Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

La Postguerra i els Anys Vint

Les Dificultats de la Postguerra

La Primera Guerra Mundial va tenir un impacte econòmic profund durant l'entreguerres. Les pèrdues humanes i materials, juntament amb els elevats costos financers, van afectar negativament les economies. El sistema monetari internacional es va desajustar per l'emissió excessiva de diners. Les economies, que havien estat centrades en la producció bèl·lica, van patir problemes de reconversió en finalitzar el conflicte. Es va experimentar inflació, depreciació monetària i un augment de l'atur. A Alemanya, la crisi va ser particularment greu, amb les conseqüències dels tractats de pau que van suposar la pèrdua de territoris industrials i el pagament d'indemnitzacions als països...

Fases de la Guerra Civil Espanyola

1ª Fase: L'Ofensiva sobre Madrid (Jul. 1936 - Mar. 1937)

El primer objectiu dels insurrectes era l'ocupació de Madrid. Per això, van haver d'anar derrotant ciutats com Badajoz i Toledo, i a l'octubre ja estaven a les portes de Madrid. Es va produir la mobilització general per salvar Madrid, i van sorgir lemes com "No passaran". Decideixen aïllar la ciutat (Mola pel Nord, Franco pel Sud) i les comunicacions amb València. En aquest període, van arribar les Brigades Internacionals. Arran d'això, es van produir batalles com la del Jarama (on els insurrectes van travessar el riu i van ser detinguts) i la de Guadalajara (una derrota espectacular per als insurrectes).

2ª Fase: La Batalla del Nord (Abr. 1937

El suport de l'exèrcit, partit, Església i actituds socials

Les famílies del règim

La institució que va defensar el nou règim totalitari de manera més ferma va ser l'exèrcit.

L'únic partit polític permès va ser la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET y de las JONS), un conjunt de carlins, falangistes i tradicionalistes espanyols. Al voltant d'aquest partit es van crear quatre organitzacions de masses:

• El Frente de Juventudes, que tenia la funció d'adoctrinar les noves generacions.
• La Sección Femenina de Falange, amb la funció de formar els ideals de les dones (ideals cristians conservadors, paper subordinat de la dona, esposa, mare i mestressa de la llar).
• El Sindicato Español Universitario

Rússia a Principis del Segle XX: El Context

A principis del S.XX, l'Imperi rus era aparentment gran i poderós. La realitat, però, era la d'un país endarrerit respecte a la resta d'Europa:

Economia

• Agricultura tradicional.
• Industrialització molt precària, localitzada i en mans estrangeres.

Societat

Societat d'Antic Règim:

• Noblesa terratinent i dominant.
• Pagesia empobrida i gairebé en règim de servitud.
• Burgesia poc nombrosa i poc influent.

Política: El Règim Tsarista

Règim autoritari dels Tsars (dinastia Romanov) basat en:

• L'exèrcit.
• La burocràcia.
• L'Església Ortodoxa.

L'Organització de l'Oposició al Tsarisme

L'oposició al tsarisme comença a organitzar-se a principis del S.XX:

• Partit Socialrevolucionari (PSR, esseristes):
  • Majoritari. Sense

La Guerra Civil (1936-1939)

Inici de la Guerra Civil

• Cop militar:
  • 17 de juliol, Canàries i el Marroc; 18 de juliol, Península
  • Protagonitzat per gran part de l’exèrcit amb el suport de la dreta autoritària
  • Resposta dels governs de la República i de la Generalitat. Participació d’organitzacions obreres a favor de la República
  • Fracàs del cop militar → Divisió d’Espanya en dues zones: republicana i insurrecta. Inici de la guerra civil

• Repercussió internacional
  • Presa de posició de l’opinió pública mundial
  • Suport als insurrectes: l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista
  • Política de no-intervenció de les democràcies
  • Suport a la República: les Brigades Internacionals i l’URSS

Zona Republicana

• Revolució social
  • Col·lectivitzacions
  • Persecució

Creixement econòmic i tensions socials

Es va produir un creixement del sistema bancari. Pel que fa als aspectes socials, les conseqüències no foren tan positives. Els preus van augmentar i els salaris també, però a menor ritme. Això es va traduir en nombrosos conflictes que acabarien ocasionant els esdeveniments polítics posteriors. Per primera vegada, els sindicats es van convertir en organitzacions de masses, destacant la UGT i la CNT.

La crisi de 1917 i les protestes obreres

La crisi final del període va esclatar el 1917 amb la vaga general i les queixes de l'exèrcit després de les pèrdues de 1898. El govern conservador de Dato va suspendre les garanties constitucionals, va imposar la censura de la premsa i no va convocar Corts....

El Bienni de Dretes (1933-1935)

Durant el bienni d'esquerres, la dreta aprofita per reestructurar-se.

Partits de Dretes

• Partit Republicà Radical (PRR): Era la centredreta, dirigida per Alejandro Lerroux. Atreia empresaris i propietaris que estaven a favor de la república i volien un sistema republicà.
• CEDA: Fundada el 1933, era molt conservadora i catòlica, i dirigida per Gil Robles.
• Renovación Española
• JONS
• La Falange: Dirigida per Primo de Rivera.

Els dos últims volien acabar amb la república, seran obertament feixistes. Tots aquests, Franco els fusionarà quan es posi al capdavant del govern. Agitaven el perill d'una imminent revolució bolxevic, o sigui comunista, que calia aturar. L'exèrcit, la UME (Unió Militar Espanyola).

El 18 de novembre...

La Constitució de 1931

Eleccions i Context

El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions a Corts constituents per elaborar una nova constitució, ja que la del 1886 no s'adequava a la nova realitat republicana a Catalunya. La participació va ser alta, i els resultats van ser similars als de les eleccions municipals del 12 d'abril, amb una victòria dels republicans. Dels 464 diputats electes, 279 eren d'esquerres, aconseguint així la majoria absoluta. L'esquerra republicana de Catalunya va obtenir una gran victòria. Niceto Alcalá-Zamora va continuar com a cap de govern.

Elaboració i Aprovació

Es va nomenar una comissió de diputats per redactar la nova constitució, que es va aprovar el 9 de desembre de 1931. Es considera la constitució...

El Bienni Reformista (1931-1933)

El nou govern es va imposar modernitzar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat:

Les reformes republicanes

• Modernització democràtica, laica i descentralitzada.
• Reforma militar: Retirs, control civil, substitució de comandaments.
• Reforma religiosa i educativa: Reducció de la influència de l'Església, promoció de l'educació pública laica.
• Reforma territorial: Descentralització, estatuts d'autonomia, governs autònoms.
• Reforma agrària: Fi del latifundisme, atur de jornalers, augment de la capacitat adquisitiva dels pagesos.

L'oposició a les reformes

• Els sectors conservadors s'hi van oposar i els sectors obrers i pagesos es van radicalitzar davant de la lentitud d'alguns canvis.
• Oposició dels

La Guerra Civil Espanyola

Crisi del Bienni Conservador (1934-1936)

L'augment del poder de la CEDA, amb cinc ministres, va marcar aquest període. Gil Robles va aplicar condemnes amb el màxim rigor. Es van retornar propietats expropiades als jesuïtes i es va plantejar un avantprojecte per modificar la Constitució, eliminant les autonomies, prohibint el divorci i el matrimoni civil, i expropiant terres a terratinents. A Catalunya, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Contractes de Conreu, obligant els rabassaires a pagar lloguers i endarreriments. A Espanya, la tardor de 1935 va veure una crisi de govern. El Partit Radical, afectat per escàndals de corrupció com l'Estraperlo (ruletes trucades) i el Cas Nombela (malversació de...