Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Plàstica i educació artística

Estructura Narrativa Clàssica

L'estructura narrativa busca cridar l'atenció i crear expectatives.

Característiques de l'Estructura Narrativa Clàssica:

• Causalitat: Cada acció provoca la següent.
• Linealitat: Relació causa-efecte en una línia narrativa clara.
• Clausura: Un final clar i resolutiu.
• Motivacions Externes dels Personatges: Més fàcils d'explicar i comprendre.
• Narració Omniscient: Proporciona molta informació a l'espectador.

Estructura de Tres Actes:

• Acte I: Presentació i Detonant.
• Acte II: Desenvolupament amb un Primer Punt de Gir.
• Acte III: Clímax i Resolució amb un Segon Punt de Gir.

La Televisió: Característiques, Gèneres i Sistemes

La televisió es caracteritza per la seva graella horària amb continguts diversos.

Característiques

Guia Essencial de Narrativa Audiovisual

Relat Audiovisual: Components Essencials

El relat audiovisual es construeix a partir de dos mitjans principals: la banda d'imatge i la banda de so.

Tipus d'Espai en el Cinema

• Espai Afílmic: Aquell que no es filma, fora de camp.
• Espai Profílmic: Aquell que es filma, dins del camp.
• Espai Fílmic: El resultat final, la representació espacial.

El Relat: Història, Narració i Eixos

El relat es compon de:

• Història: L'argument o la successió d'esdeveniments.
• Narració: La manera d'explicar el relat.

Els tres eixos fonamentals del relat són: espai, temps i acció.

Característiques del Relat

• Té un principi i un final.
• Implica una seqüència de dues temporalitats.
• És una narració: una font que explica.
• És irreal,

Sistemes de representació geomètrica

Anomenem geometria descriptiva el sistema científic que ens permet representar gràficament un element, tant bidimensional com tridimensional, situat en l’espai, en un pla bidimensional i a l’inrevés.

D’un objecte hi pot haver una representació subjectiva, amb finalitat estètica i que admet interpretacions, o objectiva, que ens dona les dades exactes de com és aquest objecte per a després construir-lo.

La geometria descriptiva es basa en els sistemes de representació, que són el conjunt de principis i mètodes que fonamenten una representació objectiva dels elements bidimensionals i tridimensionals situats en l’espai en el pla.

N’hi ha quatre tipus principals:

• Dièdric
• Axonomètric
• Acotat
• Cònic

Generalitats

Gèneres Cinematogràfics

Un gènere, tant en la literatura com en els diversos mitjans audiovisuals, és una forma organitzativa que caracteritza els temes i ingredients narratius triats per l'autor. En el mitjà cinematogràfic, els gèneres s'assumeixen com a model per ordenar els continguts del relat.

S'assumeix una definició reduccionista, amb la finalitat de catalogar els temes i l'ambientació que prevalen en una pel·lícula.

Gèneres Destacats

Western

Es situa al Far West, segona meitat del segle XIX. Va aparèixer en el cinema mut i està vinculat amb la indústria de Hollywood.

Aventura

Gènere que engloba altres gèneres com el western i la ciència-ficció, ja que el tractament intrascendent i pseudodramàtic dels conflictes que planteja...

Dibuix

El dibuix és, generalment, la fase prèvia de la realització artística. És una art que instrueix a dibuixar.

Segons la tècnica, les composicions sobre paper tenen denominacions diferents. Les més freqüents són: dibuix a llapis i a tinta, el carbó i la sanguina (aquesta darrera feta a llapis de color vermell). Cal afegir el pastel (una tècnica que s’executa en sec amb un pigment molt i mesclat amb un aglutinant i conformat en barres cilíndriques) i la cera (més grassa, consisteix en la mescla del color amb cera líquida).

Tipus de Dibuix

• Dibuix a mà alçada: és el que es realitza sense recolzar la mà, també dit esbós.
• Dibuix del natural: és el que es fa copiant directament del model.
• Dibuix lineal: és una delineació amb

Mitjans de Creació d'Imatges

Mitjans Clàssics

• Bidimensionals: Dibuix, gravat i pintura.
• Tridimensionals: Escultura i arquitectura.

Mitjans Contemporanis

• Fotografia, cinema, televisió, vídeo, Internet.

Recursos Expressius (Figures Retòriques)

És allò que busca obtenir un efecte particular sobre l'ànim de l'auditor o del lector. Per tal que siguin efectives, l’emissor i el receptor han de compartir una realitat cultural.

• Hipèrbole: Augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageració.
• Metàfora: Expressar literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança.
• Comparació: Establiment d’una relació de semblança entre dos elements.
• Personificació o Prosopopeia: Atribuir qualitats humanes a

Introducció al Color

El color és un fenomen perceptiu, no és una qualitat dels objectes, sinó una sensació que es produeix al cervell.

Percepció dels Colors

Quan la llum es propaga en forma d’ones, cada longitud d’ona visible defineix un color diferent.

Colors Primaris

• Colors primaris llum: blau violeta, vermell i verd.
• Colors primaris pigment/matèria: cian, groc i magenta.

En mesclar els colors primaris pigment o matèria no s’obté el negre a causa de la impressió dels pigments.

Colors Complementaris

Els colors complementaris són els que s’oposen i es troben diametralment oposats en el cercle cromàtic: cian i vermell, groc i blau violeta, verd i magenta.

Propietats del Color

• To = color
• Lluminositat = valor
• Saturació = intensitat

Variació

Strombus Canarium

Observació i Descripció General

Peça observada en horitzontal amb la llengüeta sobrant de l’espiral en direcció cap avall. Les voltes de l’espiral queden a l’esquerra.

L’objecte és allargat i té dues puntes. En una s’hi formen 8 voltes, que comencen per una petita punxa i, a poc a poc, es van fent més grans. L’última volta és la més extensa i ocupa tres quartes parts de l’objecte. A l’altra punta de l’objecte s’hi crea un canal, ja que l’última volta no queda tancada. El forat de l’objecte és de la mateixa mida que l’última volta, és a dir, ocupa tres quartes parts de la peça. La llengüeta que es crea per la volta que no es tanca és fina i la seva vora és una mica rugosa.

Coloració

Cinema de Postguerra (Anys 20)

França: L'Escola Impressionista

El cinema francès de postguerra estava estretament lligat a les avantguardes artístiques. El corrent principal es coneixia com a Escola Impressionista. Alguns dels seus representants més destacats van ser:

• Louis Delluc: Teòric del cinema i director de diverses pel·lícules.
• Germaine Dulac: Directora i tècnica del cinema, va desenvolupar el llenguatge de l'impressionisme.
• Abel Gance: Innovador en la col·locació de càmeres i creador del sistema de polivisió (projecció en format panoràmic).

El cinema impressionista es distanciava del cinema clàssic. Es centrava en el món interior dels personatges, intentant expressar i explicar la seva part interna. Les seves característiques...

Art de la primera meitat del segle XX

Avantguardes artístiques

Expressionisme abstracte

Action painting (Pollock, Kline), colour field painting (Rothko, Still), figurativisme (De Kooning).

Informalisme

Adéu a la figuració, emocions personals, diversos materials, textures, gammes limitades, influència del primitivisme i prehistòria (Dubuffet, Fautrier, Grup Dau al Set, Tàpies, Grup El Paso).

Neofiguració

Figuració i expressió (Bacon, Lucian Freud), Pop Art (Anglaterra: Hockney, EUA: Andy Warhol, Lichtenstein, Wesselmann).

Op Art

Abstracció geomètrica, efectes òptics (Vasarely, Calder: mòbils).

Hiperrealisme

Chuck Close, Estes, Hanson (carret de la compra), Antonio López.

Nou realisme francès

Arman (homenatge al cubisme, telèfons).

Art conceptual

Més...