Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Oposicions

L'Evolució de la Novel·la Moderna Catalana: Del Romanticisme al Naturalisme

Llengua i literatura3,42 KB

L'Aparició de la Novel·la Moderna en Català

La tradició novel·lística catalana es va veure interrompuda després de l'aparició de Tirant lo Blanc (1490), al final de l'Edat Mitjana.

Al primer terç del segle XIX, les novel·les europees traduïdes al castellà van preparar el terreny per a la novel·la moderna, primer en castellà i posteriorment en català.

Reptes per a la Consolidació de la Novel·la Catalana

  • Manca de desig d'utilitzar la llengua.
  • Persistència dels antics esquemes romàntics.
  • Absència de codificació lingüística.
  • Manca d'editorials.
  • Manca d'una crítica sòlida i moderna.

La Novel·la Romàntica

Aquest gènere va ser predominantment històric.

  • Primera novel·la: L’Ofrèntia de Menargues o Catalunya Agonitzant (ambientada
...
Continua llegint "L'Evolució de la Novel·la Moderna Catalana: Del Romanticisme al Naturalisme" »

Hamlet: Tragèdia de venjança i reflexió paralitzadora

Llengua i literatura2,73 KB

És un fragment de Hamlet, una obra de teatre escrita per William Shakespeare durant aproximadament els anys 1600-1601. Forma part de l’anomenat teatre elisabetià (s’escriu durant el regnat d’Elisabet I) i s’inclou dins el teatre barroc anglès. Shakespeare escriu Hamlet, d’entre les seves etapes de producció dramàtica, dins l’etapa de obres mitges (1598-1604). Pertany al subgènere de “tragèdia de venjança”.

Al llarg de l’obra Shakespeare alterna interiors i exteriors, trencant així amb la unitat de lloc que respectaven les obres clàssiques (per exemple Èdip, rei). Hamlet també trenca amb la unitat d’acció. Tampoc respecta la unitat de temps clàssica; el temps transcorregut entre el principi i el final de l’obra...

Continua llegint "Hamlet: Tragèdia de venjança i reflexió paralitzadora" »

Literatura Catalana i Crisi a l'Edat Moderna: Barroc, Renaixement i Canigó

Llengua i literatura3,26 KB

L'Edat Moderna a les Terres de Parla Catalana (Segles XVI-XVIII)

Situació Política i Social

  • Crisi Demogràfica: Marcada pel descens de població, les pestes, les males collites i l'expulsió dels moriscos de València el 1609.
  • Recessió Econòmica: Pèrdua progressiva del mercat mediterrani.
  • Domini Polític: Domini de Castella sobre la Corona d'Aragó, tot i mantenir-se la separació de regnes fins al 1716, moment en què s'aplica el Decret de Nova Planta al final de la Guerra de Successió.

Causes de l'Escassetat Cultural Catalana

L'activitat cultural catalana durant l'Edat Moderna va ser menys abundant. La situació social, econòmica i cultural dels territoris de parla catalana no va respondre a la visió positiva i optimista del context europeu....

Continua llegint "Literatura Catalana i Crisi a l'Edat Moderna: Barroc, Renaixement i Canigó" »

Anàlisi Poètica Catalana: Martí i Pol, Marçal, Verdaguer

Llengua i literatura2,57 KB

Miquel Martí i Pol

L'Elionor

Resum: Narra la història d'una noia que entra a treballar a la fàbrica (la mateixa on l'autor va entrar d'oficinista) als catorze anys. Ella seguirà fil per randa tots els passos de moltes noies que l'han precedida, i que també seran idèntics en les noies que la substituiran. Aquesta situació es repeteix amb la seva filla gran.

Forma: Versos polimètrics i sense rima.

Maria-Mercè Marçal

Brida

Resum: La realitat és vista a través de la fantasia i d'accions gairebé oníriques. La poeta es compara amb algú que roda món, però que ho fa amb plena llibertat, sense brida, a l'encalç de l'aventura, deixant que la imaginació flueixi lliurement. En la primera estrofa, declara que voldria anar a la fira dels Folls,...

Continua llegint "Anàlisi Poètica Catalana: Martí i Pol, Marçal, Verdaguer" »

Edat Moderna a Europa: Humanisme, Renaixement, Barroc i Realisme

Llengua i literatura6,52 KB

Edat Moderna

En el període del segle XVI al XVIII s'inicia a Europa l'Edat Moderna, una època de grans canvis i, sobretot, de superació de l'immobilisme de l'Edat Mitjana. Tots els canvis neixen de l'assumpció que l'home és el centre del món. Del teocentrisme de l'època medieval es passa a un antropocentrisme que ho capgira tot.

Humanisme

L'humanisme és un corrent erudit i filosòfic que va precedir el Renaixement. Es basa en l'antropocentrisme, és a dir, en un punt de vista humà.

Renaixement

El Renaixement és una època històrica de canvis que es caracteritza pel desenvolupament de les arts i les ciències. Suposa la revaloració de l'època clàssica grega i llatina. Per això, els renaixentistes consideren l'Edat Mitjana un període...

Continua llegint "Edat Moderna a Europa: Humanisme, Renaixement, Barroc i Realisme" »

Oracions compostes coordinades

Llengua i literatura2,56 KB

Mecanisme que fem servir per relacionar, mitjançant enllaços, oracions independents sense jerarquia sintàctica. Enllaç = nexes coordinants. Classe d'oracions compostes per coordinació:

  • Copulatives: el significat d'una proposició es suma a l'altra (+ i, - ni), ex: estava cansada i anàrem a descansar.
  • Disjuntives: el significat de cada proposició exclou el de l'altra (o, o bé) ex: descansa una mica, o bé llig un llibre.
  • Adversatives: una proposició expressa oposició respecte a l'altra (però, sinó) ex: Bernat sembla babau, però és molt intel·ligent.
  • Distributives: les proposicions plantegen alternança (ara… ara…, tant… com…) ex: Pablo igual que plora riu.
  • Continuatives: les proposicions expressen continuïtat (a més, i encara)
...
Continua llegint "Oracions compostes coordinades" »

Guia Completa d'Ortografia Catalana

Llengua i literatura3,62 KB

Accentuació

Agudes

S'accentuen quan acaben en VOCAL, VOCAL+S, EN, IN (síl·laba tònica - últim lloc, exemple: Ber-lín).

Planes

S'accentuen quan NO acaben en les terminacions de les agudes (síl·laba tònica - penúltim lloc, exemple: Fà-cil).

Esdrúixoles

S'accentuen sempre (síl·laba tònica - antepenúltim lloc, exemple: gim-nàs-ti-ca).

Formes Verbals

En les formes verbals, s'accentua sempre el NOSALTRES i el VOSALTRES (exemple: feia, feies, feia, féien, féieu, feien).

Apòstrof

S'apostrofen les xifres i els sigles (l'FBI, l'ESO, l'1 d'agost).

Excepcions

  1. Quan la paraula comença per un diftong creixent (io, ia, ie, uo, ua, ue; exemple: el iogurt, de iode).
  2. Els noms de lletres (exemple: la ema, la efa).
  3. L'article LA i l'article NA no s'apostrofen:
...
Continua llegint "Guia Completa d'Ortografia Catalana" »

Jacint Verdaguer i el Romanticisme Català

Llengua i literatura3,34 KB

El Romanticisme: Context Històric i Literari

El Romanticisme fou un moviment literari que va aparèixer a Alemanya i a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII. Es va estendre per Europa durant els primers decennis del XIX, fruit directe dels grans canvis econòmics, socials, ideològics i polítics produïts per la Revolució Industrial i la Revolució Francesa.

Dos Corrents del Romanticisme

Es poden distingir dos corrents dins del Romanticisme:

  • Conservador: confessional i monàrquic, va protagonitzar el període anterior al 1830 i va projectar les seves inquietuds sobre el passat medieval.
  • Liberal: irreligiós, republicà i, en certs casos, revolucionari. A partir del segon terç del segle XIX, aquest corrent entra en contradicció amb el primer
...
Continua llegint "Jacint Verdaguer i el Romanticisme Català" »

Literatura catalana dels segles XVII i XVIII

Llengua i literatura3,58 KB

Joan Timoneda

És l'autor del Cancionero anomenat Flor de enamorados. En les novel·les curtes i contes va optar pel castellà.

6. El Barroc

L'humanisme renaixentista havia divulgat les idees de reforma religiosa d'Erasme de Rotterdam, que van desembocar en la creació d'esglésies protestants. L'Església Catòlica, en contra de les noves idees, es va concretar en una profunda reforma teològica i doctrinal. Les guerres religioses entre catòlics i protestants i l'enduriment de la persecució de la Inquisició van canviar radicalment la cultura del segle XVII.

La vitalitat, l'harmonia, l'optimisme i la lluminositat del Renaixement van ser substituïts per l'exageració, el pessimisme i el tenebrisme del Barroc.

Per tant, fou un retorn a un pensament...

Continua llegint "Literatura catalana dels segles XVII i XVIII" »