Els actes de parla indirectes i les condicions de veritat
Actes de parla indirectes
Pot ser que, en fer un acte de parla, se'n faci un altre de manera indirecta. Per exemple:
- Pots tancar la finestra?
- Si parleu, no podem sentir el que diu el company.
- Aquesta situació és inacceptable i s’ha de canviar (dit en una situació on, per canviar la situació, cal fer X, i que es faci X o no depèn del parlant).
Possibilitat d'interpretació
Es poden entendre els actes de parla indirectes en termes d'implicatures conversacionals. Quines són les condicions de veritat d’emissions constatatives explícites?
- Confirmo que no he estat a cap granja durant la meva estada a l’estranger.
- Declaro que la tarda del crim jo era al cinema amb l’acusat.
- Afirmo que no m’he menjat el teu dònut.
- Anuncio que aquesta setmana les hores de consulta seran el dijous.
Dues postures sobre la veritat
(a) Les condicions de veritat de l’acte de parla explícit són les mateixes que les de la proferència de la frase subordinada del verb principal.
Per exemple, les condicions de veritat de (2) són les mateixes que tindria una proferència per part del mateix parlant, en les mateixes circumstàncies i amb les mateixes intencions de: “La tarda del crim jo era al cinema amb l’acusat”.
(b) El valor de veritat depèn de si, de fet, es fa o no es fa l’acte de parla en qüestió; si es compleixen totes les regles constitutives, el que s’ha dit és veritat.
Raons a favor de la postura (a)
- Tant si s’ha proferit (2) com si s’ha proferit simplement (2)*:
- (2) Declaro que la tarda del crim jo era al cinema amb l’acusat.
- (2)* La tarda del crim era al cinema amb l’acusat.
Responem el mateix a la pregunta: “Què és el que va declarar el testimoni?” (responem: que la tarda del crim era al cinema amb l’acusat –i no “que declarava que...”).
Per tant: si tant en un cas com en l’altre s’ha declarat el mateix, semblaria que les condicions de veritat de la proferència han de ser les mateixes tant quan s’ha proferit (2) com quan s’ha proferit (2)*. Si quan s’ha proferit (2)* les condicions de veritat depenen només d’on era el declarant la tarda del crim, el mateix ha de valdre per a (2).
- Una altra raó que sembla de més pes: Si es diu (2) en un judici, hi ha perjuri si el declarant no era al cinema amb l’acusat la tarda del crim.