Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Química de Universitat

Tipus de materials i estructures cristal·lines

Química3,76 KB

Tipus de materials

  • Iònics: Ceràmics. Unió entre no-metall i metall (octet), unió electroestàtica i estructura 3D no direccional. Són durs, fràgils i aïllants elèctrics i tèrmics.
  • Covalents: Molècules. Unió entre no-metall i no-metall (octet), direccional. Tenen propietats semblants als ceràmics.
  • Metàl·lics: Unió metall-metall amb núvol d'electrons i estructura 3D no direccional. Són conductors elèctrics i tèrmics, pateixen corrosió, són dúctils i presenten deformació plàstica.
  • Secundaris: Formats per macromolècules.

Materials cristal·lins

Són materials ordenats amb una cel·la unitat de 7 geometries i 14 sistemes d'empaquetament.

  • FCC (Cúbica centrada en les cares): Nombre de coordinació: 12.
  • BCC (Cúbica centrada en el
...
Continua llegint "Tipus de materials i estructures cristal·lines" »

Conceptes Fonamentals de Termodinàmica i Equilibri Químic

Química113,24 KB

Variable d'estat: magnitud macroscòpica que defineix l'estat d'un sistemaEquació d'estat:equació que relaciona les variables d'estatFunció d'estat: magnitud el valor de la qual depèn exclusivament dels estats inicial i final, no del camíFunció de procés: magnitud el valor de la qual depèn del camí escollit // Equilibri tèrmic:T=cttEquilibri mecànic:p=cttEquilibri material:ui=ctt // Z>1la pressió real major ideal → forces repulsives.Z<1la pressió real menor ideal → forces atratives. // Procés reversible:p=pext=pint el treball és el màxim possible (valor absolut).Procés irreversible: pext=ctt=p2 // Sistema tancat pot intercanviar energia amb l'entorn però no matèria.Sistema aïllat no intercanvia ni energia ni...

Continua llegint "Conceptes Fonamentals de Termodinàmica i Equilibri Químic" »

Determinació de Proteïnes: Mètodes Kjeldahl, Dumas i Espectroscòpia NIR

Química3,2 KB

Determinació de Proteïnes

Mètode Kjeldahl

Aquest mètode determina el contingut de proteïna bruta a partir del contingut de nitrogen (N). Determina el percentatge de N orgànic, però no detecta nitrats ni nitrits.

1r. Digestió

Es mineralitza la mostra per via humida amb àcid sulfúric concentrat i s’alcalinitza posteriorment amb hidròxid de sodi:

  • C, H, N orgànic $\rightarrow$ $\text{H}_2\text{O} + \text{CO}_2 + \text{NH}_4^+$
  • $\text{NH}_4^+ + \text{OH}^- \rightarrow \text{NH}_3 + \text{H}_2\text{O}$

2n. Destil·lació

L’amoníac alliberat és arrossegat per destil·lació i es recull sobre àcid bòric:

  • $\text{NH}_3 + \text{H}_3\text{BO}_3 \rightarrow \text{NH}_4^+ + \text{H}_2\text{BO}_3^-$

3r. Valoració

Amb àcid clorhídric es permet...

Continua llegint "Determinació de Proteïnes: Mètodes Kjeldahl, Dumas i Espectroscòpia NIR" »

Conceptes Fonamentals de Ciència: De l'Àtom a la Cèl·lula

Química3,99 KB

La Ciència i el Mètode Científic

La Ciència és l’esforç humà per conèixer, o per conèixer millor, la història natural del món i de com funciona el món natural.

Bases del Coneixement Científic

L’observació i les evidències són les bases d’aquest coneixement. Les evidències provenen de l’observació de fenòmens naturals i/o mitjançant l’experimentació que intenta simular els processos naturals sota condicions controlades.

Característiques de la Ciència

La ciència tracta de temes materials i és:

  • Realista i empírica
  • Analítica i especialitzada
  • Clara i precisa
  • Comunicable i verificable
  • Metòdica i sistemàtica
  • Explicativa i predictiva
  • Oberta i útil

Tipus de Ciència

Ciència Experimental

Realitza observacions de fenòmens naturals...
Continua llegint "Conceptes Fonamentals de Ciència: De l'Àtom a la Cèl·lula" »

Models Atòmics: De Thomson a Rutherford i l'Estructura de l'Àtom

Química2,7 KB

Evolució dels Models Atòmics: De Thomson a Rutherford

Primera Aproximació a l'Estructura de l'Àtom

Totes aquestes experiències en tubs de descàrrega van desembocar en una sèrie de primeres conclusions sobre l'estructura de l'àtom, algunes de les quals contradeien la teoria atòmica de Dalton:

  • L'àtom és divisible i està format per altres partícules més petites que tenen càrrega elèctrica.

  • Els electrons són partícules subatòmiques que tenen càrrega negativa i una massa molt petita comparada amb la de l'àtom.

  • La major part de la massa de l'àtom té càrrega positiva, associada als protons.

  • Si és inicialment neutre, s'ha de suposar que el nombre de càrregues negatives i de càrregues positives de l'àtom és el mateix.

Model Atòmic

...
Continua llegint "Models Atòmics: De Thomson a Rutherford i l'Estructura de l'Àtom" »

Mètodes i tècniques per a la quantificació i identificació de proteïnes

Química3,3 KB

Complex blau fosc

Complex blau fosc. Avantatges: molt sensible i específic. Inconvenients: necessari calibrar amb una proteïna coneguda; no segueix estrictament la llei de Beer; reacció interferida per sucres i lípids; el color varia segons la proteïna.

Mètode Bradford

Colorimètric. El colorant brillant de Coomassie s’uneix a les proteïnes i canvia de color de vermell a blau.

  • Avantatges: ràpid, sensible; no interfereixen ni sucres ni cations metàl·lics.
  • Inconvenients: interferència de detergents; cal calibrar amb una proteïna coneguda; el color varia segons la proteïna.

Mètode BCA (àcid bicinconínic)

Colorimètric. Les proteïnes redueixen ions Cu2+ a Cu+ en condicions alcalines. El Cu+ forma un complex amb el BCA de color porpra....

Continua llegint "Mètodes i tècniques per a la quantificació i identificació de proteïnes" »

Assajos de Qualitat i Tipus de Comprimits i Càpsules Farmacèutiques

Química3,2 KB

Assajos Organolèptics

  • Aspecte
  • Olor
  • Textura
  • Sabor

Assajos Geomètrics

  • Formes i marques
  • Dimensions

Assajos Mecànics

  • Resistència a la fractura (Durímetre, força a la qual es trenca)
  • Friabilitat (Friabilòmetre)

Uniformitat de Pes

Es pesen 20 comprimits individualment; dos d'ells es poden desviar del valor promig.

Uniformitat del Contingut

Contingut o riquesa: S'agafen 10 comprimits individualment i s'accepten si estan entre el 85% i el 115% del principi actiu declarat.

Assajos Biofarmacèutics

  • Disgregació (L'assaig no garanteix l'eficàcia clínica)
  • Velocitat de Dissolució (Condiciona la disponibilitat del principi actiu)

Comprimits Recoberts

La recoberta pot ser de resines naturals, sintètiques, gomes, gelatines, sucre o ceres. Aquests comprimits:

  • Emmascaren
...
Continua llegint "Assajos de Qualitat i Tipus de Comprimits i Càpsules Farmacèutiques" »

Guia Completa d'Àcids i Bases: Teoria, pH i Valoracions Químiques

Química6,87 KB

Definició d'Àcids i Bases segons Brønsted-Lowry

Brønsted i Lowry van proposar una nova definició conceptual d'àcids i bases, més general que la d'Arrhenius:

  • Una base és tota substància que pot acceptar protons.
  • Un àcid és tota substància que pot cedir protons.

Què és un Electròlit?

Un electròlit és qualsevol substància que, en dissoldre's, es dissocia en els ions respectius.

Àcids i Bases Forts vs. Febles

Un àcid amb una gran capacitat de cedir protons es considera un àcid fort (per exemple, àcid clorhídric), mentre que un àcid amb poca tendència a cedir protons és un àcid feble (per exemple, àcid acètic).

De la mateixa manera:

  • Quan una base presenta molta capacitat d'acceptar protons, es diu que és una base forta (per
...
Continua llegint "Guia Completa d'Àcids i Bases: Teoria, pH i Valoracions Químiques" »

Excipients en Cosmètica: Tipus i Funcions

Química4,49 KB

Excipients en Cosmètica

Els excipients, també anomenats vehicles, són substàncies que poden estar formades per un únic ingredient o per un conjunt de diversos ingredients. Per exemple: aigua de roses, essència de roses.

Excipient Perfum

Aigua destil·lada i alcohol.

L'Excipient Més Habitual: l'Aigua

L'aigua és un excel·lent dissolvent i és compatible amb la pell.

Altres Excipients Habituals

Alcohol, glicerina, propilenglicol, acetona (tot el que no està dissolt no s'absorbeix).

Compostos Oliosos com a Excipients

Els compostos oliosos també es fan servir com a excipients. Permeten dissoldre substàncies liposolubles i tenen efectes positius addicionals com ara:

  • Acció emol·lient.
  • Funció protectora.
  • Condicionadors capil·lars.

(La seva funció...

Continua llegint "Excipients en Cosmètica: Tipus i Funcions" »

Elements Químics i Enllaços: Guia Completa de Conceptes Bàsics

Química5,78 KB

Grups d'Elements Químics

Grup 1: Elements Alcalins

  • Hidrogen (H)
  • Liti (Li)
  • Sodi (Na)
  • Potassi (K)
  • Rubidi (Rb)
  • Cesi (Cs)
  • Franci (Fr)

Grup 2: Elements Alcalinoterris

  • Beril·li (Be)
  • Magnesi (Mg)
  • Calci (Ca)
  • Estronci (Sr)
  • Bari (Ba)
  • Radi (Ra)

Grups 3-12: Metalls de Transició i Altres Elements

Del grup 3 fins al 13 (excepte el bor) s'hi troben diversos elements, incloent els metalls de transició:

  • Crom (Cr)
  • Manganès (Mn)
  • Ferro (Fe)
  • Cobalt (Co)
  • Níquel (Ni)
  • Coure (Cu)
  • Zinc (Zn)
  • Argent (Ag)
  • Cadmi (Cd)
  • Platí (Pt)
  • Or (Au)
  • Mercuri (Hg)
  • Alumini (Al)
  • Germani (Ge)
  • Estany (Sn)
  • Plom (Pb)
  • Antimoni (Sb)

Grups 13-17: No Metalls i Altres Elements

Del grup 13 fins al 17 s'hi troben els no metalls i altres elements:

  • Bor (B)
  • Carboni (C)
  • Silici (Si)
  • Nitrogen (N)
  • Fósfor (P)
  • Arsènic (As)
  • Oxigen (O)
  • Sofre (
...
Continua llegint "Elements Químics i Enllaços: Guia Completa de Conceptes Bàsics" »