Actes de Competència Deslleial i Defensa de la Competència
ELS ACTES DE COMPETÈNCIA DESLLEIAL TIPIFICATS LEGALMENT
Actes que es dirigeixen contra un competidor determinat:
- El de denigració (art. 9 LCD), consistents en la realització o difusió de manifestacions sobre l’activitat, les prestacions, l’establiment o les relacions mercantils d’un tercer, que menyscaben el seu crèdit en el mercat. Excepte si són exactes, verdaderes i pertinents. No obstant, no són mai pertinents les manifestacions sobre circumstàncies estrictament personals de l’afectat.
- El de comparació pública (art. 10.1 LSC). S’admeten amb els següents requisits:
- El d’imitació de les prestacions i iniciatives d’un tercer (v. art. 11 LCD):
-Actes contraris al bon funcionament del mercat en general:
- El de confusió amb l’activitat, les prestacions o l’establiment aliens (art.6 LCD).
- El d’actes i omissions d’engany o inducció a error a les persones a qui es dirigeixen, per mitjà de la utilització o difusió d’indicacions incorrectes o falses (arts. 5 i 7 LCD)
- Pràctiques agressives: amb acaçament, coacció, força o amb influència indeguda (art. 8 LCD).
- Infracció de les lleis: Els realitzats per qui es preval en el mercat d’un avantatge competitiu, que siga significatiu (vgr., contractació de personal clandestí) (art. 15 LCD).
- L’abús de la dependència econòmica (art.16.2LCD).
- El d’actes de venda a pèrdua (art. 17 LCD): realitzats de forma sistemàtica de venda per davall del preu d’adquisició o de cost. Accions per a combatre un acte de competència deslleial (art. 32 LCD)
¿QUIÉN NO PUEDE SER ADMINISTRADOR? Los menores de edad no emancipados. Los incapacitados. Las personas inhabilitadas conforme a la Ley Concursal. Los condenados por delitos. Aquellos que por razón de su cargo no puedan ejercer el comercio. Los funcionarios al servicio de la Administración Pública con funciones a su cargo.
REMUNERACIÓN DE LOS ADMINISTRADORES (art. 217 LSC)
El agente o factor mercantil
Es el principal colaborador mercantil del empresario, que ha sido nombrado por el empresario para dirigir un establecimiento o sucursal. Lo decisivo es el ámbito de facultades que tenga conferidas, que tienen que ser suficientes para administrar, dirigir y contratar. El artículo 282 establece que el factor mercantil se somete a las normas del Ccom. Actuará siempre por cuenta ajena y está autorizado para dirigir y controlar las actuaciones de la empresa y recibe el nombre de factor o gerente. Negocia en nombre del empresario y es éste el que responde. El factor notorio es la persona que existe la notoriedad de que cada vez que actúa lo hace a nombre de la sociedad (artículo 284 y 286). El factor notorio es aquel factor que no está inscrito en el registro mercantil. En cuanto a los requisitos: primer lugar, que posea la capacidad necesaria para actuar como comerciante. En segundo lugar, el gerente soporta una especial prohibición de competencia en beneficio de su principal: no podrá realizar para sí ni para otras actividades económicas del mismo género que las que deba realizar por cuenta e interés de aquel. Finalmente, sus poderes no se extinguen simplemente por la muerte de su poderdante, sino que subsistirán hasta que le sean expresamente revocados. (290 del código de comercio y artículo 288. Prohibición de competencia del factor)
LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA. LES CONDUCTES PROHIBIDES:
1. Prácticas concertadas y colusorias prohibidas (art. 1 LDC) 2. Abuso de posición de dominio (art. 2 LDC). 3. Falseamiento de la libre competencia por actos desleales (art. 3 LDC). 4. Sanciones y otras responsabilidades (arts. 61 a 68 LDC)
La LDC somete a control las concentraciones económicas de empresas que se realizan en España. La cuestión será regulada en los artículos 7 a 10 LDC y los artículos 4 a 6 del Reglamento LDC.