Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

Què és la Coreografia?

La coreografia és la successió de diferents passos i moviments que s'executen de manera harmònica al ritme de la música. Aquests passos s'uneixen i s'estructuren mitjançant les frases musicals. Cadascuna d'elles té 8 temps.

Tipus de Coreografies

• Coreografia Monòloga: Depèn d'una sola persona. És una de les coreografies minoritàries entre les modernes i s'aplica, principalment, a obres literàries, òperes, etc.
• Coreografia Grupal: És la dansa més utilitzada a tot el món. La construeix un coreògraf, qui corregeix els moviments. Els grups solen ser de 6 a 10 persones.
• Coreografia Distributiva: Molt utilitzada actualment. El ballarí principal fa actes diferents, però s'uneix al grup en altres moments. Per

La música al canvi de segle XIX-XX: Nacionalisme, Postromanticisme, Impressionisme

Nacionalisme

Afegeixen trets de la música popular.

Context polític

Revolucions burgeses 1848: Itàlia i Alemanya -> polític. Independències: Bèlgica, Polònia, Irlanda i Grècia.

Evolució

1er nacionalisme (1850-1900). Característiques:

• Inspiració en la música popular.
• Utilització d'escales pròpies: pentatònica, tons sencers, modals.
• Noves formes basades en danses i cançons folklòriques.
• Tres escoles: russa, escandinava i txeca.

2n nacionalisme (1900-1950): escoles: Hongria i Espanya.

1er Nacionalisme: Escola Russa (Txaikovski)

Precursor: Mihail Glinka a partir de "Una vida pel tsar". Primer recolector de folklore rus, és mestre i influeix als altres.

Escola

Serialisme Integral

El serialisme integral representa una evolució del dodecafonisme, creat per Pierre Boulez i utilitzat per primera vegada en la seva obra Estructures I. Aquest sistema estableix un ordre no només per a la successió de les alçades, sinó també per a les durades i les dinàmiques. Aquestes sèries es repeteixen al llarg de l'obra. La tècnica s'anomena serialisme integral per diferenciar-la del serialisme limitat del dodecafonisme. Entre els compositors que van utilitzar aquest sistema destaquen Karlheinz Stockhausen, Ernst Krenek i Milton Babbitt.

Música Concreta

La música concreta, els fonaments teòrics i estètics de la qual van ser originats per Pierre Schaeffer, està lligada a l'aparició de dispositius que permetien...

Cool Jazz: El Retorn a la Calma

Aquest estil busca la serenitat després de la intensitat del bebop. Els seus principals exponents són Miles Davis (trompetista) i Lennie Tristano (pianista). Un exemple destacat és "WOW" de Lennie Tristano.

Third Stream: Fusió amb la Música Clàssica

Aquest estil fusiona el jazz amb la música clàssica, posant per primera vegada la composició per damunt de la interpretació. Els seus principals exponents inclouen Gil Evans, Miles Davis i Dave Brubeck. Un exemple és "Bluette" de Dave Brubeck.

Hard Bop: El Retorn Agressiu al Bebop

El Hard Bop representa un retorn al bebop, però amb una intensitat encara major, incorporant elements de la música clàssica europea com el minuet, el lied o el vals. El seu principal...

1. L'Homme Armé (Kyrie)

Autor: Guillaume Dufay

Context

Renaixement, 1a generació.

Característiques

• Gènere: Música vocal, religiosa, litúrgica.
• Timbre: 4 veus (soprano, alt, tenor, baix).
• Forma: Kyrie (Ordinari de missa, missa de tenor).
• Dinàmica: Mesa di voce.
• Melodia: Graus conjunts, àmbit reduït.
• Ritme: Ternari combinat amb binari.
• Textura: Contrapunt imitatiu (part A); bicini, contrapunt imitatiu (part B).

Conclusions

• Contrafacte: Utilitzar música antiga per a crear una composició nova.
• Missa de tenor: La melodia preexistent és profana.

2. Mille Regretz

Autor: Josquin des Prez

Context

Renaixement, 2a meitat del s. XV i tot el s. XVI (estil internacional).

Característiques

• Gènere: Vocal profana.
• Timbre: 4 veus (soprano, alt, tenor, baix) i llaüt.

Modes gregorians

Són 8 i es diferencien entre si per les notes tenor (nota principal) i finalis (acabava en la nota).

Modes rítmics

El principal era el trotaic (blanca negra), el dàctic (blanca negra negra) i el làmbic (negra blanca).

Música vocal PROFANA

• Textura monódica, acompanyament musical
• Caràcter lúdic o d’entreteniment amb textos religios o i profans (amorosos i històrics)
• Llengua pròpia de cada indret (vernacles)
• Interpretada per veus masculines i femenines en espais públics i en ambients cortesants.
• Cant gregorià
• Monòdica sense acompanyament
• Al servei del text litúrgic
• En la llengua de l’església: llatí
• Veus masculines, esglésies i monestirs.
• Amor cortès
• · Sublimació de la dama al cavaller
• · Poesia amorosa i eròtica, vasallatge.

La música Galicia:

Aquesta comunitat té una llengua pròpia, en aquest cas el gallec amb un caràcter i una personalitat particular.

• Les cançons típiques de la comunitat de Galícia acostumen a associar-se amb els oficis antics: les arrandas o les canciones de canteros.
• Entre els balls podem destacar, Las damas y los galanes, que és molt serè i respectuós.

Instruments característics: la gaita el charrasco i la zanfona, entre d’altres.

Els procedents del jazz Work song:

Eren les cançons que cantaven els esclaus mentres treballaven.

• Eren cançons improvisades.
• El tema sempre era sobre el treball.

No tenim cap work song, ho coneixem per boca a boca.

Espiritual negre:

El que cantaven els negres a les misses. Música religiosa. A vegades es feia...