Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Universitat

Religions Antigues i Orientals: Conceptes Clau de Grècia, Hinduisme i Budisme

Religió5,03 KB

Religions Antigues i Orientals: Un Viatge per les Creences

Religió Grega

La religió grega era politeista. No hi havia un déu creador, sinó que tots ells havien nascut després dels primers éssers. Zeus era el déu suprem, i els principals eren els Olímpics, que vivien a l'Olimp. Però tota la natura estava plena de déus i esperits:

  • Els rius eren déus.
  • Els boscos i les fonts eren habitades per nimfes.

Els déus grecs eren immortals i antropomòrfics, és a dir, tenien les febleses i les passions dels humans. Els mites, les creences i els ritus variaven segons la ciutat-estat.

Hinduisme

L'hinduisme és una religió complexa amb conceptes fonamentals:

  • Brahman: La divinitat suprema, l'ànima del món.
  • Atman: L'esperit individual, que és part del
...
Continua llegint "Religions Antigues i Orientals: Conceptes Clau de Grècia, Hinduisme i Budisme" »

El Sentit de la Vida i la Transcendència

Religió3,12 KB

Transcendència

Formes: Jo, present, valors materials, mort, passió, banalitat, imatges de Déu (buida/plena).

Religió: Creences + pràctiques. Relació Home-Déu. Consol a la fragilitat. Narració alegòrica i simbòlica.

Intel·ligència Espiritual

Faculta: Preguntar-se pel sentit de l'existència, relativitzar, autotranscendir, meravellar-se, autoconeixement, valorar, goig/benestar, sentit del misteri, recerca de la saviesa, sentir-se part del TOT, superació de la dualitat, poder simbòlic, escoltar la vocació, horitzó de referència, vinculació sobrenatural, ironia i humor.

Cultiu: Silenci, soledat, contemplació, filosofar, diàleg socràtic, exercici físic, no fer res, meditació, solidaritat, música.

Beneficis: Creativitat, menys superficialitat,...

Continua llegint "El Sentit de la Vida i la Transcendència" »

Llocs Sagrats de l'Hinduisme i el Nou Testament

Religió4,63 KB

Llocs sagrats de l’hinduisme: Benarés és la ciutat sagrada de l’hinduisme. És on es va manifestar Shiva i hi va viure com un asceta. A més a més, és la ciutat de la mort. Tot hindú tradicional vol ser incinerat en aquesta ciutat sagrada ja que morir-hi assegura una reencarnació favorable.

Llocs de Pelegrinatge

  • Pushkar: lloc de pelegrinatge i temple dedicat a Brahma.
  • Puri: temple dedicat a Visnú.
  • El temple de Kanchipuram: al sud-est del país, dedicat a Shiva.

La construcció del temple suposa un espai sagrat. Comporta proporcionar un lloc on la persona pugui apropar-se a la divinitat. La imatge de la divinitat es guarda en un santuari anomenat garbhagriha o cambra-ventre, al cor del temple. En els temples del nord de l’Índia, aquesta...

Continua llegint "Llocs Sagrats de l'Hinduisme i el Nou Testament" »

El Llatí Cristià: Autors, Bíblia (Vulgata) i Epigrafia

Religió4,85 KB

Autors Cristians

Des dels primeríssims segles de l'era es començà a formar un llatí cristià, que no només traslluïa influències gregues i orientals sinó que, per tenir com a intenció directa la difusió de la nova religió i haver nascut en mitjans sobretot populars, representava una llengua més pròxima a la parlada que la dels autors pagans contemporanis. Tertul·lià, Agustí i altres Pares de l'Església, tot i ser homes de gran cultura capaços d'escriure també en llatí impecable i elegant, en moltes de les seves obres de propòsit propagandístic se serveixen d'una llengua voluntàriament propera a la parlada pel poble, al qual es dirigeixen: "Melius est reprehendant nos grammatici quam non intelligant populi", deia Agustí...

Continua llegint "El Llatí Cristià: Autors, Bíblia (Vulgata) i Epigrafia" »

Dimensió Espiritual: Valors, Creences i Ideals

Religió2,37 KB

Dimensió 4: Espiritual (Neuma, en grec, significa 'Esperit'). És una dimensió:

  • Intangible
  • Transversal

Els tres elements de la dimensió espiritual:

1. Ésser de valors, creences i ideals: Es proposa objectius a la seva vida.

Valors

Ésser de valors: Té un sistema de valors i prioritats propis. Per entendre les seves accions (què fa i què no fa), cal comprendre els seus valors.

Els valors són intangibles. Observem actes de solidaritat o paciència en les persones. Com a psicòleg, si no saludes, et poden percebre com a poc amable.

Els valors són horitzons de referència, aspiracions. "Per a mi, la solidaritat té valor, però això no vol dir que sempre sigui solidari". Els valors són la força motriu, allò que ens impulsa, més enllà de...

Continua llegint "Dimensió Espiritual: Valors, Creences i Ideals" »

Història del Dret Civil a l'Edat Mitjana: Glossadors i Comentaristes

Religió4,32 KB

Dret Civil a l'Edat Mitjana: Glossadors i Comentaristes

La Reconstrucció del Dret i la Literatura Jurídica

Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, el treball no va finalitzar, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.

És l'anomenada literatura jurídica de la glossa, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista Irnerius. Cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció"...

Continua llegint "Història del Dret Civil a l'Edat Mitjana: Glossadors i Comentaristes" »

Els Visigots i la seva influència a l'Imperi Romà

Religió2,87 KB

Influenciant política, institucional i econòmicament a l’imperi. Van ser una de les principals causes de la caiguda d’Occitània. Els Visigots foren un poble germànic que arribà a la frontera al s.IV dC i van acceptar algunes de les costums romanes com la monarquia i l’arrianisme, una antecessor del cristianisme. A partir del 418, amb el pacte de Foedus, comencen a treballar com a policies de l’imperi a canvi de les terres que van anomenar Equitania, la 1a capital de la qual fou Tolosa. L’any 507 comencen a entrar a la Península i nomenen la seva 2a capital, Toledo i es comença a regir el dret dels visigots.

La monarquia visigoda es consolidada (a Toledo) quan el rei es converteix al catolicisme, sent legitimat per l'Església....

Continua llegint "Els Visigots i la seva influència a l'Imperi Romà" »

Història de les Doctrines Econòmiques: Escolàstics i Mercantilistes

Religió2,8 KB

Història de les Doctrines Econòmiques

Adam Smith és la referència, i encara s'utilitza en l'economia ortodoxa. Tota la microeconomia que estudiem és marginalista, i aquests models els acaba de lligar amb el corrent neoclàssic Marshall, incorporant la micro a la macro.

Existeixen dues aproximacions a la història del pensament econòmic:

  • Absolutista: Creu que la teoria econòmica sempre ha anat millorant amb el temps.
  • Relativista: Hi ha diferents teories econòmiques, però no es pot dir que unes siguin millors que altres; depèn de l'època.

Escolàstics i Mercantilistes

Escolàstics

Han tingut molt poc impacte. Els situem al segle XIII, en el context del model feudal (poc comerç, poca intervenció del mercat, ciutats petites, poca seguretat,...

Continua llegint "Història de les Doctrines Econòmiques: Escolàstics i Mercantilistes" »

La Religió i l'Art al Món Antic: Simbolisme i Temples Sagrats

Religió6,17 KB

La religió com a cultura en el món antic

Anomenem món antic un període extens de la nostra història i se'ns presenten diverses dificultats a l'hora d'apropar-nos al seu estudi: la seva extensió geogràfica, les diferents cultures que s'han desenvolupat al llarg del temps i que mantenen les seves pròpies manifestacions, el període extens des de la prehistòria i els primers imperis agraris d'Egipte i Mesopotàmia, la diversitat de tècniques, funcionalitats, símbols i, en definitiva, la varietat de cultures del període i territoris. També convé recordar que s'han perdut les manifestacions artístiques de les societats prehistòriques i protohistòriques que utilitzaven materials no perdurables en el temps o les creades sense suport

...
Continua llegint "La Religió i l'Art al Món Antic: Simbolisme i Temples Sagrats" »

Filosofia Islàmica i Jueva Medieval: Influència i Interpretació

Religió2,5 KB

Filosofia Musulmana

Transmissió del Pensament Grec

Translatio del grec a l'àrab. Segle VI-VII: Atenes es trasllada cap a Orient (Síria, Pèrsia) fins a Bagdad. Segle VIII: les traduccions àrabs arriben al sud d'Europa (Itàlia, Toledo, Ripoll), centres de traducció amb enfocament en el sentit. Traducció del grec al llatí: literal, amb pèrdua del sentit original. Tomàs d'Aquino (segle XIII) identifica el problema.

Edat Medieval a Europa

No hi ha universitats fins a l'arribada del contingut aristotèlic traduït de l'àrab, amb interpretació musulmana neoplatònica (Plotí). Filosofia àrab (segles IX-XII): Avicenna (concordança fe i raó). Averrois (Orient): llenguatge filosòfic i teològic diferents, expressen una mateixa realitat (...

Continua llegint "Filosofia Islàmica i Jueva Medieval: Influència i Interpretació" »