
• Distingim diferents tipus de fons:

  • Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

    És el més important. El seu objectiu és enfortir la cohesió econòmica i social, fomentant les infraestructures