Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

Música Barroca: Anàlisi d'Obres Clave

Música2,94 KB

Les Quatre Estacions (Vivaldi)

Moviment 3

Les veus intermèdies serveixen de farcit harmònic per a violí solista i orquestra de corda fregada (violí I, II i viola) i baix continu (violoncel, contrabaix i clavicèmbal). Dinàmica per terrasses. Aquest moviment pertany al tercer dels quatre concerts, Les Quatre Estacions, una obra descriptiva o programàtica. Cadascun dels concerts evoca una estació de l'any, i un sonet acompanya cada concert.

Dido i Enees (Purcell)

Lament de Dido

Música vocal profana del Barroc anglès (segle XVII). La història es basa en l'Eneida de Virgili: Enees, fugint de la destrucció de Troia, s'enamora de Dido, però l'ha d'abandonar, ja que els déus el van cridar per anar a Itàlia per a fundar una nova Troia. El...

Continua llegint "Música Barroca: Anàlisi d'Obres Clave" »

Anàlisi d'Obres Clau del Barroc: Bach, Monteverdi, Händel i Vivaldi

Música4,28 KB

Concert de Brandemburg núm. 2 en Fa Major

Bach / Barroc / Segle XVIII / Alegre, brillant. Melodia vigorosa que s'anuncia en els primers compassos pel tutti i serveix de ritornello del primer moviment. El segon tema és el que interpreta cada solista i apareix 8 vegades. Ritme marcat, compàs quaternari. Allegro. Concerto grosso: ràpid-lent-ràpid. Els instruments solistes s'oposen amb el tutti. Fa major amb modulacions a altres modalitats. Dos conjunts instrumentals: Concertino: trompeta, flauta de bec, oboè i violí. Ripieno: 2 violins, viola, violoncel. Dinàmica per terrasses. És el segon dels 6 concerts de Brandemburg. Va rebre influència de la música italiana, concretament dels concerts de Vivaldi. Aquesta influència es pot apreciar...

Continua llegint "Anàlisi d'Obres Clau del Barroc: Bach, Monteverdi, Händel i Vivaldi" »

Evolució Musical: Indie, Pop Clàssic, Disco i Hip-Hop

Música3,16 KB

Música Independent (Indie Pop/Rock)

Aquest és el punt d'origen del que s'anomena música independent o pop independent, que continua vigent a principis del segle XXI, sorgida de les companyies discogràfiques independents.

Exemples destacats de música independent

  • Nirvana, All Apologies
  • The Police, Every Breath You Take
  • U2, With or Without You

5.1 El Pop i el Rock Més Clàssic (Mainstream)

El mainstream (‘corrent principal’) és una línia musical basada en els estils de rock i pop més clàssics. Es diu corrent principal perquè és el corrent que és més popular.

Grans figures del Pop i Rock Clàssic

Artistes com Bruce Springsteen, Phil Collins i el grup Dire Straits van definir l'època, juntament amb Michael Jackson, amb èxits com Billie

...
Continua llegint "Evolució Musical: Indie, Pop Clàssic, Disco i Hip-Hop" »

Història de la Música: Conceptes Clau i Compositors Essencials

Música3,69 KB

Música Grega

  • Monòdica.
  • Practicava la improvisació.
  • No es conserven partitures perquè les guardaven a la memòria.

Cant Gregorià

  • Única línia melòdica.
  • Cants antifonals.
  • Es canta a capella.
  • A cada síl·laba del text correspon un so.

El Trobador

  • Classe social elevada, superiors als joglars.
  • Componen i canten les seves obres.

Cantigues de Santa Maria

  • Manuscrit amb il·lustracions i melodies.
  • Conté més de 400 melodies de lloança de la Mare de Déu en gallec.

Cant de la Sibil·la

  • Es canta la Nit de Nadal a esglésies catalanes.
  • Un infant disfressat de Sibil·la Eritrea entona uns versos profetitzant la vinguda de Jesucrist.

Llibre Vermell de Montserrat

  • Llibre que va ser copiat a finals del segle XIV.
  • Servia per entretenir els pelegrins.

Misteri d'Elx

  • Representació
...
Continua llegint "Història de la Música: Conceptes Clau i Compositors Essencials" »

Grups Musicals: Instrumentals, Vocals i Beethoven

Música4,15 KB

Grups Instrumentals

Orquestra Simfònica

L'orquestra simfònica és la formació que reuneix les famílies instrumentals tradicionals: cordòfons, aeròfons, membranòfons i idiòfons. Va sorgir a l'època del Barroc, quan el compositor Claudio Monteverdi va compondre l'òpera L'Orfeu. A la partitura va indicar tots els instruments que volia que la interpretessin.

Música de Cambra

Els grups que interpreten música de cambra estan formats per pocs instruments, normalment de corda i de vent. L'agrupació per excel·lència és el quartet de corda, format per:

  • Dos violins
  • Una viola
  • Un violoncel

Dins la música de cambra també es troben duos, trios, quintets i combinacions amb altres instruments, com el piano.

Banda

La banda reuneix molts instruments de...

Continua llegint "Grups Musicals: Instrumentals, Vocals i Beethoven" »

Música Medieval: Notació, Cant Gregorià i Polifonia

Música5,66 KB

Context Sociocultural Europeu al Segle IX

Gran part d’Europa es trobava unida pel cristianisme. L'estructura social es dividia principalment en:

  • Poders dominants: El poder religiós (l'Església) i el poder civil (emperadors, reis).
  • Noblesa i clergat: La noblesa, amb relacions de dependència feudal (cavallers i senyors). En un nivell similar de poder es trobaven els alts càrrecs eclesiàstics com abats i bisbes. El sistema feudal i les croades van afavorir el desenvolupament de la música profana, paral·lelament a la ja existent música religiosa.
  • El poble: Majoritàriament pagès, pobre i sense accés generalitzat a la cultura escrita, dedicat a servir els seus senyors. Aquesta societat també va ser bressol de formes musicals populars i,
...
Continua llegint "Música Medieval: Notació, Cant Gregorià i Polifonia" »

Guia Completa de Teoria Musical: Pentagrama, Gèneres, Compàs i Més

Música3,5 KB

El Pentagrama i les Línies Addicionals

El pentagrama és el suport on s'escriu la música. Consisteix en 5 línies horitzontals i paral·leles on es col·loquen els distints signes musicals.

Les línies addicionals són unes línies imaginàries que solen aparèixer a baix, a dalt o al centre de la nota musical. Serveixen per a aquelles notes que són massa agudes o greus i no caben al pentagrama.

Gèneres Musicals: Una Classificació General

Els gèneres musicals són la classificació general de la música:

  1. Música pura: No intenta descriure res. Exemple: la simfonia.
  2. Música descriptiva: Tendeix a descriure certes situacions extramusicals. Ex: les quatre estacions de Vivaldi.
  3. Música religiosa: Música per a interpretar-se dins de l'àmbit religiós.
...
Continua llegint "Guia Completa de Teoria Musical: Pentagrama, Gèneres, Compàs i Més" »

Música a l'Àfrica Subsahariana i Magrib: Història i Compositors Catalans i Espanyols

Música4,54 KB

Música a l'Àfrica

Participativa, ritual

Marcada per la llengua i la religió

L'Àfrica Subsahariana

El Magrib

Repertori relacionat amb la vida quotidiana:

  • Importància del ritme
  • Relació amb el ball
  • Repetició com a principi musical
  • Cant de crida i resposta

Àrees geogràfiques:

  • Occidental: costa de Guinea
  • Central: el Congo, el Zaire, Angola
  • Khoi-San: boiximans i hotentots

Repertori culte i popular:

  • Ús de modes
  • Monofonia
  • Melodia molt adornada
  • Escales de set notes
  • Intervals d'un quart de to

Instruments destacats:

Djembe, atumpan, muheme, limba, balafon, kora, llaüt, darbukka.

  • La cultura s'ha transmès oralment de generació en generació, i és molt rica.
  • Àfrica està dividida en dues zones principals: al nord, els països àrabs (Magrib), i al sud, els països
...
Continua llegint "Música a l'Àfrica Subsahariana i Magrib: Història i Compositors Catalans i Espanyols" »

Evolució de la Música Barroca: Polifonia, Òpera i Oratori Post-Trento

Música3,73 KB

Primera Etapa: Música Post-Trento i Naixement de l'Òpera

Després del Concili de Trento, la polifonia es feia amb l'esquema de la cantinella, amb les següents veus:

  • Soprano: melodia principal
  • Contralt: veu d'acompanyament
  • Tenor: veu d'acompanyament
  • Baix: veu d'acompanyament

Al teatre, la polifonia vocal no era factible per a l'enteniment de l'obra.

Música Profana: L'Estil Recitatiu i l'Òpera

La música profana presentava diferents estils i formes. L'estil recitatiu cantat tenia l'objectiu d'entendre el context.

L'òpera és una forma musical externa que anirà evolucionant. És de temàtica històrica i heroica. La seva estructura inclou:

  • Obertura: sèrie de simfonies instrumentals o cantades (o alternant).
  • Actes (1-5): escenes dividides en:
    • Àries
...
Continua llegint "Evolució de la Música Barroca: Polifonia, Òpera i Oratori Post-Trento" »

Evolució del Jazz: Chicago, Swing i Be-bop

Música3,14 KB

Chicago

Grup: De 6 a 9 músics
Instruments:

  • Secció rítmica: piano, bateria, contrabaix
  • Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó

Què sentim?
Després d'una introducció del piano, l'orquestra toca el tema (AABA) per a continuació iniciar-se la roda d'improvisacions individuals dels diferents instruments. Predomina la melodia interpretada per la trompeta amb un diàleg amb el trombó i el clarinet en la tessitura aguda. Juntament amb la beguda, el jazz era el segon protagonista en els locals nocturns de la ciutat durant els anys de la Llei Seca. És a Chicago on aquesta música es comença a anomenar jazz. És considerada l'Edat d'Or del jazz.

Característiques

Durada: 6,9 minuts
Ritme: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i guitarra
Melodia:

...
Continua llegint "Evolució del Jazz: Chicago, Swing i Be-bop" »