Llengua estàndard i variació lingüística: normativa, pronunciació i varietats
Resum
El document presenta la llengua estàndard com a nivell intermedi entre el literari i el col·loquial, i explica que la seva fixació depèn de la normativa gramatical. Recull després criteris de pronunciació en registres formals i àmbits general i restringit, com la o àtona, les consonants sonores i sordes o l'emmudiment de la -r final al valencià. Finalment, aborda variants admeses i particularitats dialectals del català, amb exemples concrets.
Punts clau
- La llengua estàndard ocupa l'espai entre el nivell literari i el col·loquial de la llengua històrica.
- La fixació de la llengua estàndard depèn de la normativa gramatical.
- En català, el sistema fonològic tònic majoritari consta de set fonemes vocàlics.
- En un àmbit general és preceptiva la pronunciació diferenciada de la o àtona o la seva reducció a [u].
- Els resultats faena i aïna predominen en valencià i en gran part del català occidental, enfront de feina i eina dels orientals.
- En el valencià d'àmbit restringit és preceptiu l'emmudiment o no de la -r final de mot.
La Llengua Estàndard i la Variació Lingüística
La llengua estàndard ocupa l’espai que hi ha entre el nivell literari i el nivell col·loquial de la llengua històrica. V
La fixació de la llengua estàndard depèn de la normativa gramatical. F
La distinció entre els termes varietat, dialecte i llengua no ha provocat mai cap polèmica dins la Sociolingüística. F
El sistema fonològic tònic majoritari en català consta de set fonemes vocàlics. V
Per al lingüista F. Fernández, el portuguès i el gallec, des de la perspectiva sociolingüística, són la mateixa llengua. F
El dialectòleg italià Mario Alinei proposa el neologisme lingüema com a substitut lingüísticament neutre del terme dialecte. F
Pronunciació i Normativa en Registres Formals
En un registre formal oral, la o d’orla, borla, boda, bola i brosta se sol pronunciar oberta. F
És preceptiu dins d'un àmbit general la pronunciació diferenciada de la o àtona o bé la seua reducció a [u]. V
No és admissible en un àmbit general la pronunciació del sufix –ista amb [e] tancada final per al masculí: socialista [socialiste]. F
En els doblets redó/rodó, fenoll/fonoll, renyó/ronyó, restoll/rostoll, admesos per la normativa, no és preferible la primera variant. F
És admissible en un registre formal oral emmudir l’oclusiva dels grups inicials cultes ps- pn- quan els mots d’aquesta mena han esdevingut populars. V
Variacions Dialectals i Admissibilitat
En valencià i en gran part del català occidental predominen els resultats faena, aïna enfront dels orientals feina, eina, igualment admissibles. V
No és preceptiu en un àmbit general pronunciar [b] per [v]: beure [beure], veure [veure, beure], bé [bé], ve [ve, be]. F
No és admissible emmudir l’oclusiva dels grups cultes ps- i pn- quan els mots d’aquesta mena han esdevingut populars. F
És preceptiu dins d'un àmbit general pronunciar només com a fricativa la sibilant palatal sorda en posició inicial de mot: xic. V
És preceptiu dins d'un àmbit general pronunciar com a prepalatal fricativa sonora o com a [i] semi-consonant la j de jo [jo/io] i ja [ja/ia]. V
És admissible la pronunciació no geminada de tll en mots com ratlla [ralla], bitllet [billet], butlletí [bulletí]. V
Particularitats Valencianes i Fenòmens Fonètics
És preceptiu dins l’àmbit restringit valencià l’emmudiment o no de la -r final de mot: parlar [parlà/parlar]. V
No és preceptiu dins l’àmbit general pronunciar sonores les consonants sordes en posició final de mot en contacte amb una vocal. F
No és preceptiu elidir la a o la e àtones, si l’altra vocal és tònica. V
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Què és la llengua estàndard?
És el nivell de la llengua històrica que se situa entre el nivell literari i el col·loquial. La seva fixació depèn de la normativa gramatical.
És preceptiva la pronunciació de la o àtona en un àmbit general?
Sí, segons el document és preceptiva la pronunciació diferenciada de la o àtona o bé la seva reducció a [u].
Quina variant és admissible en valencià: faena o feina?
En valencià i en gran part del català occidental predominen faena i aïna, igualment admissibles enfront de feina i eina dels orientals.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.