Activisme Judicial i Control Constitucional

L'Activisme Judicial i la Inoperància Política

L'anomenat activisme judicial és, en bona mesura, el resultat de la inoperància d'altres mecanismes polítics per dirimir els conflictes de les societats actuals. Cal advertir el risc: els jutges i tribunals no compten amb la preparació requerida per decantar qüestions complexes d'ordre polític, ni estan dotats amb serveis tècnics que els assessorin per intervenir-hi amb prou coneixement de causa. S'afirma que els jutges estan al marge de la política o de l'economia, assenyalant que han de mantenir-se al marge de les discussions partidàries, de les majories parlamentàries o dels interessos econòmics. Però l'activitat judicial és activitat política perquè és funció estatal. La seva independència ha d'estar assegurada davant de pressions de parcialitat a favor d'uns ciutadans davant d'altres. Alhora, i com a servei públic, l'administració de justícia no pot emparar-se en la necessitat d'independència per escapar a les exigències de rendiment i d'eficiència que els ciutadans demanen a totes les administracions.

Els Tribunals i el Control de la Constitucionalitat

Entre els conflictes d'interpretació legal tenen especial importància els referits al text constitucional. Contenen les regles de joc decisives sobre l'organització de l'Estat. S'entenia que el Parlament era el dipositari exclusiu de la voluntat nacional, al qual se li encarregava elaborar i reformar les lleis, incloses les constitucionals. No obstant això, va ser als Estats Units on el Tribunal Suprem -que havia estat expressament facultat per a això- va reivindicar el control de la constitucionalitat de les decisions polítiques i parlamentàries. El sistema polític americà ha admès la revisió judicial de les decisions parlamentàries, introduint límits a l'acció legislativa. A Europa, el control de la constitucionalitat al marge del Parlament no va ser admès fins després de la Primera Guerra Mundial. A aquests tribunals els correspon examinar si s'ajusten a la Constitució les lleis ordinàries que el Parlament aprova o les decisions que adopten l'executiu, les administracions i els altres tribunals.

Models de Control Constitucional

El mecanisme de control s'organitza al voltant de dos models diferents:

• Model Difús: Correspon als tribunals ordinaris que integren el sistema judicial la revisió de la constitucionalitat de les disposicions legals.
• Model Concentrat: Aquest control es confia a tribunals especials o constitucionals.

Model Mixt

Quan es combinen les dues intervencions, se sol parlar de model mixt. Els tribunals constitucionals estan integrats per experts en dret i per jutges professionals. Són nomenats pel Parlament o de manera conjunta pel Parlament, el Govern i el Cap d'Estat. El seu mandat sol ser de llarga durada per tal de reforçar la seva independència.