Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Plàstica i educació artística

Dogma 95: Definició i Context d'Aparició

El moviment Dogma 95 va néixer a Dinamarca l'any 1995. Cansats i amb la sensació que no s'havia fet cap aportació rellevant al cinema des de la Nouvelle Vague i el Free Cinema, Lars von Trier i un grup de directors danesos (entre ells Thomas Vinterberg i Søren Kragh-Jacobsen) es van unir el 1995 amb l'ànim de reinventar l'art cinematogràfic, buscant «la realitat profunda» i intentant donar un to més realista a les seves històries.

Per aconseguir-ho, van elaborar un manifest que inclou, fins i tot, deu manaments que hauran de complir les pel·lícules si volen rebre un diploma que les certifiqui com a Dogma 95. S'ha d'entendre, això sí, que en la proposta hi ha cert gust per la provocació...

Cinema d'Animació

Definició

L'animació és un adjectiu que s'utilitza per descriure les pel·lícules fetes amb elements no reals (dibuixos, animacions, plastilina...), que poden estar combinats amb elements reals i poden ser de gairebé qualsevol gènere (musical, ciència-ficció...). També és l'acció d'atorgar moviment i vida a alguna cosa inert. Igual que el cinema real pel que fa a enquadraments, la forma de narrar, els tipus de planificació i angulació, els recursos de la composició i del muntatge, els requisits de continuïtat i la majoria d'elements del guió.

Tècniques d'Animació

1. Dibuixos Animats

És la tècnica més utilitzada al llarg de la història, pel fàcil accés als materials i perquè és un art que admet des dels...

Qüestions Formals en l'Anàlisi d'Obres d'Art

Com a especialistes, en l'anàlisi formal d'una obra d'art, ens centrem en els següents aspectes:

Composició

És la relació de les parts, com s'organitza l'obra a nivell formal. No obstant això, no es pot analitzar només des d'aquesta perspectiva, ja que depèn de molts factors, principalment de la funció de l'obra. Per exemple, la funció d'una església és diferent de la d'un museu, com també ho és la d'un Judici Final respecte a una Bodega en pintura. El cànon de cada època també influeix en la composició. Les proporcions en una escultura de Giacometti difereixen de les de Leonardo.

Materials i Tècniques

Cada llenguatge artístic utilitza tècniques i materials específics. Gravar una...

Personificació -> mostra una idea/al·legoria -> combinació de personificacions -> poden representar una escena.

Divisa o empresa -> element simbòlic -> figura d’ús personal -> caràcter enigmàtic -> es pot desxifrar.

Horapello -> explica jeroglífics.

Emblema -> composició pictòrica i literària -> caràcter moralitzant -> lliçó al comportament humà -> universal -> caràcter general -> parteix de la saviesa dels antics. Tres parts: Inscriptio -> tema o títol. Signes en el món de l’art -> oberts a diferents significats -> es poden interpretar de diferents formes.

Wittkover -> tota percepció és interpretació -> depèn del subjecte.

Obra d’art -> compost d’idees que...

La Forma

La forma és l'element visual que caracteritza i identifica les coses de la realitat i les seves imatges.

• Tipus de formes:
  • Naturals
  • Artificials
  • Lliures
  • Geomètriques
  • Bidimensionals
  • Tridimensionals
  • Compostes
  • Simples

La percepció de la forma

• Llei de la bona forma
• La compressió de les formes
• Llei de la proximitat - els nuclis
• Llei de la semblança - els ritmes
• Llei del tancament - la figura i el fons
• Llei de la continuïtat - les direccions dominants

Interrelació de les formes

• Distància: cada una de les formes està separada de les altres.
• Contacte: són formes separades que tenen un punt en comú.
• Superposició: les formes estan superposades per produir efectes

Fonaments de la Imatge i la Fotografia

La Visió Humana i la Càmera

El Procés de la Visió

Qualsevol objecte reflecteix la llum. Aquest senyal lluminós passa a través de la pupil·la i incideix sobre la retina, des d'on, convertit en impulsos elèctrics, viatja al cervell.

El camí de la llum a l'ull humà segueix aquesta seqüència:

• Llum
• Ulls
• Còrnia
• Humor aquós
• Cristal·lí
• Pupil·la
• Retina
• Cervell

La Càmera: Una Analogia Òptica

Podem establir una analogia entre l'ull humà i la càmera fotogràfica:

• Ull: Iris, Retina, Pupil·la, Cristal·lí
• Càmera: Diafragma, Pel·lícula/Sensor, Obertura, Objectiu

La càmera és un compartiment opac en el qual la llum reflectida pels objectes penetra a través de l'objectiu per arribar a la pel·lícula o sensor,...

Art i Cultura: Definició i Expressió Humana

L'art i la cultura es relacionen amb un tipus d'acció que implica un esforç moral amb l'objectiu de la millora espiritual del gènere humà. Equival a una virtut, disposició i habilitat per fer alguna cosa.

És una activitat humana mitjançant la qual s'expressa una visió personal que interpreta la realitat o allò imaginat, utilitzant diferents recursos, ja siguin plàstics, lingüístics o sonors. Tenir una cultura artística ens ajuda a conèixer, gaudir, interpretar, apreciar i distingir una obra artística determinada.

Les Set Arts Universalment Reconegudes

Tradicionalment, es reconeixen set arts principals:

• Arts de l'espai: pintura, escultura, arquitectura.
• Arts de la mètrica (ritme - temps)

Conceptes Clau en la Producció Audiovisual

Gèneres i Elements del Teatre

Què és el Teatre?

És una mentida pactada entre espectador i emissor. Consisteix a representar una acció sobre l’escena.

Text Teatral: Parts

• Text escènic: Inclou la introducció històrica.
• Acotacions: Indicacions sobre l'acció, la caracterització dels personatges o el to.
• Text principal: És el text que es diu durant la representació, sovint dividit en Actes, Escenes i/o Quadres.

Discurs: Monòleg i Soliloqui

• Monòleg: Un mateix emissor es dirigeix a un receptor (present o absent).
• Soliloqui: El personatge parla per a si mateix, sense testimonis aparents, fent partícip el públic dels seus pensaments.

L'Espai Escènic

• Espai escènic: És l'espai total que percep el públic.
• Escenografia: Conjunt d’elements visuals

Tipus de Plans Cinematogràfics

• Plans mestres: Són aquells que s'han filmat amb una sola càmera sense editar, per després intercalar els plans segons el que es vulgui a la pel·lícula. Sovint, els actors fan un assaig perquè el director vegi quins efectes o plans vol afegir.
• Plans de dos: Si en un pla hi surten clarament dos personatges o objectes, serà un pla de dos. Aquests plans poden anar des de plans mitjans fins a primers plans.
• Plans per sobre l'espatlla: Des de darrere de l'actor, es filma allò que veu. Fa un efecte de pla subjectiu, però com que es veu la part posterior del cap i l'espatlla de l'actor, és aquest tipus de pla.
• Plans subjectius: La càmera són els ulls de l'actor. Filma els objectes més a prop que en els plans