Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Oposicions

Comentari expositiu-argumentatiu

Jesús Tusón ens explica, a partir d'un fragment del seu llibre La introducció a la lingüística, el concepte de planificació lingüística i tot allò que aquesta comporta.

Des del punt de vista del contingut, atenent al fet que estem davant d'un text de caràcter expositiu, estructurem el text de la següent manera:

• a) Paràgraf primer (línies...): Introducció del text. (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• b) Paràgraf segon (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• c) Paràgraf tercer (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• d) Paràgraf quart (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)

Resum

Resum

Tipologia textual

És un text fonamentalment expositiu, dins l'àmbit...

Present Simple

• Aff: Verbs en 3a persona (he, she, it) acaben en -s o -es.
• Neg: Don’t (1a i 2a persona) i Doesn’t (3a persona, i es treu la -s o -es).
• Usos: Accions habituals o rutines, fets generals o científics, stative verbs (emocions, sentiments, pensaments, opinió, sentits, preus, mesures, possessió) i horaris o programes.
• Marcadors: ALWAYS, USUALLY, OFTEN, SOMETIMES, EVERY WEEK, IN THE MORNING, AT THREE O’CLOCK, AT NIGHT.

Present Continuous

• Aff: I am / You are / He, She, It is / We, You, They are + -ing.
• Neg: I’m not, aren’t, isn’t + -ing.
• Usos: Accions que passen en el moment de parlar, accions prolongades en un present ampli, futur proper fixat per endavant i Always per denotar una queixa.
• Marcadors: NOW, RIGHT NOW, AT THE MOMENT,

Estil de l'Art Abstracte

Centrant-nos en l'estil, aquesta obra pertany a l'art abstracte.

Orígens i Influències de l'Art Abstracte

L'expressionisme i l'ambient socioartístic que es vivia a l'Europa dels anys precedents a la Primera Guerra Mundial van contribuir decisivament en la formació de l'art abstracte. Aquest desenvolupament va estar marcat per diverses avantguardes:

• El cubisme (pel que fa a les figures geomètriques).
• L'expressionisme.
• El futurisme.
• El fauvisme (pel que fa al color).
• El dadaisme.
• La simplificació decorativa del modernisme.

El primer impulsor d'aquest moviment va ser Kandinsky.

Definició de l'Art Abstracte

L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la...

Noves relacions socials i societat de classes

Al segle XIX es produeix el pas d'una societat estamental a una societat de classes. L'estat liberal atorga la igualtat jurídica: tots els ciutadans paguen impostos, són jutjats per igual pels mateixos tribunals i gaudeixen dels mateixos drets.

Nova organització social

• Burgesia: Posseeix riqueses derivades de les seves propietats. Es divideix en una elit de diners i una burgesia urbana petita i mitjana.
• Classe treballadora: El nou sector social sorgit de la industrialització.

El paper de la noblesa i la burgesia

Situació i particularitats de la societat catalana

La noblesa

• Alta noblesa: No redueix el seu poder econòmic; conserva les seves terres i n'adquireix de noves.
• Petita noblesa: Els hidalgos

Conceptes meteorològics bàsics

• Isòbares: Línies imaginàries que uneixen els punts que tenen la mateixa pressió atmosfèrica. Acostumen a anar de 4 en 4 hPa. Quan les isòbares estan molt juntes, hi ha vent.
• Pressió atmosfèrica: La pressió atmosfèrica neutra és de 1013 hPa (mb), és a dir, 760 mm de mercuri. L'aire circula dels anticiclons cap a les depressions.
• Front: Superfície de contacte entre dues masses d'aire que tenen temperatures i humitat diferents. Van associats a les depressions, però no totes en tenen. Hi ha fronts freds (blau), càlids (vermell) i mixtos (ambdós colors). Quan hi ha un front, sempre hi ha núvols.
• Vent: Masses d'aire en moviment que sempre circulen de les altes pressions a les baixes pressions. Quan es

Excipient, vehicle i coadjuvants

Excipient: S’afegeix al P.A.; no té ús terapèutic, sí té olor.

Vehicle: Transport del medicament fins a la zona desitjada.

Coadjuvant: ajuda al P.A. per fer la seva funció.

Grups i exemples d'excipients

• API (H2O inject): hidrofílic, dissolvent i vehicle injectable estèril i apirogènic. API a granel, diluent — solucions concentrades.
• Etanol: solvent hidroalcohòlic — solució oral, tòpics. Conservant en formes orals.
• Propilenglicol: hidromiscible, solvent i vehicle.
• Glicerina (glicerol): glucídic, hidrofílic; dissolvent per tòpics/oral; edulcorant (col·lutori); conservant en totes les formes.
• Glicerids (mantega de cacau, oli de coco): hidrofòbics; vehicle per sabons; útils en saponificació i formes

El Catalanisme Conservador: Orígens i Desenvolupament

Mentre que a la resta d'estats europeus (França, Anglaterra, les noves Alemanya i Itàlia), el nacionalisme burgès pot liderar un projecte comú, a Espanya aquest paper l'ocuparan els nacionalismes perifèrics. El trobarem primer a les files carlines, que volen restaurar els furs d'origen medieval, el mateix que l'Església i, dins de tendències més liberals, dels republicans partidaris del federalisme.

No hem d'oblidar que a l'últim quart del segle XIX el liberalisme espanyol fracassa en el seu intent d'integrar la burgesia catalana en un projecte comú i en la potenciació d'un nacionalisme català arrelat a la història i les tradicions.

De fet, el catalanisme conservador naixerà...

Impactes Ambientals i Crisi Ecològica Global

L'espècie humana interacciona amb el medi ambient i, poc o molt, hi exerceix un determinat impacte. Amb el descobriment de l'agricultura i la ramaderia, l'impacte sobre el medi s'incrementa en començar a transformar àrees importants de la Terra. Arran de la industrialització, però, la capacitat d'alterar la natura i els impactes sobre el medi es van manifestar amb molta més intensitat. Mai com en l'actualitat l'abast de l'impacte ambiental de les actuacions humanes havia estat tan important.

Aquest impacte es manifesta de dues maneres principals:

• De forma especialment intensa en determinades àrees (pèrdua de sòl i desertificació, contaminació dels rius, etc.).
• De forma dispersa (contaminació

Context històric de l'art islàmic

Els primers àrabs eren politeistes i adoraven una sèrie de pedres sagrades a la ciutat de la Meca, que pertanyien a la tribu de Mahoma (571-632). Tot fent la ruta de la Meca a Jerusalem com a caravana, Mahoma, convençut de ser un profeta d'Al·là, va decidir fundar una nova religió monoteista, com el cristianisme, revelada per l'arcàngel Gabriel, que se li va aparèixer durant les seves meditacions al mont Hira.

Perseguit pels qui el consideraven un impostor, va fugir de la Meca cap a Medina l'any 622; aquest episodi és conegut amb el nom d'Hegira. Després de la mort de Mahoma, els seus successors es van estendre per Aràbia i pel nord d'Àfrica i van establir la capital a Damasc.

L'arribada a la Península