Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Matemàtiques de Altres cursos

Resum de Càlcul i Àlgebra: Funcions, Asímptotes, Sistemes

Matemàtiques6,01 KB

Anàlisi de Funcions: Derivades i Extrems

Estudi de la Primera Derivada

  1. Trobar el domini de la funció. Recorda que si és un polinomi (p. ex., 8x² + 4x - 3), el domini són tots els reals (ℝ).
  2. Calcular la primera derivada (f'(x)) i trobar els valors de x on f'(x) = 0 o no existeix. Aquests són els punts crítics.
  3. Crear una taula d'intervals utilitzant els punts crítics, les restriccions del domini i ±∞.
  4. Substituir valors de prova dins de cada interval a la primera derivada f'(x):
    • Si f'(x) > 0 (+), la funció és creixent en aquest interval.
    • Si f'(x) < 0 (-), la funció és decreixent en aquest interval.
  5. Assenyalar els màxims i mínims locals: hi ha un màxim si la funció canvia de creixent a decreixent, i un mínim si canvia de decreixent
...
Continua llegint "Resum de Càlcul i Àlgebra: Funcions, Asímptotes, Sistemes" »

Mètodes d'Estimació de la Supervivència: Directe, Actuarial i Kaplan-Meier

Matemàtiques2,86 KB

Mètodes d'Estimació de la Supervivència

Es pot estimar la supervivència mitjançant quatre mètodes:

  • Mètode directe.
  • Mètode actuarial (NO és sinònim de mètode INDIRECTE).

Aquests dos primers es realitza un anàlisi de la supervivència per períodes de temps tancats.

  • Mètode de Kaplan-Meier (més utilitzat).
  • Estimació paramètrica (model exponencial). Aquest tipus de models els utilitzem en estudis de supervivència de poblacions bacterianes, de cultius cel·lulars, en simulacions demogràfiques i en radioactivitat.

Mètode Directe

- La mortalitat (M) i la supervivència (S=1-M) es calculen per a intervals significatius.

- En el càlcul de la mortalitat, els individus censurats s'eliminen del denominador (Per tant, s'exclouen del càlcul de...

Continua llegint "Mètodes d'Estimació de la Supervivència: Directe, Actuarial i Kaplan-Meier" »

Guia de correcció lingüística: barbarismes, dièresi i accentuació

Matemàtiques4,65 KB

Barbarismes: llista de correccions

A continuació, es presenta una llista de barbarismes comuns en català i les seves corresponents correccions:

  • Mármol - marbre
  • Rascacels - gratacels
  • Tabique - envà
  • Abrelatas - obrellaunes
  • Destornillador - tornavís
  • Césped - gespa
  • Pelirrojo - pèl-roig
  • Alquilar - llogar
  • Disfraz - disfressa
  • Rubia - rossa
  • Ajedrez - escacs
  • Fecha - data
  • Datos - dades
  • Abarcar - abraçar
  • Desde luego - evidentment
  • Concejal - regidor
  • Aplauso - aplaudiment
  • Párpados - parpelles
  • Borrador - esborrany
  • Billete de ida y vuelta - bitllet d'anada i tornada
  • Darme cuenta - adonar-se'n
  • Secuestro - segrest
  • Sótano - soterrani
  • Butano - butà
  • Apellido - cognom
  • Acera - vorera
  • Acantilado - penya-segat
  • Aclaración - aclariment
  • Acontecimiento - esdeveniment
  • Acostumbro - m'acostumo
  • Veranear
...
Continua llegint "Guia de correcció lingüística: barbarismes, dièresi i accentuació" »

Notes de premsa i convocatòria de premsa

Matemàtiques3,01 KB

Notes de premsa

Definició: Format bàsic per emetre informacions de manera regular i periòdica. Ha de ser molt concreta, no massa extensa i amb un format de redacció similar al d’una notícia (l’informació més important davant).

És per enviar informacions puntuals de certa importància però que no tenen prou contingut com per donar una roda de premsa. Serveixen per mantenir una dinàmica d’informació continuada amb els mitjans que van rebent periòdicament novetats sobre les nostres activitats. Mai hem d’enviar la mateixa nota redactada de manera diferent per intentar ‘colar’ una determinada informació.

Té un format de redacció pràcticament igual que una notícia, en què destaquen el lead o informació més important mantenint...

Continua llegint "Notes de premsa i convocatòria de premsa" »

Comunicació Oral i Escrita: Característiques i Text Explicatiu

Matemàtiques4,01 KB

Comunicació Oral

  • Es constitueix per sons.
  • Es realitza en presència dels interlocutors, la qual cosa implica immediatesa.
  • Hi ha coses que es donen per suposades gràcies a la situació. Elements díctics com aquí, ara...
  • Utilitza elements verbals propis i gestuals, corporals...
  • Se solen produir múltiples repeticions, interjeccions, exclamacions i onomatopeies.
  • De vegades, la sintaxi es trenca i s'usen amb certa llibertat registres diferents.
  • L'ús de l'oralitat és universal i el seu aprenentatge és espontani.
  • La parla té caràcter temporal.
  • La persona que parla té poc temps per estructurar el discurs, per això pot resultar menys precís o rigorós lingüísticament.

Comunicació Escrita

  • Es constitueix per grafies.
  • No es realitza en presència del
...
Continua llegint "Comunicació Oral i Escrita: Característiques i Text Explicatiu" »