Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

Les Quatre Estacions (Vivaldi)

Moviment 3

Les veus intermèdies serveixen de farcit harmònic per a violí solista i orquestra de corda fregada (violí I, II i viola) i baix continu (violoncel, contrabaix i clavicèmbal). Dinàmica per terrasses. Aquest moviment pertany al tercer dels quatre concerts, Les Quatre Estacions, una obra descriptiva o programàtica. Cadascun dels concerts evoca una estació de l'any, i un sonet acompanya cada concert.

Dido i Enees (Purcell)

Lament de Dido

Música vocal profana del Barroc anglès (segle XVII). La història es basa en l'Eneida de Virgili: Enees, fugint de la destrucció de Troia, s'enamora de Dido, però l'ha d'abandonar, ja que els déus el van cridar per anar a Itàlia per a fundar una nova Troia. El...

Concert de Brandemburg núm. 2 en Fa Major

Bach / Barroc / Segle XVIII / Alegre, brillant. Melodia vigorosa que s'anuncia en els primers compassos pel tutti i serveix de ritornello del primer moviment. El segon tema és el que interpreta cada solista i apareix 8 vegades. Ritme marcat, compàs quaternari. Allegro. Concerto grosso: ràpid-lent-ràpid. Els instruments solistes s'oposen amb el tutti. Fa major amb modulacions a altres modalitats. Dos conjunts instrumentals: Concertino: trompeta, flauta de bec, oboè i violí. Ripieno: 2 violins, viola, violoncel. Dinàmica per terrasses. És el segon dels 6 concerts de Brandemburg. Va rebre influència de la música italiana, concretament dels concerts de Vivaldi. Aquesta influència es pot apreciar...

Música Independent (Indie Pop/Rock)

Aquest és el punt d'origen del que s'anomena música independent o pop independent, que continua vigent a principis del segle XXI, sorgida de les companyies discogràfiques independents.

Exemples destacats de música independent

• Nirvana, All Apologies
• The Police, Every Breath You Take
• U2, With or Without You

5.1 El Pop i el Rock Més Clàssic (Mainstream)

El mainstream (‘corrent principal’) és una línia musical basada en els estils de rock i pop més clàssics. Es diu corrent principal perquè és el corrent que és més popular.

Grans figures del Pop i Rock Clàssic

Artistes com Bruce Springsteen, Phil Collins i el grup Dire Straits van definir l'època, juntament amb Michael Jackson, amb èxits com Billie

Música Grega

• Monòdica.
• Practicava la improvisació.
• No es conserven partitures perquè les guardaven a la memòria.

Cant Gregorià

• Única línia melòdica.
• Cants antifonals.
• Es canta a capella.
• A cada síl·laba del text correspon un so.

El Trobador

• Classe social elevada, superiors als joglars.
• Componen i canten les seves obres.

Cantigues de Santa Maria

• Manuscrit amb il·lustracions i melodies.
• Conté més de 400 melodies de lloança de la Mare de Déu en gallec.

Cant de la Sibil·la

• Es canta la Nit de Nadal a esglésies catalanes.
• Un infant disfressat de Sibil·la Eritrea entona uns versos profetitzant la vinguda de Jesucrist.

Llibre Vermell de Montserrat

• Llibre que va ser copiat a finals del segle XIV.
• Servia per entretenir els pelegrins.

Misteri d'Elx

• Representació

Grups Instrumentals

Orquestra Simfònica

L'orquestra simfònica és la formació que reuneix les famílies instrumentals tradicionals: cordòfons, aeròfons, membranòfons i idiòfons. Va sorgir a l'època del Barroc, quan el compositor Claudio Monteverdi va compondre l'òpera L'Orfeu. A la partitura va indicar tots els instruments que volia que la interpretessin.

Música de Cambra

Els grups que interpreten música de cambra estan formats per pocs instruments, normalment de corda i de vent. L'agrupació per excel·lència és el quartet de corda, format per:

• Dos violins
• Una viola
• Un violoncel

Dins la música de cambra també es troben duos, trios, quintets i combinacions amb altres instruments, com el piano.

Banda

La banda reuneix molts instruments de...

Context Sociocultural Europeu al Segle IX

Gran part d’Europa es trobava unida pel cristianisme. L'estructura social es dividia principalment en:

• Poders dominants: El poder religiós (l'Església) i el poder civil (emperadors, reis).
• Noblesa i clergat: La noblesa, amb relacions de dependència feudal (cavallers i senyors). En un nivell similar de poder es trobaven els alts càrrecs eclesiàstics com abats i bisbes. El sistema feudal i les croades van afavorir el desenvolupament de la música profana, paral·lelament a la ja existent música religiosa.
• El poble: Majoritàriament pagès, pobre i sense accés generalitzat a la cultura escrita, dedicat a servir els seus senyors. Aquesta societat també va ser bressol de formes musicals populars i,

El Pentagrama i les Línies Addicionals

El pentagrama és el suport on s'escriu la música. Consisteix en 5 línies horitzontals i paral·leles on es col·loquen els distints signes musicals.

Les línies addicionals són unes línies imaginàries que solen aparèixer a baix, a dalt o al centre de la nota musical. Serveixen per a aquelles notes que són massa agudes o greus i no caben al pentagrama.

Gèneres Musicals: Una Classificació General

Els gèneres musicals són la classificació general de la música:

1. Música pura: No intenta descriure res. Exemple: la simfonia.
2. Música descriptiva: Tendeix a descriure certes situacions extramusicals. Ex: les quatre estacions de Vivaldi.
3. Música religiosa: Música per a interpretar-se dins de l'àmbit religiós.

Música a l'Àfrica

• La cultura s'ha transmès oralment de generació en generació, i és molt rica.
• Àfrica està dividida en dues zones principals: al nord, els països àrabs (Magrib), i al sud, els països

Primera Etapa: Música Post-Trento i Naixement de l'Òpera

Després del Concili de Trento, la polifonia es feia amb l'esquema de la cantinella, amb les següents veus:

• Soprano: melodia principal
• Contralt: veu d'acompanyament
• Tenor: veu d'acompanyament
• Baix: veu d'acompanyament

Al teatre, la polifonia vocal no era factible per a l'enteniment de l'obra.

Música Profana: L'Estil Recitatiu i l'Òpera

La música profana presentava diferents estils i formes. L'estil recitatiu cantat tenia l'objectiu d'entendre el context.

L'òpera és una forma musical externa que anirà evolucionant. És de temàtica històrica i heroica. La seva estructura inclou:

• Obertura: sèrie de simfonies instrumentals o cantades (o alternant).
• Actes (1-5): escenes dividides en:
  • Àries

Chicago

Grup: De 6 a 9 músics
Instruments:

• Secció rítmica: piano, bateria, contrabaix
• Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó

Què sentim?
Després d'una introducció del piano, l'orquestra toca el tema (AABA) per a continuació iniciar-se la roda d'improvisacions individuals dels diferents instruments. Predomina la melodia interpretada per la trompeta amb un diàleg amb el trombó i el clarinet en la tessitura aguda. Juntament amb la beguda, el jazz era el segon protagonista en els locals nocturns de la ciutat durant els anys de la Llei Seca. És a Chicago on aquesta música es comença a anomenar jazz. És considerada l'Edat d'Or del jazz.

Característiques

Durada: 6,9 minuts
Ritme: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i guitarra
Melodia: