Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Plàstica i educació artística de Batxillerat

Anàlisi Cinematogràfica del Micrometratge "Pipas"

Gènere: Micrometratge Còmic (Comèdia)

Tipologia de Plans

El curtmetratge es desenvolupa com un pla seqüència, mantenint durant molt de temps el pla mig. En un moment donat, la càmera s'allunya per obtenir un pla general. El pla mig és el pla típic de qualsevol diàleg, fins i tot dels programes de televisió que utilitzen els "busts parlants". Finalment, s'obre a un pla general per arrodonir l'estètica de barriada obrera que els interessa transmetre.

Angulacions de Càmera

La càmera es manté durant tot el curtmetratge en una angulació de contrapicat. Mentre que en termes clàssics el contrapicat s'utilitza per enaltir el personatge, sigui social o moral, en aquest cas els efectes visuals...

Gènere

Campanya de propaganda sobre les malalties rares.

Plans, Posició/Moviments de Càmera, Transicions

• Inici amb un pla detall (poc comú) --> important per a després, que també és detall.
• Pla detall zenital d'una maleta omplint-se (posen coses de platja, metàfora d'un lloc idealitzat).
• Pla detall del peu enfonsant-se per les dificultats del camí, de les mans dels pares durant l'ascens.
• Primers plans de la mare abans d'agafar el cotxe o ja amb la criatura.
• Pla mig --> són al cim junts, com una família feliç, o ja dins la tenda.
• Pla conjunt per mostrar l'emoció de l'home.
• Pla general amb un escenari fictici (el que somien els pares) --> no hi ha efectes especials.
• Pla general abans de saber el desenllaç i picat (bifurcació entre

Comunicació Audiovisual

Intercanvi de missatges entre persones a través d'un sistema tecnològic sonor i/o visual.

Segle XV: Impremta i Gravat (Gutenberg)

L'any 1450 s'inventa la impremta de tipus mòbils, que va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats.

Càmera Obscura, Estenopeica i Fotogràfica

La càmera obscura és un fenomen capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre la part de la seva superfície interior. La càmera estenopeica és un instrument amb el qual es va poder realitzar el fenomen de la càmera obscura. La càmera fotogràfica és una càmera estenopeica però amb l'ús de lents.

Segle XVII: La Llanterna Màgica (Kircher)

Aparell precursor dels projectors de cinema.

Fantasmagoria

Espectacle on es projectaven...

Gèneres Cinematogràfics

Un gènere, tant en la literatura com en els diversos mitjans audiovisuals, és una forma organitzativa que caracteritza els temes i ingredients narratius triats per l'autor. En el mitjà cinematogràfic, els gèneres s'assumeixen com a model per ordenar els continguts del relat.

S'assumeix una definició reduccionista, amb la finalitat de catalogar els temes i l'ambientació que prevalen en una pel·lícula.

Gèneres Destacats

Western

Es situa al Far West, segona meitat del segle XIX. Va aparèixer en el cinema mut i està vinculat amb la indústria de Hollywood.

Aventura

Gènere que engloba altres gèneres com el western i la ciència-ficció, ja que el tractament intrascendent i pseudodramàtic dels conflictes que planteja...

Dibuix

El dibuix és, generalment, la fase prèvia de la realització artística. És una art que instrueix a dibuixar.

Segons la tècnica, les composicions sobre paper tenen denominacions diferents. Les més freqüents són: dibuix a llapis i a tinta, el carbó i la sanguina (aquesta darrera feta a llapis de color vermell). Cal afegir el pastel (una tècnica que s’executa en sec amb un pigment molt i mesclat amb un aglutinant i conformat en barres cilíndriques) i la cera (més grassa, consisteix en la mescla del color amb cera líquida).

Tipus de Dibuix

• Dibuix a mà alçada: és el que es realitza sense recolzar la mà, també dit esbós.
• Dibuix del natural: és el que es fa copiant directament del model.
• Dibuix lineal: és una delineació amb

Mitjans de Creació d'Imatges

Mitjans Clàssics

• Bidimensionals: Dibuix, gravat i pintura.
• Tridimensionals: Escultura i arquitectura.

Mitjans Contemporanis

• Fotografia, cinema, televisió, vídeo, Internet.

Recursos Expressius (Figures Retòriques)

És allò que busca obtenir un efecte particular sobre l'ànim de l'auditor o del lector. Per tal que siguin efectives, l’emissor i el receptor han de compartir una realitat cultural.

• Hipèrbole: Augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageració.
• Metàfora: Expressar literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança.
• Comparació: Establiment d’una relació de semblança entre dos elements.
• Personificació o Prosopopeia: Atribuir qualitats humanes a

Strombus Canarium

Observació i Descripció General

Peça observada en horitzontal amb la llengüeta sobrant de l’espiral en direcció cap avall. Les voltes de l’espiral queden a l’esquerra.

L’objecte és allargat i té dues puntes. En una s’hi formen 8 voltes, que comencen per una petita punxa i, a poc a poc, es van fent més grans. L’última volta és la més extensa i ocupa tres quartes parts de l’objecte. A l’altra punta de l’objecte s’hi crea un canal, ja que l’última volta no queda tancada. El forat de l’objecte és de la mateixa mida que l’última volta, és a dir, ocupa tres quartes parts de la peça. La llengüeta que es crea per la volta que no es tanca és fina i la seva vora és una mica rugosa.

Coloració

Cinema de Postguerra (Anys 20)

França: L'Escola Impressionista

El cinema francès de postguerra estava estretament lligat a les avantguardes artístiques. El corrent principal es coneixia com a Escola Impressionista. Alguns dels seus representants més destacats van ser:

• Louis Delluc: Teòric del cinema i director de diverses pel·lícules.
• Germaine Dulac: Directora i tècnica del cinema, va desenvolupar el llenguatge de l'impressionisme.
• Abel Gance: Innovador en la col·locació de càmeres i creador del sistema de polivisió (projecció en format panoràmic).

El cinema impressionista es distanciava del cinema clàssic. Es centrava en el món interior dels personatges, intentant expressar i explicar la seva part interna. Les seves característiques...

Art de la primera meitat del segle XX

Avantguardes artístiques

Expressionisme abstracte

Action painting (Pollock, Kline), colour field painting (Rothko, Still), figurativisme (De Kooning).

Informalisme

Adéu a la figuració, emocions personals, diversos materials, textures, gammes limitades, influència del primitivisme i prehistòria (Dubuffet, Fautrier, Grup Dau al Set, Tàpies, Grup El Paso).

Neofiguració

Figuració i expressió (Bacon, Lucian Freud), Pop Art (Anglaterra: Hockney, EUA: Andy Warhol, Lichtenstein, Wesselmann).

Op Art

Abstracció geomètrica, efectes òptics (Vasarely, Calder: mòbils).

Hiperrealisme

Chuck Close, Estes, Hanson (carret de la compra), Antonio López.

Nou realisme francès

Arman (homenatge al cubisme, telèfons).

Art conceptual

Més...

Asp. Concp. 1s Avntg, Actd rupt.

Obra d'art es valora pel procés creatiu en sí. Inici Europa amb influència i expressió absoluta i fin proposats conceptuals dels finals anys 60.

Tendències postmodernes

Elements èpoques passades, eslògans, gran quantitat d'art basat en ús de noves tecnologies. IN.E: barreja gran quantitat de pintura i materials diversos, s'imposa la llibertat creadora de l'artista, tècniques com el collatge, grattage, frottage o drip, creacions basades en sentiment i intuïció. PSIG: 'tachisme'. Traços, taques i signes executats per intuïció i sense planificació reflexiva. ESPAI: J. Fontana. Pintura síntesi de totes les dimensions físiques en una unitat. Recerca tercera dimensió. PINTURA MATÈRIA: material extrapictòric,...