Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

Glossari: sufragi, economia i agricultura

Sufragi i representació

Sufragi universal — Sufragi en què pot votar tothom.

Sufragi censatari — Aquell en què només poden votar ciutadans dins el cens i els que tinguin uns determinats ingressos. Dins la Constitució de 1812 només acabaven votant les classes privilegiades i la burgesia.

Règims i institucions

Regència — Govern d’un Estat durant la minoria d’edat, l’absència o la incapacitat del rei legítim.

Partits i ideologies

Partits de dreta — Corresponen als partits liberals.

Partits d'esquerra — Corresponen als partits socials.

Anarquisme — Sistema polític que no creu en l’Estat i societat en la qual tothom aparentment sap el que ha de fer i ho fa. L'anarquisme és una ideologia...

Tipus de redundància i problemes associats

Evitar redundàncies: tipus pures — està repetida dues o més vegades.

D’agregats o dades calculades: de vegades un camp d’una taula que sembla important no és més que el càlcul de diversos camps de la mateixa o d’altres taules.

Controlades: són redundàncies conscients i controlades.

Problemes amb les redundàncies:

• Ocupació d’espai.
• Actualitzacions difícils.
• Problemes d’integritat de les dades.

Restriccions i integritat del model relacional

De model: són les regles d’integritat del model relacional; no poden haver-hi repetits ni valors nuls a les claus primàries. Les dades de les claus foranes han de ser dades d’una clau primària referenciada o bé el valor nul, i no es pot operar...

La Globalització o Mundialització de l'Economia

1.1. Introducció a la Globalització

La mundialització de l'economia no és un fenomen recent.

Etapes:

1. Segle XVI: Rutes comercials.
2. Segle XIX: Creació d'imperis colonials.
3. Mitjan segle XX: Globalització.

Què és la Globalització?

Causes de la Globalització:

• Obertura dels mercats: Reducció de barreres aranzelàries iniciada després de la II Guerra Mundial, amb la firma de tractats i la creació d'organismes internacionals.
• Desaparició dels sistemes comunistes.
• Consolidació d'un sistema econòmic únic: el capitalisme. Un model que defensa la llibertat econòmica (llibertat de comerç).
• Un ordre econòmic mundial protagonitzat pels mercats i les multinacionals: Això suposa la pèrdua de poder

...

Definicions i conceptes fonamentals de la salut

Salut: Segons el diccionari, és l'estat en què l'organisme, lliure de malalties, exerceix normalment les seves funcions. Segons l'OMS, és un estat complet de benestar físic, mental i social, a més de l'absència de malalties.

Bona salut: Es defineix com un estat fisiològic en equilibri, l'adaptació al medi, l'equilibri entre forma i funció d'un òrgan, i una perspectiva tant biològica com social.

Àmbits de la salut

Salut pública: És l'art o la ciència en què la comunitat suma esforços per poder prevenir, recuperar i rehabilitar l'individu per tal d'obtenir un nivell òptim de salut.

Salut ocupacional: Es refereix a les condicions físiques i psicològiques que han de ser adequades per...

El nombre atòmic i el nombre màssic

El nombre atòmic (Z) és el nombre de protons i electrons que té un àtom en el nucli. Si l’àtom és elèctricament neutre, el nombre de protons ha de ser igual al d’electrons. El nombre màssic (A) és la suma de protons (Z) i neutrons (N) del nucli. Indica la massa de l’àtom sense tenir en compte la dels electrons. A = Z + N. Les partícules del centre (protons i neutrons) són els nucleons.

L'àtom de referència i la massa atòmica

L’àtom de referència és el carboni (¹²₆C), al qual se li assigna el valor exacte de 12. La unitat de massa atòmica (u) es defineix com la dotzena part de la massa de l’àtom de carboni. La massa del carboni és 12 u i la de l’hidrogen 1 u. La massa atòmica...

Conceptes Clau de l'Evolució i la Biogeografia

Condició Ambiental

Canvis que provoquen noves necessitats en els organismes, modificant hàbits i conductes.

Adaptació

Els òrgans que treballen més es desenvolupen i substitueixen els antics.

Proves Bioquímiques

Determinen el grau de parentiu i el codi genètic.

Proves Biogeogràfiques

Espècies que viuen en ecosistemes similars, però geogràficament llunyans, difereixen més com més separats es troben.

Endemisme

Espècies característiques d'una regió específica.

Tipus d'Òrgans

• Òrgans Homòlegs: Estructures amb el mateix origen evolutiu, però diferent funció (Exemple: ala d'un ocell, aleta d'una balena).
• Òrgans Anàlegs: Estructures amb diferent origen evolutiu, però la mateixa funció

...

Elements de l'Organització de l'Espai Públic (Espais Verds)

Els elements de l'organització de l'espai públic, especialment els espais verds, són fonamentals per estructurar la ciutat. A continuació, s'analitza la seva evolució històrica a Palma.

Època Romana

Durant l'època romana, la ciutat s'organitzava mitjançant la geometria, amb dos eixos principals que la definien. Cal destacar:

• L'àgora romana, considerada la primera plaça. A Palma, se situava sota l'actual Seu.
• El circ i el fòrum (pa).

Al Passeig d'Es Born, les edificacions actuals se situen sobre un antic amfiteatre romà. El fòrum era un punt d'intercanvi perimetral; les portes d'entrada a la ciutat sempre incloïen un espai que solia representar les places de mercat.

Període

...

Teories del desenvolupament i aprenentatge

Freud — psicoanàlisi

Freud (psicoanàlisi): darrere de cada comportament humà hi ha impulsos motrius irracionals. Etapes psicosexuals: oral, anal, latència, fàlica, genital.

Erikson — desenvolupament psicosocial

Erikson: teoria del desenvolupament psicosocial que posa èmfasi en etapes al llarg de la vida i en la integració de conflictes socials i personals.

Watson i aprenentatge observable

Watson — conductisme: l'aprenentatge del comportament observable descriu els processos pels quals s'aprèn el comportament. Es posa atenció al paper del medi i dels altres: el poder dels altres en nosaltres. Modelatge.

Piaget — desenvolupament cognitiu

Piaget: la manera de pensar a través del temps dóna...

La Europa del S. XVII: Conflicte Ideològic i Poder

Des d’una perspectiva ideològica, Europa al segle XVII es va caracteritzar pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant.

El Poder Papal i la Contrarreforma

Enfrontades políticament, l’Europa catòlica va adequar la seva política i ideologia a les directrius de la Roma Papal.

La Disciplina Moral i l'Art Triomfal

• El Poder Papal, després del Concili de Trento, i per lluitar contra el protestantisme, va establir una rígida disciplina moral.
• Al creient, al poble, se li ofereix la “veritat” amb una teatralitat enlluernadora, al temps que es mostra la magnitud del seu poder.
• Aquesta Contrarreforma enfortirà al papat i es manifestarà amb un art

...

Descripció del Tempietto

El temple presenta unes característiques ben peculiars, ja que és un exercici sobre la idea de planta central.

Exterior

La seva planta és circular i es divideix en dos pisos:

• Primer pis: Comença amb una escala circular; tres de les seves escales representen les tres virtuts teologals: la fe, l'esperança i la caritat. Les escales limiten amb el peristil de setze columnes d’ordre toscà, damunt les quals s’aixeca un preciós entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb els instruments del martiri de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana, i una cornisa.
• Accés: Al peristil s’hi accedeix per una entrada que dóna directament a la porta d’accés (axialitat)

...