Quina és la trama de 'Fet d'armes' de Pere Calders?

Un paracaigudista enemic cau prop d'un soldat aliat i, en lloc de lluitar, els dos decideixen jugar a la ratlleta. El soldat guanya i demana la bicicleta de l'enemic com a recompensa.

Quina crítica fa Pere Calders en aquest conte?

El conte critica subtilment l'absurditat de la guerra, mostrant-la a través de situacions iròniques i ridícules, com decidir una captura amb un joc de nens.

Anàlisi de 'Fet d'armes' de Pere Calders: l'absurditat de la guerra

Resum

Aquest document analitza el conte 'Fet d'armes' de Pere Calders, una trobada insòlita entre un soldat aliat i un paracaigudista enemic. S'explica l'estructura del text, el discurs narratiu, els personatges, l'espai i el temps, i els recursos literaris utilitzats. També es resumeix la conclusió sobre la ironia i la crítica a l'absurditat de la guerra.

Punts clau

'Fet d'armes' de Pere Calders narra la trobada entre dos soldats, un aliat i un paracaigudista enemic.
El conflicte es resol jugant a la ratlleta: qui guanya fa presoner l'altre.
El soldat guanyador demana com a recompensa la bicicleta del paracaigudista.
El text és narratiu, en primera persona, amb diàleg en estil directe i registre literari i formal.
Els recursos literaris inclouen metàfores ('Una paret de bales i de fum', 'L'espectacle') i adjectivació ('Resultats homologats').
La història és una crítica irònica i humorística a l'absurditat de la guerra.

Posa't a prova

Anàlisi de "Fet d'armes" de Pere Calders

El conte "Fet d'armes" de Pere Calders narra la trobada insòlita entre dos soldats enmig d'un conflicte bèl·lic. Un paracaigudista enemic, amb una metralladora i una bicicleta, cau prop d'un soldat aliat. Vestit de manera estranya i amb accent estranger, el paracaigudista pregunta per l'ajuntament. El primer soldat, adonant-se de seguida que és un enemic pel seu uniforme caducat, busca la manera de lluitar. Tanmateix, no es troben en un camp de batalla ni poden accedir-hi. Tampoc lluiten a cops de puny i, finalment, decideixen jugar a la ratlleta. La norma és clara: qui guanya fa presoner l'altre. Juguen, i el primer soldat guanya. Com que el general està molt content, li regala el que vulgui, i el soldat demana la bicicleta. Aquesta història és una crítica subtil a l'absurditat de la guerra, vista des dels ulls de Pere Calders.

Estructura del text

Introducció: Des de la primera línia fins a la línia 7, introdueix la situació de la trobada amb el paracaigudista.
Nus: Des de la línia 8 fins a la línia 38, desenvolupa tota la situació a través del diàleg entre els dos soldats.
Desenllaç: Des de la línia 39 fins a la línia 42, es presenta una solució al problema plantejat en la part anterior.
Situació final: Es porta a terme la proposta anterior i, atorgant la victòria al soldat, es posa fi al problema.

Anàlisi del discurs

És un text narratiu. El narrador apareix en primera persona ("vaig trobar-me", "vaig asseure’m"). S'hi troben diàlegs en estil directe (a partir del tercer paràgraf, línies 8-38). El registre és literari i formal. No s'hi utilitzen frases fetes ni expressions col·loquials.

Personatges

Els personatges principals són el soldat aliat (narrador) i el seu enemic, mentre que els secundaris són la resta d’homes que lluiten a la batalla amb les seves armes i pels seus generals.

Espai i temps

El temps no és gaire rellevant, ja que tot succeeix en un dia i un lloc concrets, tot i que l’inici de la guerra estigui situat en un punt remot del passat. El narrador explica els fets en primera persona i es mostra com a personatge central d’una experiència personal.

Recursos literaris

"Una paret de bales i de fum": metàfora (línia 27)
"Resultats homologats": adjectivació (línia 25)
"L'espectacle": metàfora (línia 28)

Conclusió

Aquesta història, en particular, està carregada d’ironia i d’humor en molts aspectes:

Un soldat ajudant el seu enemic a camuflar-se millor en les seves línies.
Que no lluitin amb els punys, per respectar el progrés de les armes.
Que un soldat ras s’acontenti amb una bicicleta com a recompensa per haver capturat un enemic.

A més, que decideixin qui guanya jugant a la ratlleta, un joc de nens, és igual de ridícul que dur una bicicleta en una batalla.