Acció Moral, Consciència i Llibertat: Fonaments Ètics i Polítics
L'Acció Moral: Definició i Estructura
Definició de l'Acte Moral
Acte moralment qualificable, realitzat de forma lliure, conscient i voluntària, amb incidència social.
Trets Característics de l'Acció Moral
- Racionalitat
- Llibertat
- Responsabilitat
Estructura de l'Acció Moral
- Motiu
- Intenció
- Mitjans
- Resultats
- Conseqüències
Valoració i Exigències
- Eximents: Per exemple, coacció, ignorància.
- No és suficient l’al·legació de motius ni d'intencions.
- Cal adequar els mitjans als fins.
- S’han de preveure resultats i conseqüències.
- Singularitat: Casuística.
La Consciència Moral
Què és la Consciència Moral?
Part de la racionalitat humana que actua quan fem judicis morals.
Continguts de la Consciència
- Normes conegudes
- Moral personal (normes acceptades)
- Sentiments morals
Trets Característics de la Consciència Moral
- No innata
- Evolutiva
- Dialèctica individu-societat (Socialització)
- Decisió personal
- Valoració crítica
Resultats de la Consciència Moral
- Autonomia
- Heteronomia
Funció i Origen de la Consciència Moral
Funció
Avaluació i judici moral.
Origen
- Diví: Scintilla conscientiae.
- Natural:
- Racionalisme: Raó, innatisme dels continguts.
- Empirisme: Sentiment d’aprovació (emotivisme moral).
- Adquirit: Freud (el superjò).
La Llibertat
Manifestacions de la Llibertat
- Llibertat d’acció (Llibertat externa): Mill, principi de dany.
- Llibertat d’elecció (Llibertat interna): Som lliures?
La llibertat és una creença subjectiva, però la conducta pot ser considerada:
- Determinada (Determinisme)
- Condicionada (Indeterminisme)
L'Existència de la Llibertat
Es pot demostrar l'existència de la llibertat?
- Evidència (Sartre)
- Postulació (Kant)
- Comportament humà versus animal (Indeterminació biològica versus instints)
Límits i Condicionants de la Llibertat
- Biològics: Genètics, psicològics.
- Culturals:
- Econòmics
- Socials (classe social)
- Religiosos
Debat Polític: Crítiques a l'Estat del Benestar
Perspectiva Liberal-Conservadora
Aquesta perspectiva inclou el liberalisme social (p. ex., Rawls, que defensa reformes de l’Estat del Benestar) i els neoliberals (p. ex., Nozick, que proposen desmantellar-lo tornant a l’estat mínim).
Crítiques Principals
- Crisi de governabilitat: Demanda excessiva per expectatives excessives, resultant en ineficàcia i impossibilitat de gestió.
- Sobrecàrrega de l’Estat: Incapacitat per escollir polítiques adients a causa del suport electoral i els compromisos.
- Intervencionisme econòmic: Trenca el joc lliure del mercat i desincentiva la iniciativa privada.
- Intervencionisme en la vida ciutadana: És tan intervencionista que ha fet ciutadans passius, dependents i no crítics. A més, esgota amb els impostos.
- Atempta contra la llibertat i la propietat.
Alternatives Liberal-Conservadores
- Potenciar la iniciativa individual i privada, fomentant una ciutadania responsable i competitiva que busqui solucions per a si mateixa.
- Respecte a la llibertat individual i a les decisions que racionalment prenem.
- Reducció d'impostos.
- Estat mínim: Reducció de l'administració, privatització, retallada de prestacions i desregulació del mercat laboral.
Perspectiva Socialdemòcrata i Neomarxista
Crítiques Principals
- Crisi fiscal de l’Estat: El sistema genera desigualtats que l’Estat ha de corregir, i arriba a no poder satisfer la demanda.
- Crisi de legitimitat: L’Estat perd legitimitat per la incapacitat de satisfer les expectatives.
- Dèficit democràtic: No s’incrementen les possibilitats de participació i control.
- Paternalisme i clientelisme: Risc d’utilització de les prestacions com a compra de vots, resultant en manca de participació i irresponsabilitat.
- Burocratització: Se substitueix la solidaritat civil i es debilita la societat civil.
- Contingència de les prestacions: Manca d'estabilització o universalització dels ajuts.
Propostes
Correcció dels defectes, no eliminació de l’Estat del Benestar:
- Universalització
- Democratització
- Millora de l'eficiència i ús responsable