Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Medicina i ciències de la salut

Vocabulari Llatí: Arrels, Etimologia i Locucions

Medicina i ciències de la salut3,76 KB

Arrels i derivats llatins

  • Ager, agri (m.): agrari, agrícola, agricultura.
  • Ago, agere, egi, actum: acta, acte.
  • Alter, -era, -erum: alterar, alteració, alteritat.
  • Annus, -i (m.): aniversari, anual, anuari.
  • Aqua, -ae (f.): aquarel·la, aquari, aquàtic -a.
  • Argentum, -i (n.): argentat -ada, argenter -a, argenteria.
  • Audio, audire, audiui, auditum: audició, audiència, audiòfon.
  • Aurum, -i (n.): aurífer, auri.
  • Bellum, -i (n.): bèl·lic -a, bel·licista.
  • Capio, capere, cepi, captum: capturar, captaire.
  • Caput, capitis (n.): capità, capitania, capítol, decapitar.
  • Caro, carnis (f.): carnisseria, carnívor.
  • Causa, -ae (f.): causal, causant, causar, encausar.
  • Centum (indecl.): centè -ena, centenar, centenari -ària.
  • Cognosco, cognoscere, cognoui, cognitum: cognitiu,
...
Continua llegint "Vocabulari Llatí: Arrels, Etimologia i Locucions" »

Farmacologia Bàsica: Definició, Composició i Processos d'Acció dels Medicaments

Medicina i ciències de la salut5,87 KB

Definició i Funcions del Medicament

Un medicament és tota substància o combinació de substàncies que compleixi, almenys, una de les següents funcions:

  • Tractament de malalties.
  • Prevenció de malalties.
  • Restauració, correcció o modificació de funcions fisiològiques.
  • Establiment d'un diagnòstic mèdic.

Composició dels Medicaments

En els medicaments distingim dos grups de substàncies:

  • Principi actiu: Produeix un efecte en l'organisme.
  • Excipients: Substàncies que s'afegeixen al principi actiu perquè la presentació comercial sigui estable i fàcil d'administrar.

Classificació segons l'acció

Segons on actuen, els podem classificar en:

  • Medicaments d'acció local.
  • Medicaments d'acció sistèmica o general.

Procés Farmacològic dels Medicaments

...
Continua llegint "Farmacologia Bàsica: Definició, Composició i Processos d'Acció dels Medicaments" »

Guia bàsica sobre farmacologia: composició, vies i receptes

Medicina i ciències de la salut4,26 KB

La composició dels medicaments

  • Principi actiu: és el compost que produeix l'efecte farmacològic en l'organisme. Pot tenir un o més principis actius.
  • Excipients: substàncies sense acció farmacològica que s'afegeixen al principi actiu perquè sigui estable i fàcil d'administrar.

Farmacodinàmica

És la ciència que estudia les accions i els efectes propis de cada fàrmac sobre una cèl·lula, òrgan o teixit del cos humà.

  • Medicaments d'acció local: actuen solament al lloc aplicat.
  • Medicaments d'acció sistèmica: actuen sobre tot l'organisme.

Farmacocinètica

Estudia el comportament o la resposta del medicament pel que fa a l'alliberament, l'absorció, la distribució, la metabolització i l'excreció a l'organisme fins que s'elimina.

  • Alliberament:
...
Continua llegint "Guia bàsica sobre farmacologia: composició, vies i receptes" »

El procés de col·locació d'implants dentals pas a pas

Medicina i ciències de la salut3,2 KB

Fases del tractament d'implants dentals

Preparació i diagnòstic

Preparació: Realitzada per l’odontòleg mitjançant les proves diagnòstiques adients (ortopantomografia, estudi de l'oclusió i del periodont).

Primera cirurgia: Col·locació de l'implant

  1. 1r: Acomodació del pacient a la cadira dental i preparació del camp quirúrgic amb el material i instrumental estèril previst per a utilitzar.
  2. 2n: Anestèsia (xeringa, agulla i el càrpule).
  3. 3r: Incisió de la geniva per obrir el penjoll (bisturí, periostòtom).
  4. 4t: Preparació de la cresta alveolar (fresa llarga rodona + material rotatori).
  5. 5è: Es marca el lloc on es col·locarà i comença el fresat per fer l'alvèol artificial (fisiodispensador).
  6. 6è: Control de l'eix de l’implant.
  7. 7è:
...
Continua llegint "El procés de col·locació d'implants dentals pas a pas" »

Microorganismes i la podridura de la carn

Medicina i ciències de la salut2,37 KB

1. a) En el primer cas la carn es podreix abans a causa dels microorganismes.

En el segon cas també es podreix la carn encara que estigui tapada.

1. b) Determina que els microorganismes estan a la carn i també a l’ambient fent que la carn es podreix sigui com sigui.

1. c)

1. d) Utilitza dos matrassos amb brou de contingut.

1. e) El primer brou està bullit i protegit dels microorganismes, en canvi el segon al no estar protegit dels microorganismes han fet que es deterioren.

1. f) Que la carn de Redi ja estava contaminada.

2. a) Tenía una atmósfera reductora, és a dir

2. b) Energía de rajos o el Sol.

2. c) Es trobaria a la vora del mar que es convertiran en pous d’aigua,

2. d) De molècules simple van passar a mans que van anant evolucionant...

Continua llegint "Microorganismes i la podridura de la carn" »

Alzheimer: descripció, símptomes i causes principals

Medicina i ciències de la salut3,75 KB

Alzheimer: descripció i característiques

Trastorn progressiu que fa que les cèl·lules del cervell degenerin fins que, al final, moren. És la causa més comuna de demència i no és una malaltia infecciosa. Va ser descrit pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer. També està provocat per la pèrdua de connexions entre cèl·lules nervioses; el dany s'inicia a l'hipocamp. Les neurones moren i, al final, el teixit cerebral es redueix, cosa que provoca problemes de memòria, de pensament i de comportament.

Símptomes i evolució

Els símptomes es desenvolupen lentament i empitjoren progressivament fins que interfereixen amb la vida quotidiana i la persona no pot funcionar de manera independent. Entre els signes i símptomes més comuns...

Continua llegint "Alzheimer: descripció, símptomes i causes principals" »

El bon ús dels medicaments i la recerca farmacèutica

Medicina i ciències de la salut5,49 KB

El bon ús dels medicaments

Els medicaments han salvat milions de vides. Però si se'n fa un ús inadequat, pot tenir conseqüències negatives, no només per a qui els utilitza malament, sinó per a la resta de la societat.

El mal ús consisteix, bàsicament, a no prendre el medicament tal com ho ha prescrit el metge o a prendre medicaments que no han estat prescrits pel metge ni recomanats pel farmacèutic.

Les principals conseqüències són:

  • Falta d'eficàcia de la medicació: Quan no es pren el medicament de manera adequada o se n'interromp l'administració, no es produeixen els beneficis desitjats, amb la consegüent pèrdua de qualitat de vida del pacient i l'empitjorament de la seva situació.
  • Dependència i tolerància: Es pot donar, per
...
Continua llegint "El bon ús dels medicaments i la recerca farmacèutica" »

Guia d'exemples i ortografia: S, C, Ç, Z, J, L·l, B/V

Medicina i ciències de la salut5,3 KB

Guia d'exemples per lletres catalanes

A continuació, s'ofereixen exemples de paraules agrupades per grafia i so. S'han corregit errors ortogràfics, tipogràfics i d'ús de majúscules i minúscules, mantenint tot el contingut original.

S: essa sonora i essa sorda

S:

  • sabata
  • seda
  • saber
  • suc
  • pensar
  • dansa
  • defensa
  • persa
  • ansa
  • arròs
  • barnús
  • llapis
  • tapís
  • tros
  • asimetria
  • entresòl
  • monosíl·lab
  • asèptic
  • gira-sol
  • penya-segat
  • casa
  • posar
  • camisa
  • anàlisi
  • divisió
  • endinsar
  • enfonsar
  • transitar
  • transatlàntic

SS:

  • passar
  • agressió
  • pressió
  • comissió

C i Ç

C:

  • cel
  • ceba
  • cent
  • cim
  • cendra
  • ciutat
  • ocell
  • oració
  • emoció
  • paciència
  • vacances
  • percepció
  • francès
  • Mercè
  • abundància
  • prepotència
  • ambulància

Ç:

  • plaça
  • peça
  • lliçó
  • amenaça
  • traça
  • força
  • forçut
  • cançó
  • França
  • braç
  • capaç
  • feliç
  • feroç
  • lluç
  • veloç
  • confiança
  • semblança
  • naixença

Z

  • zero
  • zeta
  • zona
  • zinc
  • zombi
  • Zaire
  • zebra
  • amazona
  • azalea
  • ozó
  • nazi
  • topazi
  • colze
  • pinzell
  • onze
  • quinze
  • esmorzar
  • rizoma
  • esquizofrènia
  • piezòmetre
  • paleozòic
  • espermatozoide
  • protozou

J

...
Continua llegint "Guia d'exemples i ortografia: S, C, Ç, Z, J, L·l, B/V" »

Guia de Tipus de Servei en Restauració: Francesa, Gueridó i Russa

Medicina i ciències de la salut3,63 KB

Servei a la francesa

Característiques

  • Col·locació d'un plat buit per la dreta del client.
  • El menjar arriba de la cuina en safates.
  • El cambrer presenta la safata per l'esquerra.
  • El client mateix se serveix amb les pinces que li ofereix el cambrer.
  • És un servei que està pràcticament en desús.

Avantatges i inconvenients de l'emplatat

Avantatges

  • Evita el malbaratament del producte, ja que el client se serveix la quantitat que desitja.

Inconvenients

  • És un servei lent.
  • El repartiment pot ser poc equitatiu.
  • Hi ha un alt risc de taques a les estovalles o al client.
  • No és adequat per a tota mena de menjar.
  • El menjar no se serveix sempre a la temperatura adequada.

Material necessari

  • Pinces de servei.
  • Safata de servei.

Servei en gueridó

Característiques

  • Propi de
...
Continua llegint "Guia de Tipus de Servei en Restauració: Francesa, Gueridó i Russa" »

Guia de Tipus de Servei en Restaurants: Americana i Anglesa

Medicina i ciències de la salut3,67 KB

Què entenem per servei de restaurant?

És la manera de servir els aliments segons el nivell de restauració de l'establiment, que es decanta per oferir un o altre tipus de servei.

Principals tipus de servei

  • Servei emplatat o a l'americana: s'emplata a la cuina i es porta directament a taula.
  • Servei a l'anglesa: el cambrer serveix des de la safata al plat del comensal.
  • Servei a la francesa: ideal per a grans banquets, es presenta una safata plena i els comensals se serveixen ells mateixos.
  • Servei en gueridó: se serveix amb l'ajuda d'una taula auxiliar anomenada gueridó, sovint per acabar de preparar o tallar el plat davant del client.
  • Servei a la russa: es presenta la peça sencera, es talla davant del client (sovint amb un gueridó) i se serveix.
...
Continua llegint "Guia de Tipus de Servei en Restaurants: Americana i Anglesa" »