Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

Etnomusicologia: estudi de la música

L'etnomusicologia és l'estudi de la música segons el seu context cultural. S'aplica a totes les músiques que existeixen arreu del món.

La música de tradició oral, també anomenada popular folklòrica o popular tradicional, inclou peces d'autor desconegut i d'origen antic. Com que són de creació col·lectiva, representen un signe d'identitat de cada cultura. Les peces de tradició oral que no són de cultura occidental també es poden considerar música culta.

Àfrica: varietat musical

Àfrica del Nord

A l'Àfrica del Nord hi predomina la cultura àrab, tot i que també hi viu la cultura amaziga. Els amazics són una cultura sense estat propi i la seva llengua, l'amazic, només es parla en algunes regions....

El Neoclassicisme (1918-1940)

Es caracteritzà per la recerca d'influències en el barroc i en el classicisme. L'estil neoclàssic busca un «retorn a l'antiguitat».

Característiques musicals

• Cerca noves sonoritats en cultures no europees i en el jazz.
• És una música totalment tonal, que s'enfronta al corrent musical atonal instaurat per Schönberg.

El Serialisme Integral (1950)

És l'evolució del dodecatonisme.

Característiques estilístiques i musicals

• Reflecteix la voluntat d'aproximar-se a la música d'una manera molt conscient i racional.
• Crea una connexió entre els sons molt més matemàtica que no pas intuitiva.
• Ordena en altura la sèrie dodecatònica de 12 notes.
• Amplia el control serial a altres elements musicals.

La Música Aleatòria

Els Instruments Musicals de Corda

Produeixen el so mitjançant la vibració de cordes tibants i posseeixen una caixa de ressonància.

Corda Fregada

El so s'obté fregant les cordes amb un arc. De més agut a més greu, els instruments són els següents:

• Violí
• Viola
• Violoncel
• Contrabaix

Corda Pinçada

El so s'obté tocant les cordes amb els dits o amb les pues.

Corda Percutiva

El so s'obté percutint (colpejant) les cordes. Un exemple d'aquest tipus d'instruments és el piano.

Els Instruments Musicals de Vent

Vent-Fusta: Classificació

Diferenciem tres tipus d'instruments de vent-fusta:

Instruments de Bisell

La vibració de l'aire es produeix en xocar amb un bisell, com ocorre en la flauta dolça i la flauta travessera.

Llengüeta Simple

El so es produeix per...

Definició de la Banda Sonora Original (BSO)

• Música
• Diàlegs
• VO (Veu en off)
• Sons (Foley i efectes)
• Silenci

Història del So al Cinema

• 1895: Invenció del Cinematògraf.
• S. XIX: Combinació del cinematògraf i el fonògraf.
• 1900: Ús d'instruments en directe.
• Anys 20: Els sons s’associen a un tipus d'escena concret.
• 1923: Lee de Forest introdueix el Phonofilm (gravar àudio sobre la mateixa pel·lícula).
• 1926: Don Juan, primera pel·lícula amb so sense diàlegs.
• 1927: El cantor de Jazz, primera pel·lícula sonora amb diàlegs.
• 1930: El so ja està completament estès en la producció cinematogràfica.

Funcions i Tipus de Bandes Sonores

Segons la Font Sonora (Origen)

• So diegètic
• So extradiegètic

Segons la Convergència entre Elements

• Música empàtica
• Música

Què és la banda sonora de una pel·lícula i quins són els seus diferents elements?

És tot allò que forma part del so de la pel·lícula i que col·labora a explicar la història i fer-la més creïble. Els seus elements són:

1. els diàlegs,
2. la música i
3. els efectes especials sonors.

Defineix els següents tipus de música en una pel·lícula:

• Música original: aquella composta expressament per a la pel·lícula.
• Música adaptada: aquella que ja estava composta abans de la pel·lícula i que apareixerà com es va compondre o que s'haurà modificat parcial o totalment.
• Diegètica: música que els personatges escolten en l'escena.
• Incidental: música que els personatges no escolten a l'escena ('falsa', fictícia).
• Leitmotiv: consisteix a associar una

1. Bloc oriental

1.1. Rossellonès

• Vocalisme tònic: 5 fonemes. Ex: terra [ˈtɛrə]
• Tancament de la vocal tònica [ɔ] a [u]. Ex: pont [punt]
• Desinència -i a la 1a persona del present d'indicatiu. Ex: Jo canti
• Construcció oracional negativa amb pas. Ex: Estic pas content
• Auxiliar ser amb verbs intransitius. Ex: som anat, ets anat

1.2. Alguerès

• Vocalisme àton: 3 sons ([a], [i], [u]).
  • [ɔ] > [u]. Ex: portal [pulˈtal]
  • [e] > [a]. Ex: persona [pɐlˈsonə]
• Distinció entre /v/ i /b/
• Article definit arcaic lo amb pronunciació [lu]
• Morfologia: Ø a la 1a persona del present d'indicatiu. Ex: Jo cant

1.3. Central

• Tancament de [ɔ] a [u] en posició àtona. Ex: posar [puˈza]
• Confusió entre [a] i [e]. Ex: mare [ˈmaɾə]
• Vocal [ɛ] oberta en posició tònica.

Guia de Fonètica i Fonologia Catalana

Realització Fonètica de les Grafies

Grafia 'b'

• [b]: en qualsevol posició i a final de mot seguida de consonant sonora.
• [p]: a final de mot o final de síl·laba seguida de consonant sorda.
• [β]: entre vocals, darrere de 's', 'l' i 'r', i davant de 'r' i 'l'.

Grafia 'p'

• [p]: realització bàsica.
• [b]: a final de mot seguida de consonant sonora.

Grafia 'v'

• [b]: realització bàsica (en dialectes que no distingeixen 'b' i 'v').
• [β]: entre vocals, darrere de 's', 'l' i 'r'.

Grafia 't'

• [t]: realització bàsica.
• [d]: a final de mot seguida de consonant sonora.

Grafia 'd'

• [d]: a final de mot seguida de consonant sonora.
• [t]: a final de mot i a final de síl·laba seguida de consonant sorda.
• [δ]: entre vocals, darrere de

El Classicisme (1740-1820)

Compositors

• Beethoven
• Haydn
• Boccherini
• Mozart

Canvis

• Predomini de la música instrumental sobre la vocal.
• Canvi total en la concepció de l'artista.
• Aparició del pianoforte.
• Nous gèneres: música de cambra, lied (poema cantat acompanyat per un piano).

La Il·lustració

Renovació de les ciències, la filosofia, la política i la societat (segle XVIII). La música havia de ser entretinguda, expressiva, clara i amb referències al contrapunt. Havia de ser universal, sense fronteres. "L'essencial de la música és commoure."

Preclassicisme

Període de transició entre el Barroc i l'estil plenament clàssic.

El Rococó

Terme que prové de l'arquitectura. Neix a França (1730). Decoració molt carregada, formes ondulades, petxines.....

MÚSICA BARROCA:

S'emmarca entre el sorgiment de l'òpera l'any 1600 i la mort del compositor alemany Johann Sebastian Bach, el 1750. Durant aquesta època va aparèixer una important forma profana que intentava recuperar el teatre clàssic grec: l'òpera. Va sorgir a Itàlia com una compossició complexa de caràcter narratiu que es representava escènicament. Era escrita per orquestra, cor i solistes vocals i feia servir melodia acompanyada.

PARTS ÒPERA:

PART INSTRUMENTAL: obertura - introducció obra / interludi - secció intercalada entre les parts vocals. PART VOCAL I INSTRUMENTAL: recitatiu - part semicantada / ària - part en què 1 o 2 solistes canten / cor - part que interpreten tots o gran part dels personatges secundaris.

MÚSICA VOCAL

Acústica: Ciència i Orígens Històrics

L'Acústica és la ciència que estudia el so. Té el seu origen a l'Antiga Grècia i Roma fa més de 2000 anys.

Pioners en l'Estudi del So

• Pitàgores va ser el primer a estudiar la música de manera científica.
• Aristòtil va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l'aire.
• Gioseffo Zarlino, Galileu Galilei i Marsenne van descobrir independentment les lleis de la corda vibrant.

Conceptes Fonamentals de l'Interval i Mesura

Interval

Distància entre dues notes.

Octava

Distància en la qual una nota vibra el doble de freqüència que la seva homòloga anterior.

Cent

Unitat més petita per mesurar distàncies entre dues notes musicals.

Coma temperada

Unitat de mesura entre dues notes musicals.

Coma