Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Formació professional

XVPCA: Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

La XVPCA és un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants. El seu objectiu principal és vigilar la qualitat de l'aire.

Estructura Piramidal de la XVPCA

• Punt de Mesurament: Punt del territori on s’ubiquen els equips de mostreig i anàlisi.
• Centres d'Anàlisi: Responsables de la generació, transmissió i validació de les dades relatives a la qualitat de l'aire dels punts de mostreig que tenen assignats.
• Centre Receptor i Coordinador de Dades: Té com a missió vetllar pel compliment de la legislació, definir els criteris que regulen el funcionament de la xarxa, coordinar i supervisar els centres d'anàlisi, gestionar la qualitat de l’aire

1. Classificació dels residus

Els residus es poden classificar segons diversos criteris:

• Estat físic: sòlids, pastosos, líquids, gasosos i mescles de diferents estats.
• Característiques: inerts, no especials (no perillosos) i especials (perillosos).

2. Processos industrials generadors de residus

Les operacions on es generen residus inclouen:

• Transport, recepció, emmagatzematge, manipulació i tractament de matèries primeres.
• Processos de producció i depuració d’aigües i gasos.

3. Models de gestió de residus

Els principals models per a la gestió eficient són els següents:

• Minimització: evitar o disminuir la magnitud del problema.
• Valorització material: recuperar els materials continguts en els residus.
• Valorització energètica: aprofitar

Efectes de la radiació en humans

Somàtics: afecten el cos (pell, càncer).

Genètics: afecten els gàmetes i poden causar malalties hereditàries.

Immediats: es manifesten a curt termini.

Diferits: es manifesten a llarg termini.

Estocàstics: la probabilitat augmenta amb la dosi, però la gravetat és sempre la mateixa.

No estocàstics: la gravetat augmenta amb la dosi, però no hi ha probabilitat associada.

Valor límit ambiental (VLA)

En avaluar els riscos per inhalació d'aire amb concentracions d'agents químics, no es poden superar els VLA establerts. Aquests valors protegeixen els treballadors dels efectes crònics i de les malalties a llarg termini.

VLA-CD (curta durada): període de 15 minuts.

Valor límit biològic

És el límit de la concentració...

Desulfuració

Operació química, no és un procés que es faci normalment, per eliminar els sulfurs responsables de males olors i que també són tòxics per als sistemes biològics. S'eliminen els sulfurs en forma de tiosulfats; si tenim oxigen i catalitzador, l'oxidació es dona de manera espontània. S'utilitza 6 kg de $O_2$ per cada kg de $S^{2-}$, temps de reacció de 15 minuts aproximadament.

Dilaceració

Tractament físic, consisteix a fragmentar i triturar els sòlids de gran mida a altres més petites i homogènies. Dos tipus:

• Dilaceradors sense elevació d'aigua: porten un tambor giratori, eix vertical amb ranures horitzontals, està constituït per barres circulars amb dents tallants, l'aigua circula de l'exterior a l'interior.
• Dilacerador

Gestió de Residus Sòlids Urbans (RSU)

Què entenem per residu?

Els residus són el conjunt de materials o formes d'energia descarregats al medi ambient per l'home, i susceptibles de produir contaminació (impacte ambiental).

Mètodes de Tractament dels RSU

Incineració

Procés de combustió tèrmica controlada (a 900ºC o més). Provoca una oxidació del Carboni (C) i l'Hidrogen (H) presents en la matèria orgànica dels residus. Es generen cendres, CO i H₂O.

• Si en els fems existeix PVC, es produeixen, a més, dioxines i furans.
• Si hi ha metalls, es produeixen escòries (compostos inorgànics semifosos i refredats).

Abocadors

Ha estat el primer dels mètodes emprats per l'home per a eliminar els residus. És simple i barat.

Tipus d'Abocadors

Abocadors

Conceptes Clau de la Tectònica de Plaques

El Gradient Geotèrmic

L'augment de temperatura que té lloc cap a l'interior de la Terra rep el nom de gradient geotèrmic.

El valor mitjà d'aquest gradient és d'uns 3 ºC per cada 100 m de profunditat (o 30 ºC per cada quilòmetre de profunditat). Cal destacar que hi ha zones més fredes en què el gradient baixa i zones més càlides on augmenta.

Litosfera i Mantell Sublitosfèric

La resta del mantell superior situat sota la litosfera, tot i que també és sòlid, està sotmès a temperatures i pressions tan altes que pot fluir lentament com un líquid extremadament viscós, de manera semblant a com es mou el glaç de les glaceres.

La litosfera, quan és arrossegada per aquests moviments del mantell...

Conceptes Fonamentals de Meteorologia i Climatologia

Corrents de convecció: Una zona s'escalfa, l'aire s'eleva i el seu buit l'ocupa l'aire fred i dens. Formen un cercle tancat anomenat cèl·lula de convecció.

Fenòmens Tèrmics i Humitat de l'Aire

Inversió tèrmica: Fenomen que apareix quan, en pujar en altitud, també ho fa la temperatura. S'anomena «inversió» perquè el més habitual és que la temperatura descendeixi amb l'alçada.

Humitat absoluta: Quantitat total de vapor d'aigua contingut en un determinat volum d'aire, expressat en m³.

Humitat relativa: Relació entre la quantitat de vapor d'aigua continguda a l'aire (humitat absoluta) i la màxima quantitat d'aire que pot acollir a aquesta temperatura, expressada en %.

Punt de rosada:

Els Vents a Catalunya

La Tramuntana

• Vent fred de component fort. Bufa de novembre a març amb intensitat.
• Escombra amb força l'Empordà.
• Arriba fort a la costa nord de Menorca.
• Arriba feble a la costa nord de Mallorca.
• A la zona costanera de Catalunya i del País Valencià és un vent sec.
• A Menorca i a Mallorca pot originar molts ruixats.

El Gregal

• Vent del nord-est. És un vent molt fred.
• És un company habitual de la tramuntana si aquesta ha estat intensa.
• Provoca alteracions al mar i algun ruixat.
• Pot ser molt fort a la tardor i a l'hivern.

El Llevant

• És un vent plujós que bufa tot l'any.
• Origina una notable alteració de la mar.
• La tardor i la primavera són les estacions on el Llevant té més presència.
• Els mesos d'octubre i març són els que enregistren

Les Dunes de Mallorca: Història i Conservació

Fins fa menys de 50 anys, Mallorca disposava de cinc sistemes dunars principals: la Badia de Palma, s'Arenal, Migjorn (Es Trenc), Llevant (Cala Millor) i dos a la Badia d'Alcúdia (Can Picafort i Son Serra de Marina). També trobem una sèrie de petites platges amb sistemes dunars més o menys desenvolupats al llarg de la costa, com Es Carbó, Cala Mesquida i Peguera.

El boom turístic dels anys 60 va provocar un desenvolupament urbanístic que va generar la destrucció de gran part dels sistemes dunars. A Peguera i s'Arenal s'han perdut totalment, mentre que a Cala Millor i Can Picafort conserven petites zones. Es Trenc és considerat el sistema dunar més ben conservat i estructurat que queda...