Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Medicina i ciències de la salut

Concepte de salut

Concepte de salut: inclou l’absència de malalties i el benestar físic, mental, social, espiritual, sexual i mediambiental (OMS). Quan el nostre organisme deixa de fer correctament alguna de les seves funcions, es produeix un trastorn més o menys greu, anomenat malaltia. Aquestes ofereixen senyals d'un mal funcionament de l'organisme; aquests s’anomenen símptomes.

Prevenció i factors de risc

Malalties: per poder prevenir les malalties s'han de conèixer; d'això s'encarrega l’etiologia, la qual estudia el seu origen, factors de risc i mecanismes de transmissió. Factors de risc: per a cadascuna de les malalties hi ha uns factors de risc determinats.

Alguns hàbits que influeixen:

• Alimentació amb excés de greixos i sucre.

Les lleis són regles que tota societat s’imposa per tal d’afavorir la convivència entre els ciutadans. El bon ciutadà –i encara més aquell que aspira a ser un bon docent– ha de conèixer necessàriament la legislació del territori on viu.

La Constitució Espanyola de 1978

L’any 1978, el Congrés dels Diputats va aprovar l’actual Constitució.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (2006)

Cada comunitat autònoma té una llei fonamental, bàsica, que s’anomena Estatut d’Autonomia. Segons la mateixa Constitució, com ja hem llegit, en aquests estatuts és on ha d’aparèixer si el territori en qüestió té llengua pròpia o no, i el nom que ha de rebre aquesta llengua pròpia. El primer estatut valencià es va...

Prevenció i Factors de Risc: La Màxima d'Hipòcrates

La cèlebre frase d'Hipòcrates, «És més fàcil prevenir la malaltia que curar-la», subratlla la importància dels factors de risc i els estils de vida com a determinants clau de la salut.

Aquesta màxima fa referència al fet que l'aparició d'una malaltia pot generar nombrosos problemes. Si preveiem la malaltia, evitem possibles complicacions que se'n puguin derivar, les quals podrien ser incurables o deixar seqüeles permanents.

Comportaments i Hàbits que Redueixen el Risc d'Emmalaltir

Els comportaments i actituds saludables redueixen significativament la possibilitat d'emmalaltir. Aquestes activitats són beneficioses perquè contribueixen al correcte funcionament de l'organisme i...

1. Salut segons l'OMS: Una Visió Utòpica

Salut és estar en complet estat de benestar físic, psíquic i social i no només l’absència de malaltia. És utòpica perquè aconseguir aquest benestar complet és molt difícil (quasi impossible).

2. Ser Humà Holístic

Vol dir que l’home és un ésser biopsicosocial i que les parts que el configuren (factors biològics, psicològics i socials) estan interrelacionades.

3. Gràfica de Fletxes

(Aquí aniria la representació gràfica de fletxes)

4. Determinants de la Salut

Medi Ambient

• Factors físics: Elements que componen el nostre entorn (Ex: Soroll).
• Factors químics: Exposició a substàncies químiques perjudicials (Ex: CO2, plaguicides).
• Factors biològics: Presència de microorganismes que poden

Història i definició de la homeopatia

«La homeopatia és un mètode terapèutic que consisteix en donar-li al malalt (com a medicament) la substància que, en grans quantitats, és capaç de provocar en un individu sa una malaltia semblant.»

Samuel Christian Friedrich Hahnemann i els seus experiments

La homeopatia es va desenvolupar a finals del segle XVIII per part del metge alemany Samuel Christian Friedrich Hahnemann. Va descriure la preparació i el mètode d'aplicació d'ús dels medicaments que posteriorment van rebre el nom de medicaments homeopàtics. Gran coneixedor de la química, la mineralogia i la botànica, va provar en ell mateix l'escorça de quina, producte utilitzat per a tractar les febres tercianes i quartanes. Al cap d'...

Què són els policrests homeopàtics?

Dins dels medicaments homeopàtics trobem els anomenats policrests homeopàtics (del grec polys: molts i khréstos: benèfic), que podríem interpretar com a soques homeopàtiques que tenen moltes aplicacions terapèutiques associades. Són els medicaments utilitzats amb més freqüència, ja que es caracteritzen per tenir un ampli i important camp d'acció.

Es diferencien dels altres medicaments en:

• La descripció de la seva patogènesi és àmplia i els símptomes són múltiples.
• La gran experimentació que han tingut els fa valuosos, amb moltes possibilitats terapèutiques en el tractament i cura de variades malalties.

Exemples de policrests: Phosphorus, Pulsatilla, Sepia officinalis, Lycopodium clavatum,...

Tipus de llits

Tipus de llits:

Lliteres (transport i exploració)

De transport i d'exploració: per a consultes externes dels hospitals i centres de salut.

Llitera ginecològica

Llitera ginecològica.

Llits articulats

Articulat: somier metàl·lic amb tres articulacions. Alguns inclouen posicions Trendelenburg i anti‑Trendelenburg.

Llits ortopèdics i traumatològics (Judet)

Ortopèdic, traumatològic o de Judet: especialment per a pacients traumàtics amb fractures. S'hi adapta un marc balcànic que permet realitzar traccions a la zona lesionada del pacient o facilitar que s'incorpori o canviï de posició.

Llits per a pacients immòbils

Especial: pacients immobilitzats durant períodes llargs; normalment es troben en unitats especials.

Rotorest

Rotorest:

Psoriasi

La psoriasi és una malaltia crònica, no contagiosa, que normalment afecta la pell i és de caràcter inflamatori. Acostuma a produir lesions de tipus escamós que s'inflamen.

Tumors cutanis

Els tumors cutanis estan associats al càncer de pell i es caracteritzen pel creixement anormal de cèl·lules en alguna part de la superfície de la dermis. Existeixen diversos tipus i el més freqüent és el melanoma.

Classificació de les lesions

• Lesions benignes: Entre aquestes destaquen, per la seva freqüència, les berrugues, pigues, nevus, lipomes i petits angiomes, entre d'altres. Tots ells requereixen tractaments molt simples, que es realitzen amb anestèsia local i de forma ambulatòria. Aquestes lesions es poden tractar amb electrocoagulació,

Diagnòstic de malalties genètiques

Proves de diagnòstic precoç: permeten aplicar tractaments o intervencions per evitar que la malaltia es manifesti o que, si ho fa, sigui menys greu.

Hi ha 3 tipus de proves genètiques:

• Proves citogenètiques: estudien l'estructura dels cromosomes per a detectar anomalies.
• Proves bioquímiques: s'ocupen d'indagar la presència d'alteracions en proteïnes determinades.
• Proves moleculars: són anàlisis molt complexes que estudien l'ADN de l'individu per a detectar possibles mutacions.

Per a l'estudi de les malformacions s'utilitza l'ecografia. Les proves s'usen en quatre tipus d'estudis:

5.1 L'amniocentesi

És una tècnica que s'empra en el diagnòstic prenatal. Consisteix a extraure una mostra de líquid amniòtic...