Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Formació professional

Tragèdia grega clàssica: origen, estructura i personatges

GrecActualitzat el 2,69 KB

Orígens i Desenvolupament del Gènere Dramàtic

El gènere dramàtic neix i es desenvolupa a Atenes, gràcies a la protecció que els tirans grecs van donar a l’art i la literatura.

El Naixement de la Tragèdia

La tragèdia sorgeix a partir d’uns orígens dionisíacs, concretament del ditirambe, un cant en honor al déu Dionís. El nom de tragèdia deriva de l’expressió “cant dels bocs”.

L’element clau per a la seva evolució va ser la introducció d’un personatge que dialogava amb el cor. Aquesta innovació fou obra de Tespis.

Els tres grans dramaturgs de l'època clàssica són: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Estructura de la Tragèdia Grega

Els elements principals de la tragèdia grega són el pròleg, pàrodos, episodis, estàsims...

Continua llegint "Tragèdia grega clàssica: origen, estructura i personatges" »

Anatomia Muscular del Cos Humà: Origen, Inserció i Funció

Grec10,05 KB

Músculs de la Cintura Escapular

Pectoral major

  • Origen: Clavícula, estèrnum, cartílag costal.
  • Inserció: Húmer.
  • Funció: Rotació interna i adducció del braç.

Pectoral menor

  • Origen: 3a, 4a i 5a costelles.
  • Inserció: Apòfisi coracoides.
  • Funció: Mou l'espatlla avall i endavant.

Serrat major

  • Origen: Cara anterior de l'escàpula.
  • Inserció: Deu primeres costelles (10 first ribs).

Subclavi

Músculs Toracoscapulars Posteriors

Superficials: undulating / layer

Trapezi

  • Origen: Os occipital, vèrtebres cervicals i dorsals.
  • Inserció: Clavícula i escàpula.
  • Funció: Aixeca i baixa l'espatlla.

Dorsal ample

  • Origen: Apòfisis espinoses de les vèrtebres D7 a L5.
  • Inserció: Húmer.
  • Funció: Extensió del braç i adducció posterior.

Profunds

Elevador de l'escàpula

  • Origen:
...
Continua llegint "Anatomia Muscular del Cos Humà: Origen, Inserció i Funció" »

Arrels gregues per a l'etimologia del català: glossari essencial

Grec3,44 KB

Glossari d'arrels gregues i els seus derivats en català

πάθος, -ους (τό) sentiment, afecció -pat-, pato- cardiopatia, antipatia

παῖς, παιδός (ὁ) nin, al·lot -ped-, pediatra, pedofilia

παλαιός, ά, όν antic, arcaic -paleo- paleontologia, paleolític

παρά al costat de, enfront de -para- paranoia, paranormal

πᾶς, πᾶσα, πᾶν tot pan-, panto- pantofàgia, panorama

πατήρ, πατρός (ὁ) pare patr- patriarca, patronímic

πέντε cinc -penta- pentasíl·lab, pentacord

περί al voltant peri- periec, perímetre

πίναξ, πίνακος (ὁ) quadre -pinaco- pinacoteca, pinacologia

πλάσσω modelar plast- rinoplàstia, plàstic

πλοῦτος, -ους (τό) riquesa -pluto- plutocràcia

πνεῦμα,

...
Continua llegint "Arrels gregues per a l'etimologia del català: glossari essencial" »

Característiques i Història de la Grècia Clàssica

Grec2,62 KB

Característiques generals de la Grècia clàssica

  • Estructura política: Mai van formar un estat unitari, sinó que eren un conjunt de territoris (polis) que compartien història i cultura (llengua, religió). S’anomenaven hel·lens i s’unien en cerimònies com les Olimpíades o davant enemics comuns, com els perses.
  • Economia: Es basava principalment en l'agricultura i la ramaderia, tot i que el comerç també tenia un paper rellevant.
  • Societat esclavista: Existia una clara divisió entre amos i esclaus.
  • Conflictes entre polis: Les ciutats-estat sovint s'enfrontaven entre elles, destacant guerres importants com la del Peloponès entre Esparta i Atenes.
  • Independència: Cada polis era totalment independent i disposava del seu propi sistema de
...
Continua llegint "Característiques i Història de la Grècia Clàssica" »

La Tragèdia Grega: Orígens, Estructura i Mestres a Atenes

Grec8,28 KB

El Drama, Gènere Literari i Atenes

1. La Tragèdia

La tragèdia, el drama satíric i la comèdia. Atenes és el bressol del gènere dramàtic i és aquí també on es desenvolupa, gràcies a la protecció que els tirans grecs van donar a l'art i a la literatura. Pisístrat va ser qui va instaurar a Atenes el culte oficial del déu Dionís, implantant en honor seu les Grans Dionisíaques de primavera, on tenien lloc les representacions dramàtiques.

La tragèdia es va representar inicialment com a part ritual del culte. L'espectacle, però, va perdre el caràcter religiós i es va transformar en gènere literari a causa del seu caràcter social.

2. Orígens de la Tragèdia

Hi ha moltes teories. La més acceptada proposa uns orígens dionisíacs:...

Continua llegint "La Tragèdia Grega: Orígens, Estructura i Mestres a Atenes" »

Historiografia Grega i Romana: Heròdot, Tucídides i Polibi

Grec3,61 KB

Historiografia Clàssica: Grècia i Roma

La historiografia, tal com l'entenem, comença a desenvolupar-se a partir del segle V aC.

Historiografia Grega: Els Fundadors

Heròdot (Pare de la Història)

L'obra d'Heròdot es presenta en nou llibres de les Històries, fruit de les seves investigacions sobre les lluites entre Grècia i Àsia. Interpretà les Guerres Mèdiques com el primer gran conflicte entre Orient i Occident.

  • Fa digressions sobre la història, geografia i costums d'Assíria, Pèrsia i Egipte.
  • No donava raons polítiques als esdeveniments històrics, ja que barrejava els mites amb el dinamisme històric.

Ciceró el va nomenar pater Historiae (pare de la Història) per tenir una visió global dels esdeveniments.

Tucídides (Ciència Històrica

...
Continua llegint "Historiografia Grega i Romana: Heròdot, Tucídides i Polibi" »

El Pensament Grec: De la Mitologia a la Filosofia

Grec4,64 KB

Homer i l'Ideal Aristocràtic

La Civilització Micènica i Homer

2.000 a.C → Els aqueus (tribus indoeuropees del nord) envaeixen Grècia. Assimilen característiques de la cultura minoica (Creta), però conserven la seva llengua: una forma de grec primitiu, i el seu esperit guerrer i formen la civilització micènica.

Els micènics pateixen la invasió dels doris i han de marxar cap a la Jònia (costa actual de Turquia), on funden ciutats i allà hi apareixen els primers filòsofs.

Des de la Jònia, HOMER (s.VIII a.C) escriu la Il·líada (guerra de Troia) i la Odissea (retorn d'Ulisses cap a la pàtria, Ítaca), dues epopeies en les quals explica el passat gloriós del seu poble, els micènics.

El Viatge a Ítaca: Una Metàfora de la Vida

Viatge...

Continua llegint "El Pensament Grec: De la Mitologia a la Filosofia" »

Creació de Vídeo Educatiu: Poemes de les Quatre Estacions en Valencià

Grec2,55 KB

Introducció al Projecte Audiovisual

En primer lloc, per a començar a treballar en l'elaboració del disseny del vídeo, les quatre membres del grup ens vam ajuntar per a concretar la idea que anàvem a dur a terme.

Concepció de la Idea i Selecció del Llibre

Vam estar mirant informació sobre diverses opcions i recursos en els quals ens podríem basar, i finalment ens vam decidir per representar el llibre de poemes de María Beneyto i Lourdes Bellver titulat: «Poemes de les quatre estacions». En ser quatre membres al grup, cadascuna va representar una estació de l'any.

Com he dit anteriorment, el primer que vam fer va ser reunir-nos per triar una idea concreta. Després, vam triar un dia per a la realització del vídeo que lliuraríem posteriorment....

Continua llegint "Creació de Vídeo Educatiu: Poemes de les Quatre Estacions en Valencià" »

Antígona d'Espriu: Mite Clàssic i Guerra Civil

Grec2,97 KB

En clau mítica i en clau històrica

L'obra d'Espriu es basa en la tragèdia clàssica d'Antígona de Sòfocles, de la qual extreu el mite, una part de l'argument i els personatges, excepte Eumolp i el Lúcid Conseller, que són invenció seva.

Les fonts originals de la tragèdia en el cas d'Espriu són dues: l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil. Les dues tragèdies es complementen; la d'Èsquil explica amb tota mena de detalls la batalla que protagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills del rei Èdip, i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. La tragèdia de Sòfocles gira la mirada vers el paper i la tràgica...

Continua llegint "Antígona d'Espriu: Mite Clàssic i Guerra Civil" »

Sòfocles, Eurípides, Medea i Antígona: Anàlisi i Personatges Clau

Grec3,33 KB

Sòfocles: Tragèdies i Mites Heroics

Sòfocles escrivia tragèdies amb la següent estructura: pròleg, pàrode, episodis, estàsims, èpode i, finalment, l'èxode. Recorria als mites heroics, amb una forta vinculació entre el teatre i els seus orígens religiosos. La cronologia de les seves set obres conservades és problemàtica. Escrivia sobre l'enfrontament entre la llei humana i la llei natural. Les seves obres més importants van ser Antígona i Èdip Rei, entre d'altres. Va arribar a escriure 123 tragèdies i va ser una figura important d'Atenes, amb un gran interès per la política.

Eurípides: Innovació i Crítica en el Teatre Grec

Eurípides va escriure 92 obres, de les quals només se'n conserven 19. Les seves obres tractaven de...

Continua llegint "Sòfocles, Eurípides, Medea i Antígona: Anàlisi i Personatges Clau" »