Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Secundària

Humanisme, Reforma i Contrareforma: Època de Canvis a Europa

Religió4,53 KB

Erasme de Rotterdam i l'Humanisme Cristià

Erasme de Rotterdam. Molts humanistes van pretendre unir l'herència de la cultura clàssica, l'interès científic i els valors cristians (estudi de la Bíblia i dels problemes religiosos). L'exponent més destacat d'aquest Humanisme cristià fou Erasme de Rotterdam.

L'Expansió de l'Humanisme

La Impremta: Motor de Difusió Cultural

Des de mitjan segle XV, la invenció de la impremta va facilitar enormement la difusió de les idees humanistes.

Acadèmies i Universitats: Centres del Saber Humanista

Les acadèmies, grans impulsores del pensament humanista, van centrar els seus estudis en la llengua, la literatura i la filosofia. Estaven formades per erudits que, gràcies al mecenatge d'un senyor, es dedicaven...

Continua llegint "Humanisme, Reforma i Contrareforma: Època de Canvis a Europa" »

Característiques dels basileus i de les ciutats medievals

Religió2,85 KB

Característiques dels basileus

Com aconsegueix mantenir el seu poder?

Polític:

Té el màxim poder.

Militar:

Disposa d’un exercit professional.

Religiós:

Església cristiana ortodoxa. (Cisma d’Orient 1054).

Explica què és el Codi Justinià

Conjunt de lleis que estableix Justinià, elaborant una sèrie de lleis que compleixen amb la societat. (1629). Base civil de molts països en la actualitat. Exemple:

Una persona adquireix una propietat i això queda registrat en un document.

Hi ha una llei que diu que una persona ha de tenir un testament.

Repercussions de la Guerra dels 100 Anys

- Tant a França com a Anglaterra, als segles XIV i XV es va produir un enfortiment del poder monàrquic, en detriment del poder polític dels nobles, que conduiria...

Continua llegint "Característiques dels basileus i de les ciutats medievals" »

Regnes Musulmans i Germànics a la Península Ibèrica

Religió5,05 KB

Regnes germànics: Visigots a Hispània (sud de Gàl·lia), Ostrogots: a Itàlia (sud de Gàl·lia), Sueus: a Gallaecia (Galícia, Astúries, nord de Portugal), Franks: al nord de Gàl·lia, Angles i Saxons: a les illes britàniques, excepte Escòcia, Gal·les i Irlanda.
Mahoma: Va néixer a Meca al 570 aproximadament. La península d’Aràbia (sud-est d’Àsia, separada d’Àfrica pel mar Roig) va ser ocupada pels beduïns al principi del segle VII.
Religió Islàmica: 1 sol déu, profeta Mahoma. Preceptes: formular la professió de fe, orar 5 vegades al dia, és molt important el divendres, pregar a la mesquita, fer el Ramadà 1 mes a l’any, fer almoina als pobres, peregrinar a la Meca.
Economia: La major part d'Al-Àndalus es dedicava...

Continua llegint "Regnes Musulmans i Germànics a la Península Ibèrica" »

El vassallatge i la societat feudal: una jerarquia de poder i lleialtat

Religió2,71 KB

El vassallatge: un pacte de fidelitat

El vassallatge era un pacte de fidelitat basat en dos actes principals:

  • L'homenatge: el vassall, agenollat davant el rei, li prometia fidelitat, consell en el govern i ajuda militar.
  • La investidura: el rei entragava un feu al vassall perquè el governés i l'explotés econòmicament.

La societat estamental

La societat feudal es dividia en tres estaments:

  • Privilegiats: noblesa i clergat, que no treballaven, no pagaven impostos, tenien la majoria de terres i ostentaven els alts càrrecs.
  • No privilegiats: la majoria de la població, formada per pagesos i artesans, que mantenien els altres estaments, no tenien drets i pagaven impostos.

El rei

El rei era el capdamunt de la societat. Tenia caràcter sagrat i se'l considerava...

Continua llegint "El vassallatge i la societat feudal: una jerarquia de poder i lleialtat" »

Conceptes religiosos i espirituals

Religió3,5 KB

Consciencia:

Facultat psíquica humana que permet adonar-se de les coses de forma subjectiva i conèixer de forma responsable i personalitzada les situacions que ens afecten i els deures que es deriven d'aquest coneixement responsable.

Crisma:

Oli barrejat amb bàlsam aromatitzant que es fa servir per a la unió en alguns sagraments (Bateig i Confirmació) i també per a consagrar esglésies i altars. El bisbe és consagrat pel bisbe en una missa celebrada el Dijous Sant.

Culte:

Conjunt d'actes o ritus mitjançant els quals es manifesta el coneixement de l'excel·lència i omnipotència de Déu. Per al cristianisme, el culte és també una forma de comunicació amb Déu.

Diaspora:

Dispersió d'un poble per diverses parts del món. El poble jueu...

Continua llegint "Conceptes religiosos i espirituals" »

Innocenci III: Poder, Croades i Impacte a l'Edat Mitjana

Religió4,12 KB

Innocenci III, considerat el més poderós dels papes de l'edat mitjana, va exercir una supremacia absoluta del papat tant en l'ordre polític com en el religiós. Va desenvolupar una important administració eclesiàstica i va fer progressar la fiscalitat pontifical. Va fomentar la conquesta i la cristianització de regions d'Occident que estaven en mans dels infidels (Espanya) o dels pagans (Prússia). Va establir la seva autoritat temporal sobre Roma, substituint els organismes municipals per un senador únic, i va augmentar els Estats de l'Església amb el ducat de Spoleto i la marca d'Ancona.

Innocenci III va distingir la plena sobirania (auctoritas), que només el papa tenia, de la potència política (potestas), que els sobirans rebien...

Continua llegint "Innocenci III: Poder, Croades i Impacte a l'Edat Mitjana" »

Etnia, Nació i Estat: Definició i Tipus

Religió2,48 KB

Etnia, Nació i Estat

Etnies i Nacions

Una etnia és una agrupació natural d'individus que presenten unes característiques comunes de caire cultural (la llengua, les creences religioses, certes formes de subsistència, etc.) i que viuen en el mateix territori. Al món d'avui hi ha més de 6.000 ètnies.

Una nació és un conjunt de persones que comparteixen una sèrie de trets comuns (història, costums, símbols, tradicions, llengua, institucions, sistemes econòmics, etc.) que els atorguen un sentit d'homogeneïtat i diferència respecte a la resta de comunitats humanes. Aquestes persones tenen consciència nacional (és a dir, se senten part de la seva nació) i sovint aspiren a participar en un projecte polític comú propi.

Avui dia, gràcies...

Continua llegint "Etnia, Nació i Estat: Definició i Tipus" »

Judaisme, Cristianisme i Islam: Creences i Pràctiques Essencials

Religió10,82 KB

El Judaisme: Creences, Llibres i Pràctiques

Els Llibres Sagrats del Judaisme

  • La Torà (Llei): També coneguda com el Pentateuc.
  • Nebim (Profetes): Inclou llibres històrics i profètics.
  • Ketubim (Escrits): Comprèn llibres poètics, sapiencials i alguns narratius.

El conjunt d'aquestes tres parts l'anomenen Tanakh, paraula formada per les inicials de Torà, Nebim, Ketubim.

A diferència de la Bíblia cristiana, que consta de 46 llibres, la Bíblia jueva es compon de 39 llibres. No conté els llibres escrits originàriament en grec: Judit, Tobies 1 i 2, Macabeus, Baruc, Siràcida i Saviesa. Tampoc no recull els fragments grecs dels llibres d'Ester i Daniel.

Un altre llibre important per als jueus és el Talmud, una recopilació posterior de comentaris...

Continua llegint "Judaisme, Cristianisme i Islam: Creences i Pràctiques Essencials" »

La Reforma Protestant i la Contrareforma: Resum

Religió3,9 KB

1. Context Històric

Edats:

  • Clàssica
  • Antiga
  • Mitjana (Alta i Baixa)
  • Moderna
  • Contemporània

Moviments:

  • Renaixement
  • Barroc
  • Neoclàssic
  • Romàntic

2. Fets importants

  • Invenció de la impremta: Difusió d'idees i pensaments.
  • Descobriment d'Amèrica: Canvi de mapes i evangelització.

3. L'Humanisme i el Renaixement

El primer pas de l'època del pensament teològic va ser l'humanisme, on es va redescobrir el món intel·lectual de l'antiga Grècia i Roma. Això va implicar altres models de pensament que es contradeien amb les "veritats" establertes. Fruit de la difusió de les idees de l'Humanisme, va aparèixer un moviment cultural i artístic anomenat Renaixement.

4. La Reforma Protestant

L'Església va patir la divisió més gran a causa de les protestes de Luter...

Continua llegint "La Reforma Protestant i la Contrareforma: Resum" »

Escoles de pensament cristià: Alexandria i Antioquia

Religió2,54 KB

Les grans escoles de pensament cristià

Després dels apologistes sorgeixen els intel·lectuals cristians, persones que donen resposta a la fe i a creure en Déu a persones que no eren cristianes. D'aquests intel·lectuals van sorgir dues escoles cristianes:

  • L'escola d'Alexandria

    A Egipte, Occident, feia de la Bíblia una interpretació alegòrica.

  • L'escola d'Antioquia

    A Orient, feia un estudi més literal de la Bíblia.

Teòlegs de les dues escoles

Escola cristiana d'Alexandria (Occident)

  • Climent d'Alexandria (150-211 o 216): Va aplicar el mètode científic de la filosofia grega a la doctrina cristiana, posant les bases de la reflexió i l'estudi seriós i sistemàtic de la doctrina cristiana.
  • Orígenes (185-254): Va ser el successor de Climent al
...
Continua llegint "Escoles de pensament cristià: Alexandria i Antioquia" »