Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Tecnologia

1. El díode i el seu funcionament

Un díode és un component semiconductor que deixa passar el corrent en un sol sentit (de l’ànode al càtode).

• Tensió de llindar: és la tensió mínima necessària perquè el díode comenci a conduir. En un díode de silici, aquest valor és aproximadament de 0,7 V.
• Tensió de ruptura: és la tensió inversa a partir de la qual el díode comença a conduir en sentit contrari i es pot danyar (a excepció dels models Zener).

2. Diferència entre díode normal i díode Zener

• El díode normal només treballa en polarització directa.
• El díode Zener està dissenyat per treballar en la zona de ruptura inversa, mantenint una tensió constant.

3. Dispositius semicontrolats de potència

Són dispositius que es poden...

1. Error en la seqüència de pretractament

Error: El tamís (colador fi) està col·locat abans que la reixa de fins (colador mitjà).

Justificació: Al pretractament es va sempre de major a menor llum de pas. Si poses el colador fi primer, es col·lapsarà de residus grans immediatament i es farà un tap.

Correcció: Reixa de gruixuts → Reixa de fins → Tamís.

2. Gestió de floculants i decantació

Error: El floculant i el coagulant s'injecten directament abans del reactor biològic, i falta el decantador primari.

Justificació: Aquests químics serveixen per aglutinar la brutícia i fer-la caure al fons d'una piscina (decantador). Si els poses directament on viuen els bacteris, és com fer-los empassar sabó; alteres i perjudiques la biomassa...

1. Sistema de preescalfament (bugies d'incandescència)

Objectiu: Facilitar l'arrencada en fred i reduir les emissions contaminants.

Components clau:

• Unitat de control del motor: Envia un senyal PWM a la unitat de control de preescalfament.
• Unitat de control de preescalfament J179 (relé electrònic): Activa les bugies amb major o menor tensió segons les necessitats.

Modes de funcionament:

• Pre-incandescència: S'activa per sota de 15 °C, a 11,5 V, durant un màxim de 2 segons.
• Post-incandescència: Des de l'arrencada fins que el refrigerant arriba a 25 °C, a 7 V, durant un màxim de 5 minuts.

La post-incandescència redueix els hidrocarburs sense cremar (HC) i la sonoritat del motor en fred.

Tipus d'escalfadors:

Metàl·lics:

• Les espirals escalfadores

Exercici 1: Control de Temperatura en Cascada

A) Identificació d'Instruments i Seguretat

• TT: Transmissor de Temperatura
• TC: Controlador de Temperatura
• LC: Controlador de Nivell
• LT: Transmissor de Nivell
• Vàlvula automàtica
• Cooling water out: Fail Open, per evitar el sobreompliment del dipòsit.
• Cooling water make-up: Fail Close, per evitar el refredament incontrolat del reactor.

B) Configuració del Controlador

• Controlador primari: TC exterior (reactor)
• Controlador secundari: TC interior (camisa o jacket)

C) Funcions dels Controladors

• Primari: Determina quina ha de ser la temperatura de la camisa per mantenir el reactor a la temperatura desitjada (SP).
• Secundari: Regula el cabal d'aigua freda (H₂O) que entra al circuit de refrigeració mitjançant la

Motor de vapor

James Watt (1769): El vapor entra alternadament pels dos costats, mou el pistó en un sentit i en l'altre, i el mecanisme de biela-manovella ho transforma en gir continu.

Motor de gasolina (Cicle Otto)

Nikolaus Otto (1876)

Fases del cicle

• Admissió: El pistó baixa, la vàlvula d'admissió s'obre i entra la barreja.
• Compressió: El pistó puja, la vàlvula d'admissió es tanca i la barreja es comprimeix.
• Explosió: Salta l'espurna, la barreja explota i el pistó baixa.
• Escapament: El pistó puja, s'obre la vàlvula d'escapament i surten els gasos.

Motor Diesel

Rudolf Diesel (1892)

Fases del cicle

1. Admissió: El pistó baixa i la vàlvula d'admissió s'obre per deixar entrar aire al cilindre.
2. Compressió: El pistó puja, la vàlvula es tanca

Propietats mecàniques dels materials

• Resistència mecànica: Capacitat d’un material per suportar esforços sense deformar-se o trencar-se.
• Plasticitat: Capacitat d’un material per adquirir una nova forma després d’haver estat deformat.
• Ductilitat: Capacitat d’un material d’estirar-se en fils sense trencar-se.
• Mal·leabilitat: Capacitat d’un material d’estendre’s en làmines sense trencar-se.
• Elasticitat: Capacitat d’un material per tornar a la seva forma original després d’aplicar una força de deformació.
• Mòdul elàstic: Mesura de la rigidesa d’un material. Indica com de difícil és deformar-lo.
• Límit elàstic: Màxima força que pot suportar un material sense deformar-se de manera permanent.
• Resistència de trencament:

RA3: Xarxa d'energia elèctrica

Una xarxa elèctrica és el sistema que produeix, transporta i distribueix l’electricitat fins als consumidors (cases, indústries, carrers). El sistema elèctric té tres parts:

• Producció: generació d’electricitat en centrals hidroelèctriques, nuclears, eòliques o solars.
• Transport: porta l’energia a molt alta tensió (MAT) per llargues distàncies amb línies d’alta tensió i subestacions.
• Distribució: reparteix l’energia des de les subestacions fins als usuaris mitjançant centres de transformació i xarxes de baixa tensió.

Centre de transformació (CT)

El Centre de transformació (CT) és la instal·lació que transforma la mitjana tensió (MT) en baixa tensió (BT) per poder utilitzar l’electricitat....

El Vent: Definició i Importància en la Navegació

És el moviment de l'aire en l'atmosfera, causat per les diferències de pressió entre diferents zones de la Terra. L'aire es desplaça des de zones d'alta pressió cap a les de baixa pressió, intentant equilibrar-la.

El Vent en les Activitats Nàutiques

En les activitats nàutiques, el vent és un factor fonamental:

• Impulsa les embarcacions.
• Genera onades i corrents específics.
• Afecta la seguretat i la maniobrabilitat.

Descripció i Mesura del Vent

1. Es descriu segons la seva direcció, és a dir, d’on bufa (Tramuntana, Gregal, etc.).
2. Es pot mesurar amb nusos (nus) o per l'escala de Beaufort.

Conceptes Clau del Vent

• Rolar: El vent canvia de direcció successivament.
• Caure: El vent disminueix la seva

Formigó d'alt rendiment HP45 i autocompactant

4.A) HP45/AC/12/XC+XA3

Formigó d'alt rendiment (HP) amb fck = 45 MPa, àrid màxim 12 mm, autocompactant (AC), exposició SC2 (amb clorurs sense procedir d'aigua marina) i XA3 (ambient químic molt agressiu per sulfatació).

4.B) Autocompactant

L'autocompactant té més fillers i additius superplastificants, menys aigua i menys àrid gros, per millorar la fluïdesa i la cohesió sense necessitat de vibració. El convencional requereix vibrat i pot portar més grava i menys additiu.

4.C) XC1, XC2…

El formigó en massa no porta armadura i no hi ha risc de corrosió; per tant, el Codi E-21 no fixa un contingut mínim de ciment; només es controla la consistència i la resistència mecànica.

5.A) Pilar

Eliminació de Sorolls en Àudio

Soroll de Banda Ampla (Brunzit o Hiss)

Són els sorolls continus i estables (un brunzit o hiss).

Eina: DeNoiser

El DeNoiser pot atenuar aquest soroll de fons uns 20 dB.

• Threshold: Nivell a partir del qual comença la reducció.
• Range faders: Quantitat de reducció de soroll aplicada a cada banda.
• Engage: Activa/desactiva el procés (en qualsevol cas, l'àudio es veu afectat).

Learn: Plug-in que aprèn com és el soroll d'aquella pista de la qual volem eliminar el soroll.

Soroll Impulsiu (Clicks, Pops)

Són els sorolls abruptes i difícils de preveure (clicks, pops).

• Es poden utilitzar portes de soroll si no coincideixen amb el material útil.
• Pop: Soroll impulsiu de baixa freqüència (BF) → Eina: DePop (o antipop).