Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Secundària

Predicció i Mesures Preventives en Terratrèmols

Avui dia, els terratrèmols no es poden predir de manera científica i les prediccions existents no són mai completament segures. No obstant això, hi ha observacions empíriques, com les dels pagesos xinesos, que es basen en el comportament anòmal dels animals abans d'un terratrèmol:

• Cavalls que es neguen a entrar a les quadres.
• Gallines que busquen refugi sota els arbres.
• Peixos que salten fora de l'aigua.
• Mussols amb patrons de vol alterats.
• Gossos que udolen insistentment.
• Augment del nivell de l'aigua dels pous.
• Serps que escapen de manera descontrolada.

Mesures preventives clau inclouen:

• Elaborar un pla d'edificació que reguli on i com es pot construir.
• Establir i seguir una normativa estricta

Volcans

Què és un volcà?

És una esquerda al terreny per on surten roques foses a elevades temperatures (1.000 °C). Aquests materials, en sortir a l'exterior, se solidifiquen al voltant de l'esquerda formant el con volcànic. Expulsa lava i piroclastes.

Quina diferència hi ha entre magma i lava?

El magma és una barreja de roques foses, gasos i vapors. Quan surt a l'exterior, perd els gasos i vapors i es diu lava.

Què és una erupció fissural?

És una emissió de lava al llarg d'una esquerda molt llarga de quilòmetres de longitud. Actualment hi ha erupcions fissurals al fons de l'oceà a les dorsals.

Quina diferència hi ha entre la lava i els piroclastes?

La lava són roques foses que baixen per les vessants del volcà, mentre que els piroclastes...

Conceptes Bàsics de Geografia Física

Hidrografia: Oceans, Mars i Rius

Oceans i Mars

Un oceà és una gran massa d'aigua que separa continents. Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents.

Els Rius i el seu Treball

El treball dels rius es divideix en tres trams:

• Curs alt: Procés d'erosió.
• Curs mitjà: Treball de transport.
• Curs baix: Treball de sedimentació.

Els Llacs

Els llacs són masses d'aigua permanent dipositades en depressions i que s'alimenten d'aigua de la pluja i dels rius.

Conceptes Clau dels Rius

Els rius són corrents continus d'aigua.

• La quantitat d'aigua que porta un riu és el seu cabal.
• El conjunt de terres que aporten aigua a un riu és la conca.
• El règim d'un riu són les variacions que experimenta

L'atmosfera és l'embolcall gasós de la Terra. L'atmosfera i la hidrosfera són les capes fluïdes de la Terra i es troben estretament relacionades.

Modelatge de les aigües superficials

La pluja té tres itineraris: 1. s'evapora, 2. es filtra al subsol, 3. corre per la superfície.

Les aigües superficials no canalitzades s'anomenen aigües salvatges o de xaragall, s'agrupen i formen torrents i rius.

Formes d'erosió

Les aigües superficials arrenquen els materials solts i desgasten les roques erosionant el relleu. La seva capacitat erosiva augmenta amb el cabal i la velocitat. Formes d'erosió:

• Formes originades per erosió diferencial: cascades i els pilars coronats.
• Solcs i barrancs: xaragalls o barrancs, xarxa jerarquitzada.
• Valls en V.
• Valls en U.

Formes de dipòsit

Es deixa una part de la càrrega que transportava, es produeix una sedimentació. Algunes formes de dipòsit fluvial són les...

Estructura Interna de la Terra

Models Estàtic i Dinàmic

Model Químic

Estableix les diferències entre les capes del planeta segons la seva composició.

Escorça

Capa més externa de la Terra.

Continental: Part de l'escorça terrestre que forma els continents. És més gruixuda que l'escorça oceànica (espessor de fins a 40 km). Capa més freda i més rígida de la Terra. La discontinuïtat de Mohorovičić és la zona de transició que separa l'escorça del mantell. Està formada per tres tipus de roques: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.

Oceànica: Pot introduir-se sota una altra placa fins a desaparèixer en el mantell terrestre, mentre que l'escorça continental no, perquè és massa gruixuda i lleugera. Quan dos continents arrossegats...

Tipus de marges

Marges constructius o divergents

Marges destructius o convergents

Les Unitats de la Terra

Atmosfera

Capa gasosa que envolta la Terra i està unida a ella per la força d'atracció universal. Composició:

• Nitrogen: 78%
• Oxigen: 21%
• Diòxid de carboni: 0,03%

Funcions:

• Regula la temperatura: durant el dia absorbeix la calor i durant la nit l'allibera, evitant canvis bruscos.
• Protectora: Filtra les radiacions nocives com els raigs X, els raigs gamma i els raigs ultraviolats.
• A la seva part baixa es produeixen fenòmens meteorològics com el vent i la pluja.

Hidrosfera

Capa d'aigua que cobreix les ¾ parts de la Terra. Distribució:

• Aigua salada: 97%
• Aigua dolça: 3% (cal reduir-ne el consum)

Funcions:

• Regula la temperatura.
• Imprescindible per als éssers vius.

La Terra: Un Planeta Singular

La Terra té una temperatura mitjana de...

La Deriva dels Continents: Alfred Wegener (1915)

Alfred Wegener va presentar la hipòtesi de la deriva dels continents. Aquesta hipòtesi sosté que fa uns dos-cents milions d'anys existia un únic supercontinent, anomenat Pangea, envoltat per un únic oceà global, Pantalassa. Posteriorment, Pangea es va fragmentar en continents més petits, que van anar derivant lentament fins a assolir les posicions que ocupen actualment.

Proves de la Deriva Continental

Per demostrar la seva hipòtesi, Wegener va aportar les següents proves:

• Proves geogràfiques: El perfil de les costes d'alguns continents (com ara l'oest d'Àfrica i l'est d'Amèrica del Sud) és complementari, de manera que es poden fer encaixar com si fossin peces d'un trencaclosques.
• Proves

Formació i Història de la Terra

La Formació de la Terra (4.600 milions d'anys)

La Terra es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir de gas i de pols d'una nebulosa. Fa 4.600 milions d'anys, el gas i la pols es van contraure a causa de l'ona expansiva de l'explosió d'un estel, i es van condensar.

Eons i Períodes Geològics

La història de la Terra es divideix en les següents etapes (les xifres indiquen milions d'anys):

• Precambrià: Arqueà (4600-2500) i Proterozoic (2500-570)
• Paleozoic: Cambrià (500), Ordovicià (435), Silurià (395), Devonià (345), Carbonífer (280), Permià (230)
• Mesozoic: Triàsic (195), Juràsic (145), Cretaci (65)
• Cenozoic: Terciari (1.8), Quaternari (0.01)

Mètodes de Datació en Geologia

El càlcul del temps en geologia...