Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Secundària

Com trobar-se amb Jesús?

No depèn de l'ésser humà, però aquest pot dur a terme unes experiències i actituds que el predisposen a reconèixer-lo.

• Contemplar la natura

Deixar que la natura parli: empíric, auditiu, simbòlic, estètic... posar atenció i descobrir la presència de Déu.

• Analitzar esdeveniments humans

Política, econòmica, humana, religiosa, ètica... Exemples: enfront de pors i recels, confiança, burla fàcil i feridora, sentit de l'humor i alegria.

Espai de trobada: Comunitat eclesial

L'església és la reunió dels qui creuen en Jesús i s'estimen per la força de l'esperit sant.

1. Amb Déu:

   Trobada personal amb Déu mostrant-li amor.

2. De la persona amb ella mateixa:

   Trobant a Déu en el seu interior.

3. Entre ells:

   Entre els membres

La Patrística: Una de les primeres feines que van haver de fer els pensadors cristians va ser fer entendre el missatge de Jesucrist i diferenciar-lo d'altres pensaments. Altres vegades, van haver de defensar el cristianisme de les acusacions que els feien els seus enemics, i per aquest motiu se'ls coneix com a apologistes. Els pensadors que desenvoluparen aquesta feina són coneguts com a Pares de l'Església, i aquest període (segles II al VIII) com a patrística. S'acostuma a diferenciar aquests primers pensadors cristians en dos grups. El primer grup, representat per Tertulià (segles II i III), mantenia una actitud negativa cap a la filosofia. Per a Tertulià, els filòsofs són els amics de l'error i credo quia absurdum acostumava a...

La fe cristiana: amistat amb Jesucrist

La fe és una relació de confiança entre persones. En la fe cristiana, la relació personal s'estableix entre els creients i Jesucrist. La fe no és creure en quelcom, sinó en algú. Creure en quelcom (idees, valors, ideals) és tenir una creença. Creure en algú és tenir-hi fe. Creure en Jesucrist comporta creences: creure en les seves idees, en els valors que va viure, en els ideals que va predicar. Però, es pot creure en això sense tenir fe en Jesús. Per a la fe cal una relació d'amistat amb Jesús.

S'inicia amb la crida de Déu

Déu porta la iniciativa en la relació amb les persones. El desig de felicitat és la primera crida de Déu. Però n'hi ha més: a través de les circumstàncies de la...

La Inquisició i les Guerres de Religió

Per tal d'impedir la penetració del protestantisme als països catòlics, el papa va crear, l’any 1542, la Congregació del Sant Ofici o Inquisició Romana. Era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els qui es desviaven dels dogmes de l’Església.

La ruptura religiosa va provocar enfrontaments i guerres entre catòlics i protestants, i la intolerància religiosa es va expandir per tot Europa.

Dogmes Catòlics i Nova Disciplina Eclesiàstica

Els Dogmes de la Doctrina Catòlica

• La salvació de l’ésser humà s’aconsegueix tant per la fe com per les bones obres.
• La confirmació dels set sagraments.
• La declaració de la Vulgata com a Bíblia, traduïda al llatí per Sant Jeroni.

La

Els Sagraments de l'Església Catòlica

Esdeveniments, Festes i Celebracions

Al llarg del cicle de la vida, celebrem tradicions i costums arrelats en la història i la fe. Aquestes celebracions, sovint de caràcter general, comparteixen elements comuns:

Elements Comuns a les Celebracions

Paraula:

• Textos, discursos, explicacions
• Intervencions i participació
• Paraula de Déu, presidida per l'homilia, catequesi
• Pregària dels assistents

Música:

• Himnes, cants, instruments
• Expressió de sentiments
• Litúrgia cristiana com a resposta a Déu

Gestos:

• Corporals, amb les mans, aplaudiments
• Diferents actituds: asseguts, drets, de genolls
• Signes en moments concrets, com la benedicció

Símbols:

• Aigua, llum, banderes, estàndards
• Realitats diverses: pa i vi (símbols eucarístics)

L'Holocaust: Persecució i Assassinat Sistemàtic

L'Holocaust va ser la persecució i l'assassinat sistemàtic i organitzat d'uns sis milions de jueus a mans del govern nazi entre 1933 i 1945.

Víctimes de l'Holocaust

També van ser perseguits i assassinats gitanos, persones amb discapacitat, homosexuals, altres grups ètnics, testimonis de Jehovà, presoners de guerra, dissidents polítics, entre d'altres.

Testimonis i Obres Clau

Primo Levi, un escriptor italià, va escriure sobre la seva experiència quotidiana al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau.

Llibres Essencials

• Si esto es un hombre de Primo Levi
• Diari d'Anne Frank
• Eichmann en Jerusalén de Hannah Arendt

Pel·lícules Recomanades

• La vida és bella
• El nen amb el pijama de ratlles
• El llibre

El Significat de la Gihad (Jihad)

"El significat literal de *Gihad* és 'esforç en el camí de Déu'. Els místics l'interpreten com l'esforç per ser bo i no pecar. Altres estimen que l'esforç és la defensa de la religió, la qual és, d'altra banda, obligatòria individualment per a tot musulmà en cas que l'Islam sigui atacat. És la lluita pel bé, però la interpretació d'aquest bé és el problema de l'Islam modern."

La Barba en l'Islam

Per imitació i relació amb el profeta. Mahoma tenia barba, i els musulmans més tradicionals es deixen la barba. Crist també va ser representat amb barba durant molts segles.

El Càstig del Pecat

Com tot llibre sagrat, l'Alcorà estipula una sèrie de càstigs per a diversos pecats. És veritat que el...

La Gastronomia a l'Antiga Roma

Ingredients i Productes Essencials

Ingredients Bàsics

• Farina, mel, oli, olives i raïm.

Carns i Acompanyaments

La carn de porc, xai, daina i cérvol era habitual. S'acompanyava amb pa fet a casa, llegums, hortalisses, col i cogombres.

Plats de Llegums

Es presentaven amb aromes combinats: all, menta, coriandre, api i fonoll.

El Garum: Una Salsa Emblemàtica

Era una salsa feta de peix amb sal, utilitzada per salar el peix i assecar-lo al sol.

Conservació d'Aliments a Roma

Els aliments es conservaven mitjançant la dessecació, que eliminava el contingut d'aigua per evitar la proliferació de bacteris. Les tècniques principals eren el salat i el fumatge.

El Salat

Els aliments es salaven en salmorra (aigua amb sal). A Roma,...

El teatre medieval

Característiques:

• Oral: No interessava el text literari, sinó l’espectacle. Per aquesta raó ens han arribat poques obres dramàtiques d’aquesta època.
• El llenguatge era planer: eren obres inspirades en el gust del poble i creades per al poble, i per tant el llenguatge emprat era viu i col·loquial.
• Era anònim: no en coneixíem l’autor i, de generació en generació, poden haver patit canvis o afegitons.

El teatre religiós

Les obres dramàtiques religioses medievals s’agrupen, segons la temàtica, en aquests cicles:

• Cicle marià: Se centra en la vida de la Mare de Déu: ex. Misteri d’Elx.

Misteri d'Elx

L’origen del Misteri d’Elx es remunta al segle X, tot i que la consulta més antiga que conservem és del segle...

El Teatre Medieval: Característiques i Finalitat

Importància del Teatre a l'Edat Mitjana

El teatre va tenir una gran importància durant l'edat mitjana. Les seves característiques principals eren la finalitat moral i propagandística, i l'escassa pervivència dels textos. No interessava el text en si, sinó l'espectacle.

Classificació del Teatre Medieval

Teatre Religiós

• Cicle de Nadal: Tractava sobre el naixement de Crist. Obres destacades: Cant de la Sibil·la i El Misteri del Rei Herodes.
• Cicle de la Pasqua: Tema principal: mort i resurrecció de Crist. Obra destacada: Passió de Cervera.
• Cicle hagiogràfic: Representava vides de sants. Obra destacada: Misteri d'Adam i Eva.
• Cicle marià: Protagonista: Verge Maria. Importància del cicle de l'