Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Estructura de l'atmosfera parte 1

La troposfera

La troposfera s'estén des de la superfície i la seva gruix varia entre els 9 km sobre els pols i els 18 km sobre l'equador, amb una alçada mitjana de 12 km. El límit amb l'estratosfera, la tropopausa, no només varia amb la latitud sinó també de mode estacional.

La temperatura mitjana és d'uns 15, 16 graus, però es redueix de forma uniforme segons l'anomenat gradient tèrmic vertical (GVT), que és de 6,5 graus per cada km. La temperatura a la tropopausa és més baixa a l'equador, ja que es troba a més altura, on pot arribar als -80 graus que als pols, on és aproximadament d'uns -45 graus.

A la troposfera s'hi troba el 80% de la massa atmosfèrica, amb la major part de vapor d'aigua i CO2

El Temps Geològic

El temps geològic comprèn tots els successos que la geologia analitza, des de la formació del planeta fins a l'actualitat.

Principis Fonamentals: Actualisme

L'actualisme es basa en dos principis clau:

1. Uniformisme: Les lleis que regeixen els processos naturals han romàs uniformes al llarg del temps.
2. Actualisme: Els fenòmens i processos que actuen avui en dia són els mateixos que han actuat durant temps geològics.

Cronologia Relativa: Principis Bàsics

La cronologia relativa es basa en diversos principis:

1. Principi d'horitzontalitat inicial: Els estrats de roques sedimentàries es formen en una posició horitzontal.
2. Principi de superposició dels estrats: En una sèrie estratigràfica, els estrats més antics es troben a la part

Guia Completa de Gestió de Residus

Compostatge: Fases i Paràmetres Clau

Fase de Descomposició del Compost

Temperatura: 60-70ºC. Altes necessitats d'oxigen (4-6 setmanes).

Fase de Maduració del Compost

La matèria orgànica (MO) s'estabilitza i el compost adquireix la qualitat final. Requereix temperatura controlada i necessitats d'oxigen (6-10 setmanes).

Posttractament i Afinament del Compost

Garbellat a 10 mm per obtenir una granulometria homogènia.

Característiques de la Matèria Orgànica Fresca (FORM)

• Humitat: 75-85%
• Matèria Orgànica (MO): 75-85%
• Nitrogen orgànic: 2,5-3%
• Relació C/N: 17:1
• Densitat: 0,5 - 0,6 T/m³

Característiques del Compost Final

• Humitat: 25-35%
• Matèria Orgànica (MO): 45-55%
• Nitrogen orgànic: 2-2,5%
• Relació C/N: 10-15:1
• Densitat:

Estratigrafia: Principis Fonamentals

L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia la disposició i les característiques dels estrats de roca, així com la seva relació temporal i espacial. Es basa en una sèrie de principis fonamentals que permeten reconstruir la història geològica de la Terra.

Principi de superposició dels estrats

Quan un conjunt d'estrats formen una sèrie estratigràfica, els més antics es localitzen en la part inferior i els més moderns en la superior. Aquest principi és clau per determinar l'ordre cronològic relatiu de les capes de roca.

Principi d'horitzontalitat inicial dels estrats

Els estrats de les roques sedimentàries es formen sempre en una posició horitzontal. Posteriorment, poden ser plegats...

Ibèria Argilosa

Ibèria argilosa: zona de la Península Ibèrica constituïda per materials sedimentaris (argiles, margues) dipositats a finals del Terciari i al Quaternari. Es correspon a àrees properes a rius i depressions.

Ibèria Calcària

Ibèria calcària: part de la Península Ibèrica on abunden les formacions sedimentàries d'origen marí de calcàries, arenoses, margues. Són zones de plegament alpí, formades durant l’era Terciària i produeixen els paisatges càrstics.

Modelat Càrstic

Modelat càrstic: modelat de les regions calcàries que evoluciona per l’erosió i dissolució de la roca calcària, ja que és dura però soluble en aigua. Aquest modelat es caracteritza per l’aparició de dolines.

Ibèria Silícia

Ibèria silícia:...

Els Riscos i el Medi Ambient

Els riscos es divideixen en tres categories principals:

Riscos Naturals

Són aquells riscos que no tenen relació directa amb l'activitat humana.

• Origen Geològic: Activitat sísmica, terratrèmols.
• Origen Atmosfèric: Fenòmens causats pel vent, com huracans i tornados.
• Origen Biològic: Plagues, epidèmies o malalties infeccioses.

Riscos Antròpics

Estan directament provocats per les accions humanes.

• Conflictes bèl·lics: Amb potencial de destrucció massiva.
• Sistema productiu: Riscos industrials o tecnològics, com incidents nuclears.
• Incidents provocats: Accions negligents o intencionades, com un incendi causat per una cigarreta.

Riscos Induïts

Són riscos d'origen natural però agreujats o provocats per l'activitat humana....

Escala (efecte distància o efecte ubicació)

Relació entre la mida d'un objecte i l'entorn en el qual se situa. Objectes petits, d'aspecte lleuger, fràgil i situats en ambients oberts són dominats pels grans.

Configuració espacial

Conjunt de qualitats del paisatge determinades per l'organització tridimensional dels objectes i els espais lliures o buits de l'escena. Tipus de paisatges: panoràmics, focalitzats, tancats, dominats, encaixats, sobre plana, fons de la vall.

Bioindicadors

Els bioindicadors són éssers vius que amb la seua presència, absència o activitat aporten dades sobre el sòl, la salinitat, la maduresa, els incendis. Els colors del paisatge estan influïts per la vegetació i la composició del terreny:

• Silicis com els tomanyins

Meteorització: Tipus i Processos

Hidròlisi

Reacció provocada pels ions H+ i OH- presents a l'aigua, que transforma la composició química de determinats minerals. En el cas del granit, la transformació dels feldspats en modifica la cohesió i provoca l'aparició del sauló.

Descarbonatació

L'acidesa de l'aigua de pluja provocada pel CO2 atmosfèric actua sobre les roques calcàries (insolubles) i les transforma en bicarbonats (solubles), originant el clàssic paisatge càrstic o el conegut "mal de pedra" que afecta els monuments de les ciutats contaminades.

Hidratació

És la incorporació d'aigua a l'estructura química de determinats minerals, que en modifica el seu comportament. Els casos més extrems són el de les argiles expansives i...

Predicció i Mesures Preventives en Terratrèmols

Avui dia, els terratrèmols no es poden predir de manera científica i les prediccions existents no són mai completament segures. No obstant això, hi ha observacions empíriques, com les dels pagesos xinesos, que es basen en el comportament anòmal dels animals abans d'un terratrèmol:

• Cavalls que es neguen a entrar a les quadres.
• Gallines que busquen refugi sota els arbres.
• Peixos que salten fora de l'aigua.
• Mussols amb patrons de vol alterats.
• Gossos que udolen insistentment.
• Augment del nivell de l'aigua dels pous.
• Serps que escapen de manera descontrolada.

Mesures preventives clau inclouen:

• Elaborar un pla d'edificació que reguli on i com es pot construir.
• Establir i seguir una normativa estricta

Esforços i Deformacions en Geologia

Esforços: Entenem per esforç la força per unitat de superfície. Poden ser:

1. De compressió (choquen 2 plaques)
2. De distensió (se separen)
3. De cisalla (llisquen lateralment)

Les deformacions que pot experimentar una roca poden ser de tres tipus:

1. Deformació elàstica (def. temporal i reversible)
2. Deformació plàstica (def. permanent, en acabar l'esforç la roca segueix deformada)
3. Deformació fràgil (la pressió que s'aplica a la roca provoca la seva fractura)

Comportament fràgil: domini plàstic és curt. / Comportament dúctil: domini és llarg.

Factors que condicionen el comportament de les roques en ser deformades:

• Pressió i temperatura (les altes fan que els materials es comportin de manera més dúctil)
• Composició