Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Secundària

Història de la Música: De l'Edat Mitjana al Segle XXI

Música2,79 KB

Cronologia de les èpoques musicals

  • 100 a.C. - Segle V d.C.: Caiguda de l'Imperi Romà.
  • Segle V - 1492: Edat Mitjana (Descobriment d'Amèrica).
  • 1492 - 1600: Renaixement.
  • 1600 - 1750: Barroc (Mort de Bach).
  • 1750 - 1810: Classicisme.
  • 1810 - 1900: Romanticisme.
  • Segle XX - XXI: Època contemporània.

L'Edat Mitjana: Feudalisme i Societat

L'Edat Mitjana s'estén des del segle V fins al segle XV. Es divideix en dues etapes principals:

  • Art romànic i feudalisme.
  • Art gòtic i el sorgiment de les ciutats.

El feudalisme era una relació d'intercanvi basada en una estructura piramidal. El rei demanava fidelitat als nobles i, a canvi, els concedia terres (feus). Al feu hi havia el castell i els camps: al castell vivien els nobles i als camps els camperols, que lliuraven...

Continua llegint "Història de la Música: De l'Edat Mitjana al Segle XXI" »

Història de la Música: Del Gregorià al Romanticisme

Música2,64 KB

Classificació de la música

Música artística: L'escoltem o la interpretem per plaer, sense cap intenció definida.

Música funcional: És tota la música composta per encàrrec o triada especialment per a una finalitat concreta a la qual s'ha d'adaptar.

El Cant Gregorià

  • Textura: Monòdica, una sola veu, col·lectiu.
  • Timbre: Vocal, a capella, sense instruments.
  • Text: Sempre en llatí.
  • Compositors: Anònims (no signaven per humilitat).
  • Moviment: Lent, sense presses, sense pulsació marcada.
  • Ritme: Lliure, depenent del text, sense compàs, no gens repetitiu.
  • Melodia: Llarga, segons la frase del text o de la vocal, que s'allarga.
  • Caràcter: De recolliment, relaxant.

Melismàtic: En una mateixa síl·laba, moltes notes.
Sil·làbic: A cada nota, una síl·laba....

Continua llegint "Història de la Música: Del Gregorià al Romanticisme" »

Música profana i instrumental del Renaixement

Música2,87 KB

El cant en el palau

Desenvolupament de noves formes en la música profana

En el palau es desenvolupen formes noves en la música profana, relacionades amb la literatura. En aquest període, es considera que la música és un signe de distinció i refinament. Per això, es destina a l'entreteniment i l'esbarjo de les minories cultes i s'interpreta en les cambres o habitacions dels palaus.

Formes vocals representatives del Renaixement

Les formes vocals de música més representatives del Renaixement són el madrigal, l'òpera in musica i, a Espanya, el villancet.

Els compositors més destacats de música vocal profana són: Iacopo Peri, Luca Marenzio i Claudio Monteverdi.

El Villancet

El villancet és una forma polifònica d'origen popular i de temàtica...

Continua llegint "Música profana i instrumental del Renaixement" »

Fonètica bàsica: barbarismes, diftong, hiat i fonemes

Música2,92 KB

Barbarismes

Barbarismes: Els mots que s'introdueixen en una llengua procedents d'una altra i que les autoritats acadèmiques que vetllen per la puresa de la primera no accepten.

Diftong

Diftong: La pronunciació en un sol cop de veu de dues grafies vocàliques.

Triftong

Triftong: La pronunciació en un únic cop de veu d'un diftong creixent seguit d'un de decreixent.

Exemples de diftong i triftong

  • a) guai/tar
  • b) i intervocàlica + diftong decreixent: tra/ieu

Hiat

Hiat: La pronunciació per separat de dues grafies vocàliques contigües.

  • agra/ir
  • su/i/cidi

Perífrasis verbals

Perífrasis verbals: Grup de mots entre els quals hi ha un mínim de dos verbs i que equivalen a un concepte.

Sons graduals

Sons graduals: Totes les grafies i, o i u que fonèticament es...

Continua llegint "Fonètica bàsica: barbarismes, diftong, hiat i fonemes" »

Història i Conceptes Clau de la Música: Dinàmica, Gravació i So

Música2,71 KB

Descripció Musical i Dinàmica Sonora

Albert W. Ketelbey: El Mestre Descriptiu

Albert W. Ketelbey (1875 - 1959) va ser compositor, editor de música i director musical d'una discogràfica anglesa. Va escriure molta música coneguda per la seva força descriptiva.

La Intensitat (Dinàmica Musical)

La intensitat fa referència al volum d'emissió, més o menys fort, i pot afectar una nota o passatge musical. La dinàmica es pot expressar de dues maneres: en forma verbal o en forma gràfica.

Nivells d'Intensitat Sonora

  • Pianissimo (pp): Poca intensitat de so.
  • Piano (p): Poca intensitat de so suau.
  • Mezzopiano (mp): Intensitat de so mitjana tirant a piano.
  • Mezzoforte (mf): Intensitat de so mitjana tirant a forta.
  • Forte (f): Intensitat de so forta.
  • Fortissimo
...
Continua llegint "Història i Conceptes Clau de la Música: Dinàmica, Gravació i So" »

Compositors del Barroc: Bach, Händel, Vivaldi i Soler

Música2,34 KB

J.S. Bach (1685-1750)

Johann Sebastian Bach va ser un organista, clavecinista, violinista, mestre de capella i compositor alemany. Considerat per molts el músic més gran de tots els temps, va compondre obres profanes i religioses:

  • Música vocal religiosa: 4 passions, oratoris, el Magnificat i 200 cantates.
  • Música vocal profana: 30 cantates.
  • Música orquestral: 6 Concerts de Brandenburg.
  • Teclat: Variacions Goldberg, fugues, toccates i la cèlebre Toccata i fuga en Re menor.

Dades extra: Va ser operat de la vista per John Gray, es va casar dues vegades, va tenir 20 fills i en van sobreviure 10.

G.F. Händel (1685-1759)

Compositor alemany establert a Londres, va escriure obres religioses i profanes:

  • Música vocal profana: Més de 40 òperes, cantates
...
Continua llegint "Compositors del Barroc: Bach, Händel, Vivaldi i Soler" »

Característiques i formes de la música barroca

Música4,42 KB

Característiques de la música barroca

Dins del llenguatge musical barroc es van donar una sèrie d'importants novetats que van atorgar a este període una sonoritat característica indiscutible. A continuació, destaquem les més importants:

La melodia acompanyada

Els compositors del Barroc van considerar excessiva la complexitat a què havia arribat el contrapunt renaixentista, ja que així no es podia expressar cap tipus de sentiment. Per això, una de les innovacions que van crear és l'ús de la melodia acompanyada (una sola melodia amb acompanyament instrumental). Esta tècnica els permetia comprendre el text i transmetre una major expressivitat. El camp on més es va desenvolupar va ser en l'òpera.

El baix continu

És una línia de notes...

Continua llegint "Característiques i formes de la música barroca" »

Classicisme Musical: Periodització, Compositors i Formes Clau

Música6,68 KB

Periodització i Context Històric del Classicisme

Dues Formes de Perioditzar el Classicisme

  • Una proposta situa l'inici l'any 1750, amb la mort de J.S. Bach, i el final el 1827, quan mor Beethoven.
  • Una altra opció també comença el 1750, però acaba l'any 1800, coincidint amb l'inici del romanticisme literari a Alemanya.

L'Etapa de la Il·lustració i l'Exaltació de la Raó

Es creia fermament que la ciència i la cultura podien transformar i millorar la societat.

El Despotisme Il·lustrat

"Tot per al poble, però sense comptar amb el poble".

  • Els reis i dirigents, teòricament, treballaven pel benestar del poble, però aquest no tenia cap veu ni vot.

La Revolució Francesa (1789)

  • Aquesta revolució marca la fi del poder de la noblesa i l'ascens polític
...
Continua llegint "Classicisme Musical: Periodització, Compositors i Formes Clau" »

El Barroc Musical (1600-1750): Conceptes Clau, Òpera i Compositors

Música3,71 KB

El Barroc Musical: 1600-1750

Context Social i Econòmic

Durant el Barroc, la noblesa i l'Església gaudien demostrant el seu poder econòmic a través del mecenatge artístic.

La Camerata Fiorentina: Origen de l'Estètica Barroca

La Camerata Fiorentina va ser un grup de persones que va marcar l'estètica musical del Barroc, establint les normes que s'havien de seguir. Estava formada per individus de totes les classes socials.

Innovacions Musicals i el Naixement de l'Òpera

En música, es va finalitzar l'ús estricte del contrapuntisme, ja que dificultava la comprensió del text. Els compositors es van inspirar en les tragèdies gregues per a crear l'òpera.

Terminologia Clau de l'Òpera i la Música Sacra

  • BÚFA: Òpera còmica que es burlava dels rics.
...
Continua llegint "El Barroc Musical (1600-1750): Conceptes Clau, Òpera i Compositors" »

Història de la Música Moderna: Del Disco al Rock Català

Música2,95 KB

La música disco

Apareix cap al 1970. Aquest estil reuneix elements del soul i del funk, però amb un ritme més marcat i simplificat. Alguns dels seus màxims exponents són: Chic, ABBA, Bee Gees, Gloria Gaynor i Donna Summer.

El mainstream

Són els corrents musicals que representen els gustos majoritaris del gran públic, ja sigui dins del rock (com Bruce Springsteen, Rod Stewart o Dire Straits) o dins del pop (Whitney Houston, Madonna, Michael Jackson amb Thriller).

Els Països Catalans

Apareixen grups de rock progressiu com Màquina! o Música Dispersa. La combinació d'aquest rock amb les sonoritats mediterrànies dona lloc a un moviment anomenat Ona Laietana, amb grups com:

  • Orquestra Mirasol
  • Companyia Elèctrica Dharma
  • Orquestra Plateria

Durant...

Continua llegint "Història de la Música Moderna: Del Disco al Rock Català" »